jueves, 23 de diciembre de 2010

martes, 21 de diciembre de 2010

Baixa forma

Dansà que he tornat de la marató no tinc moltes ganes de fer res. La setmana passada vaig fer una sola classe d’espining i vaig rodar un dia sobre la bicicleta estàtica uns 20 minuts. Avui he tornat a espining i de lo dura que ha estat la classe no l’he pogut seguir. Des de que tinc memòria que vaig al gimnàs, no m’acordo gens d’haver d’afluixar d’una classe d’espining. No se si és el cansament que duc a sobre o que no estic entrenat, però la veritat és que no he pogut, he hagut de llevar resistència.

Ara estic descansant de tota la temporada que ha estat molt llarga. Si em ve de gust a lo millor a partir del gener començaré a fer alguna cosa per tal de no dormir-me massa que després si que serà veritat que no faré res.

martes, 14 de diciembre de 2010

Final de temporada, marató Castelló

Doncs la temporada s’ha acabat amb la marató de Castelló.

Que vos puc contar, doncs la veritat és que ho vaig passar bastant malament, millor dit els darrers quilòmetres foren un infern. Ja hi anava avisat que els darrers quilòmetres se podien fer molt llargs, però així hi tot no hi vaig fer gaire cas hi ho vaig pagar.

A les 9:00 del matí donaven la sortida, uns 2700 participants ens dirigíem a cobrir els 42 quilòmetres. Al quilòmetre tres en Pep “l’altre company que venia de Mallorca” va imposar un ritme més alt i vaig decidir no seguir-lo per prevenir el que podia arribar, així hi tot el seguia d’aprop. Quilòmetre 6 i primera aturada obligatòria al bany, faig les feines i continuo amb la cursa. Sobre el quilòmetre 10 agafo el grup de 3,15 i veig que va a un ritme més lent que el meu, decideixo seguir i els pas com si res, error!!!! aquí és allà a on vaig fallar, m’hauria d’haver quedat amb ells, però el cap em deia que anava bé. Quilòmetre 16 i segona aturada al bany, m’agafa el grup de 3,15 i com l’altre vegada decideixo seguir i els torno a passar, segon i greu error!!!

La cursa segueix i els quilòmetres passen, però de cada vegada per mi més a poc a poc. Arribem a la meitat de la cursa i comencen les primeres molèsties a la cama dreta, intento afluixar un poc i segueixo. Arriba el quilòmetre 30 i primer símptoma de que la cosa anava a pitjor, em pega una contractura al bessó dret. Afluixo el ritme i al quilòmetre 32 em passa el grup de 3,15, intento seguir-los però ja no puc em passen molt aviat, regulo i segueixo per intentar baixar la contractura. Em passa la gent que en un principi els havia passat com una bala, em passa tothom, començ a veure gent caminant, gent vomitant i els quilòmetres passen però molt molt molt a poc a poc. I arriba el gran desastre quilòmetre 37, allà les cames ja no eren meves, tenia tan de mal a les cuixes que ni si me les tallen sento tan de mal, el ritme és molt lent, la gent m’animava, venga que només queden 5 quilòmetres!!! 5 QUILÒMETRES!!! una barbaritat, intento no aturar-me però m’aturo al quilòmetre 39 i camino un minut, les cames m’explotaran. Conte fins a tres i arranco un altre vegada, ufffff!!! el mal és insoportable però ja falta poc, me falten pocs metres ho aconseguiré, em dona igual la gent que em passa, ja em dona igual tot... Creuo la meta i aturo el rellotge amb un temps de 3:23, un temps fantàstic per ser la meva primera marató.

Vull donar les gràcies a tothom que m’ha animat per fer aquesta cursa, per els missatges del facebook, per el mòbil, per trucar-me. Gràcies a tots. Segur que no serà la darrera...

viernes, 10 de diciembre de 2010

Dos dies per la Marató!!!

Demà a les 15:00 he d’esser a l’aeroport destinació València. Després cotxe i direcció Castelló. Recollida de dorsal i a fer una volta. Diumenge a les 9:00 és la sortida i a les 13:00 espero haver acabat si tot va bé.

Aquesta setmana ha estat molt dolenta en quan als entrenos. Dissabte passat vaig fer uns 18 quilòmetres i res més. Després han vingut dinars, sopars, festes, marxes... que tot això va molt bé, però ara m’ha sortit tot amb un bon constipat.

Ahir vaig intentar córrer uns quans minuts i em vaig haver d’aturar perquè no podia respirar. Espero que diumenge ja pugui córrer en condicions i no em molesti, almenys perquè pugui acabar. En un principi em vaig marcar baixar de 3:30 per fer la marató. Ara si acabo ja estaré content. La setmana que ve ja vos contaré com ha anat.

martes, 30 de noviembre de 2010

Darrers entrenos

A menys de quinze dies per la marató la preparació va per bon camí. Aquest cap de setmana passat he fet la darrera tirada llarga de córrer i les sensacions han segut molt bones. Dissabte tocava tirada de 30 quilòmetres que és el mateix que rodar durant 2:25 aproximadament. Aquesta vegada no hi va importar aturar-me per descansar ja que les cames me varen respondre.

Avui he rodat uns 15 quilòmetres i aquesta setmana em queda fer poca cosa més. El cap de setmana rodaré uns 20 quilòmetres entre dissabte i diumenge i la setmana que ve a descansar per estar amb ganes el dia de la cursa.

Ja vorem com sortirà però si una cosa tinc ben clara és que vull acabar. Vos ho aniré contant. Salut!!!

lunes, 22 de noviembre de 2010

Més llarga distància

Fa uns anys era impensable fer un triatló de llarga distància per l’Illa, aquesta nova temporada serà tot un plaer poder disfrutar de les proves que es duran a terme per la nostra terra.

Si fa un parell de dies xerràvem de la possibilitat de fer una sèrie de triatlons de llarga distància a l’illa ara tenim la possibilitat de fer-ne un altre, marca Tristar111. El triatló de Porto Colom ha canviat de distància i ara tindrem un nou repte per afrontar dia 17 d’abril. Les distàncies a recorre és distint a les modalitats de triatló. Aquesta marca fomenta molt la bici i les distàncies seran de 1 quilòmetre nedant, 100 quilòmetres amb bici i 10 quilòmetres corrent.

Per consultar més informació podeu mirar la web de www.tristarmallorca.com

Per tots aquells que vulgueu fer un triatló de llarga distància i sobretot a un lloc impressionant no vos ho podeu perdre, segur que serà un èxit.

martes, 9 de noviembre de 2010

Disfrutant...

Vaja setmanes de preparació que duc. Si vos dic la veritat no se com afrontar la marató de Castelló. No estic entrenant com hauria de fer-ho però per això no em culpo de res, perquè si dic la veritat estic disfrutant del que em dona la vida en aquest moment i el que em donarà.

Encara no he fet cap rodatge llarg, bé el més llarg que he fet ha estat només d’una hora i vint minuts. Si puc aquest cap de setmana intentaré rodar durant dues hores i mitja per veure com reacciona el cos quan passo les dues hores.

Ahir i avui he rodat damunt la cinta del gimnàs i durant aquets dos dies he acumulat vint-i-sis quilòmetres. No se si tot això em servirà de molt però per complir el meu objectiu no necessito fer més en aquest moment. Vull intentar baixar de la marca de 3 hores i 30 minuts, per això vol dir que he d’anar a cinc minuts el quilòmetre.

Però del que si he disfrutat ha estat del cap de setmana passat que varem anar a Madrid i ens ho varem passar genial, sobretot dissabte al matí quan anàrem al retiro i férem una volta amb una barca. Com veureu a la foto, na Xisca va agafar els rems i no se va aturar casi fins arribar a Mallorca je je je... Ara tenim el dilema de si s’ha de matricular a Oxford o Cambridge.

Això si que és preparar una marató con toca.


viernes, 29 de octubre de 2010

Transformació

L’altre dia cercant per l’ordinador vaig trobar unes fotos de quan començava a fer triatló i vaig veure una gran diferència, el meu cos s’ha transformat!!! Tot això és degut a que posem el cos a límits que mai ens pensàvem poder arribar-hi. Una cosa que he après es que cada persona és un mon distint i que els cossos de les persones aguanten extrems inimaginables. Basta veure el cos d’una persona quan està embarassada la transformació que sofreix o quan acabem una cursa de llarga distància el desgast que ha tingut. Doncs per això vos vull mostrar la meva transformació des de el meu principi fins a dia d’avui.

Any 2006 primera participació a un triatló,
triatló esprint (750 metres, 20 km,5 km).
Triatló Ciutat de Palma


Any 2010, darrera participació d'enguany
distància mig ironman (1900 metres, 90 km, 21 km).
I CAN triatlhon

lunes, 25 de octubre de 2010

Primera setmana

Primera setmana d’entreno i la veritat és que duc un bon cansament. A lo millor per haver descansat tants de dies fora fer res això suposo que a l’hora de començar ens costi més agafar un bon ritme.

Aquesta setmana he trotat 3 dies, nedat uns 4500 metres i 60 quilòmetres amb bici. El que si em va agradar fou el recorregut de bici del dissabte. Vaig sortir de Felanitx, Porreres (pujada al puig de Montision), Montuïri (aturada obligatòria), Sant Joan, Vilafranca i Felanitx. El fet d’anar per carreteres distintes a les de sempre em va fer disfrutar de la sortida de dissabte.

Referent a la preparació per la marató de Castelló diumenge em tocava tirada llarga de córrer, exactament 2h, però dissabte varem tenir despedida de solter i diumenge només vaig poder trotar 1h20. Això de compaginar esport amb sortides nocturnes no és el més indicat ja que avui som dilluns i encara em dura la ressaca. Però bé, també em de fer un poc de tot no només tot ha d’esser esport.

lunes, 18 de octubre de 2010

Nova temporada

Després d’un mes de descans comença una nova temporada de competicions, entrenos i altres coses. Una novetat que tindré enguany és que ara per ara no sortiré de l’illa per anar a fer un triatló de llarga distància. Amb la possibilitat de poder-ho fer aquí el mes de setembre crec que al final després de pensar-ho molt és més còmode fer el d’aquí. La data no m’agrada massa, ja que entrenar durant tot l’estiu es pot fer bastant dur, però les ganes i la intenció d’acabar hi seran.

La preparació d’enguany serà totalment distinta que els altres anys, ja que per arribar el mes de setembre amb bones condicions no podré començar la preparació fins l’any que ve. Per això m’he marcat un parell de proves abans d’arribar a l’Ironman de Palma:

- Desembre del 2010 marató de Castelló.

- “Març del 2011 marató de Barcelona” ho poso entre comilles

perquè encara està per decidir

- Maig del 2011 mig ironman 70.3 Thomas Cook

- Triatló Porto Colom 2011

- Setembre 2011 Ironman I CAN Palma

Segur que correré alguna cursa com a mitjes maratons i altres que se facin per aquí. Esper que tot això em serveixi per arribar en bones condicions.

viernes, 24 de septiembre de 2010

Yes, I CAN


Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat un triatló distància mig ironman. El recorregut consistia amb nedar 1900 metres, 90 quilòmetres de bici i 21 quilòmetres corrent. El dies previs eren un poc estranys per les sensacions que tenia, ja que sempre que anem a córrer una cursa d’aquest tipus ho fem fora de l’illa. Per una vegada que se fa aquí no hi havia millor oportunitat per poder participar.

La cursa començava amb el dia anterior fent l’entrada de bicis i bosses de bike i rum a boxes. A les set del mati estava a boxes preparant el material per poder tenir-ho tot en ordre per quan donessin la sortida. A les vuit ens tiràvem a l’aigua. Els primers moments fórem d’autèntic caos, colçades, cops de peu, i durant tot el temps moltes ones, però a mesura que passaven els metres ens col·locàvem al nostre lloc i podíem nedar tranquil·lament. Vaig sortir de l’aigua amb un temps de 33:53.

Correguda cap a boxes i agafo la bici. El circuit de bici ho podem dividir en dues parts l’anada, fenomenal per les meves qualitats, ja que tot el temps era pujada i la tornada, com si fos un fals pla i el meu gran enemic, vent en contra. Durant l’anada de la primera volta si em vaig posar dintre els vint primers de la classificació no faria molt enfora ja que a les primeres rampes em trobava a molts de triatletes “atrancats”, però la tornada tots aquets em passaven com a motos i no els podia seguir. Vaig aturar el cronòmetre amb un temps de 2:40:39.

Deixo la bici i em poso a córrrer. Circuit molt dur ja que els primers tres quilòmetres eren plans i els dos següents eren de pujada i baixada. La primera volta em vaig trobar que les cames no anaven, tenia males sensacions i el ritme era molt baix. No me recuperava i a les primeres rampes feren eternes. Passa el temps i començo la segona volta, les sensacions no son les mateixes i em trobo molt millor, puc pujar el ritme i em trobo molt còmode. Punt de gir i només em falten cinc quilòmetres, això ja està arribo a meta saludo a tots els meus i aturo el temps de córrer amb 1:45:20. Al final he fet un temps de 5:04:18 per fer la distància de mig ironman.

La veritat és que no estic molt content del resultat. Se que em tinc que conformar amb el que vaig fer, a lo millor és que no puc fer millor i això son els meus temps, però trobo que per la preparació que duia, el resultat de la mitja marató no és el que més m’ha agradat. Se que puc millorar, almenys ho intentaré al pròxim.

Vull donar les gràcies a tota la meva família especialment a la meva germana, en Rafel i en Tomeu “Cunyat” per esta tres dies amb mi i no deixar-me en cap moment. Això és per vosaltres. Donar les gràcies a tots els meus amics que em vingueren a veure, fou un moment molt emotiu tenir-vos al meu costat, esper que l’any que ve torneu però més prest. També donar les gràcies a tots els de la meva feina per venir i animar, a tots els qui ho heu fet durant tots aquest dies i sobretot donar les gràcies a na Xisca i na Barbara per venir a veure la prova “encara que fos al final” je je je... I no deixar de banda a n’Ivan Muñoz el meu entrenador un gran entrenador en Joaquin i en Jose Antonio per ajudar-me a preparar aquesta prova.


Gràcies a tots...

viernes, 10 de septiembre de 2010

Nova adquisició

Una persona experimentada amb aquest aspecte sempre m’ha dit que havia de provar altres marques de sabatilles. Amb aquest aspecte era un poc reticent perquè sempre havia corregut amb la marca Asics i m’anaven molt bé. A la fi he fet cas del consell que me van donar i aquesta setmana he adquirit unes sabatilles per córrer de la marca Adidas. El model s’anomena Glide 2 i el resultat ha estat immillorable. Dimarts vaig anar a rodar uns 60km i després varem anar a córrer de casa fins el castell de Bellver. Dic varem perquè hi anàrem en Toni Suradi, n’Ignasi Colom i jo. Era el primer dia que les duia i la veritat és que m’agradaren molt. Les sensacions han estat molt positives. S’ajusta molt bé al peu i la seva amortiguació fa que la sabatilla sigui molt còmoda.

No em de tenir por al canvi i sempre em de provar nous materials, a vegades ens podem dur grates sorpreses.

viernes, 3 de septiembre de 2010

Jamiroquai

A la fi aviat tindrem nou single d'en Jay Kay. El nou disc surt dia 1 de Novembre, així que aquest dia aniré a la tenda de discs que tingui més a prop, per poder aquirir-ho. Vos deixo amb el video promocional. Espero que sigui del vostre grat...


martes, 31 de agosto de 2010

Sobreentrenament o ressaca

Aquesta darrera setmana he notat un cansament físic que no és usual amb mi. No se si és per els entrenos intensius que vaig fer ho han estat les festes que m’he pegat durant tota la setmana passada. Jo crec que no és compatible l’entrenament amb sortir de marxa.

La setmana passada com molts sabeu eren les festes de Montuirï i quan arriben aquestes dates no hi ha entreno que valgui. Des de un principi la intenció era no entrenar gaire però al mateix temps no perdre-ho tot. Així mateix vaig intentar fer alguna cosa, trotar un poc, nedar i poca cosa més. Però aquesta setmana encara me noto cansat, amb poques ganes de fer coses i suposo que tot això és per els dies anteriors.

Si vos he d’esser sincer perdre la forma ha valgut la pena. Aquest cansament que duc i les poques ganes que tinc de fer esport no pas pena de res, ja que la forma física la tornaré a recuperar molt aviat, però el que si mai perdré seran tots els moments viscuts durant tots aquest dies.

El que si tornaré a fer l’any que ve és anar a les festes de Sant Agustí de Felanitx, ja que val la pena anar-hi almenys un any per saber el que és.

Fa un parell de dies vaig escriure un post a on deia que no disfrutava de l’estiu, però he de dir que he tingut un mes d’agost realment impressionant. La veritat que a vegades ens duem una sorpresa quan no solem esperar cap resultat. Visca l’estiu!!!

viernes, 13 de agosto de 2010

La importància d'entrenar bé

L’altre dia feia una entrada al blog sobre els entrenaments que havia fet durant el meu període de vacacions. Les dues setmanes foren molt intenses i amb molts de metres de natació. Aquesta setmana em tocava descansar un poc ja que els volums que havia acumulat eren molt alts.

La setmana es presentava amb poca intensitat:

  • Dilluns 2500 metres de nedar i spining
  • Dimarts 3000 metres de nedar i després 12 kilòmetres amb 8 series de 400
  • Dimecres descans merescut a un lloc impressionant
  • I aquí ve el perquè vos cont els meus entrenos. Ahir dijous em tocava 16 kilòmetres de córrer dels quals tenia 20 minuts de rodar acabant amb 4:30, després 10 series de 800 a ritme de 4:06 i després trotar 15 minuts per acabar. Una vegada acabat tot això vaig anar a la piscina per fer 2500 metres amb series. Primer tenia 500 metres a ritme de 1:30, 500 metres fent tècnica i peus, 500 metres a ritme que me sortien a 1:25 cada 100 metres, 8*100 a ritme de 1:25 i al final 4*50 per mollar.

Ahir dintre de l’aigua em vaig trobar molt còmode nedant en aquests ritmes. Suposo que això ve per l’acumulació de metres realitzat durant les dues setmanes però he de dir que ni en el millor dels casos em pensava mai poder nedar com ho vaig fer ahir.

Avui si puc sortiré a rodar uns 90 kilòmetres i sinó aniré a fer una classe d’spining.

La conclusió de tot això és que ara em trobo amb molt bones condicions per afrontar el mig Ironman. A lo millor em falta fer un poc més de bici, però en aquest moment ho tinc un poc malament per sortir. Ara estic a un pes ideal per poder afrontar el repte, 59 quilos i ... vosaltres poseu el que volgueu a darrera. També he de dir que aquest pes pujarà perquè ara faig una petita aturada perquè venen les festes de Montuïri.

Esper poder arribar dintre aquestes condicions per afrontar la cursa. Una vegada que siguem allà després tot pot passar, però ara em trobo amb molta força.

miércoles, 11 de agosto de 2010

Tornem a la feina

Després de dues setmanes de vacacions tornem a la feina. Aquest canvi costa bastant ja que la bona vida de poder fer el que un vol durant tot el dia es veu reduïda.


Si fa un any disfrutava de l’estiu enguany aquestes vacances han estat un poc descafeïnades. En un principi tenia plantejat fer una sèrie de coses, però al final s’han vistes alterades i les vacances no han estat o millor dit no han sortit així com em ves agradat. A vegades les coses no surten com un voldria i ens hem d’adaptar a les noves coses que la vida ens aporta.


Cal dir que no tot ha estat dolent. Hi ha hagut dos dies que he disfrutat d’un lloc meravellós que val la pena conèixer. El fet de canviar d’escenari, d’ambient, les persones, ha semblat que estava a un altre lloc que no fos Mallorca.


La veritat que la resta de dies doncs que he fet, res, entreno!!!. Si com ho sentiu els matins aprofitava per entrenar i també alguna tarda. En dues setmanes he acumulat:

  • 22.000 metres de nedar
  • 118 km de córrer
  • 450 km de bici

Conseqüència de tot això, pèrdua de pes, 61 quilos i un bon cansament. Esper que això serveixi per afrontar en condicions el mig Ironman del setembre.


Enguany ha tocat així i ho he d’acceptar. L’any que ve esper que sigui molt millor. Segur que ho serà.

viernes, 23 de julio de 2010

Tancat per vacances

Ús desitjo que passeu un bon estiu a tots i sobretot molt bona sort i salut

Amollar el passat

Una de les coses més difícils de la nostra vida és oblidar el passat. No és com si ens canviéssim de roba o canviéssim la nostra pell. Amollar-ho és difícil però els qui s’atreveixen a fer-ho son els que sobreviuen.

Moltes vegades ens pensem que les coses canviaran, que el passat no es tornarà a repetir, que de la mateixa il•lusió que tot va començar amb ser feliç, al final tot tornar ser el mateix, acabes desemparat entre enganys, t’esfondres entre fracassos i derrotes i això a vegades pot amb una persona.

No arribo entendre perquè res no surt bé, a lo millor no miro el costat correcte o possiblement no prenc les decisions oportunes, trobo que la vida en segons quins aspectes és injusta, però no se pot fer res, si una cosa, viure.

A vegades no podem oblidar el passat, però a vegades faríem qualsevol cosa per fer-ho i a vegades sabem alguna cosa del passat que canvia tot el nostre present.

Intentem viure!!!

miércoles, 21 de julio de 2010

Reflexions després d'un Ironman

Enguany m’havia marcat un objectiu, baixar de les 11:00h en total. Se que estava capacitat per fer-ho. Estava entrenat molt bé en totes les disciplines i això em donava una motivació extra i sobretot ganes de fer la cursa.


Després d’un parell de dies de descans intentant trobar una solució a la desfeta amb bici, no trobo la causa que em va provocar perdre les forces a les cames i sobretot la son que vaig tenir.


Aquest ha estat el meu tercer Ironman, prova que de cada vegada m’agrada més ja que me trobo més còmoda fent llarga distància.


Pensant amb tot el que comporta un Ironman i els sacrificis que fem durant uns 7 mesos he arribat a la conclusió de que:

  • Arribar a la meta i ser Finisher és el més important, a vegades el temps final no importa
  • Cada un a de menjar el que més li convingui. Heu d'escoltar el vostre cos.
  • L'ironman és una prova molt llarga, sempre tens marge per recuperar-te
  • Cada Cursa és diferent, no podem comparar-les
  • Si tens el cap clar, el cos et respondrà. El cap és el qui fa seguir el cos


Enguany només em queda ICAN MALLORCA prova que se fa el mes de setembre. Serà el meu debut a la distància de mig Ironman. Veurem com anirà.


Salut

viernes, 16 de julio de 2010

Marcel Zamora



A n'aquest reportatge podreu veure un homenatge a n'en Marcel Zamora, cinc cops seguits campió de l'Ironman de Niça. Aquest video em porta molts bons records. He fet dos pics aquest Ironman i no crec que sigui l'ùltima vegada que ho faci. Per mi el més atractiu és la part de bici ja que l'etapa transcorre per un paisatge impressionant amb un parell de ports. Espero que vos agradi.

martes, 13 de julio de 2010

Fotos Ironman Frankfurt

Estic començant a recopliar alguna de les fotos que ens vam fer a l'Ironman de Frankfurt. En tenir-ne més us les aniré mostrant. La primera per mi és una de les més importants.



viernes, 9 de julio de 2010

Crònica Ironman Frankfurt



La veritat és que enguany no se com començar la crònica de l’Ironman. Moltes emocions, moltes alegries i també tristesa.


Primer de tot vull donar les gràcies a la meva família per haver vingut i donar-me una sorpresa. Si no ves estat per ells enguany ves fet molt a prop a retirar-me. Gràcies a vosaltres i tots els qui vos vareu preocupar, em donareu forces per poder acabar.


Intentaré resumir un poc els dies anteriors a la cursa per no avorrir-vos amb les meves paraules. Com sempre els dies abans anàrem d’autèntic bòlid, entrega de bicis, recollida de dorsals, entrega de material, etc. Quan anàrem a recollir els dorsals ens donaren la noticia de que l’aigua seria fora neoprè. Això implicava que el temps de l’aigua fos més lent i més dur. Les sensacions dels dies previs a la cursa eren molt bones.


Diumenge sona el despertador a les 3:45 del matí, dutxa i berenar a l’hotel. Un plàtan, cafè i unes torrades. Pujada a l’habitació darreres feines, i a les 5:00 ens dirigim a l’autocar per anar al llac (pels qui no ho saben el llac està a 15km de distància de la ciutat). Arribem a les bicis i ens posem a preparar tot el material, inflar rodes, menjar, beguda etc. A darrer moment decideixo fer la natació canviant el banyador curt per els calçons Orca. Penso que així no farà falta aturar-me a la carpa per canviar-me de roba. Ens veiem tots els del grup i ens dirigim cap el llac. A mesura que ens acostem al llac ens despedim ja que cada un te un ritme molt distint i a punt d’entrar a l’aigua en crida el meu cunyat, Llorenç!!! foto i a preparar-me.


A les 6:45 donen la sortida dels professionals i a les 7:00 sortim la resta de mortals. Ens col·loquem allà on podem. Em poso a la part més exterior que puc. Se que faré més metres però per la part interior rebré molts de cops. Coet en l’aire i sortida dels 2500 triatletes. Al principi un caos però a mesura que passen els metres em trobo còmode i no rebo cap cop ni m’agafen en cap moment. Surto de l’aigua i aturo el cronòmetre amb un temps 1:10:24. Molt bon temps si contem que he nedat més metres i també forà neoprè.


La transició fou molt llarga i primera aturada obligatòria al bany. Em canvio, agafo la bici i comença la segona aventura, 185km. Els primers quilòmetres molt bé, un bon ritme, aprofito per menjar i beure, arribo a la ciutat i comencen dues voltes. Em trobo be, vaig a bon ritme, passen els minuts i sobre el quilòmetre 80 les cames em comencen a fallar, pareix que no tinc forces, intento remar i no puc. Em prenc un “gel”, bec aigua, pepsi, isotònic però segueixo igual. Passo per davant boxes i sento la meva germana que em crida, això m’anima. Començo la segona volta i de cada vegada molt pitjor. Llocs a on principi anava a 35km/h per hora ara només vaig a 25km/h com a molt. Em tiro aigua pel coll, al cap, a les cames, però res de res. No passen el quilòmetres però si el temps, vaig malament i de sobte em pega la son, si!! si!! ho heu llegit bé, la son uffff!!!!! em dormo damunt la bici, si!! si!! és veritat em dormo damunt la bici. Quan m’anadono casi em trobo dintre la cuneta, he tancat els ulls un moment i casi me la pego. Això no va gaire bé i al cap només penso amb retirar-me, no ho puc fer, han vingut els meus i almenys he d’arribar.


El meu objectiu es va desfent a mesura que passa el temps, però és igual he d’acabar així com sigui. Passen els quilòmetres i al fons veig la ciutat, ufff!!! a la fi arribo, aturo el rellotge amb un temps de 5:50:21. Baixo de la bici i en vers de córrer, camino a cercar la bossa per canviar-me. Males sensacions, me canvio de roba, em poso vaselina als peus, les calces compressores, les sabatilles i comença la darrera part de la cursa, 42km.

Els primers metres em trobo feixuc, encara duc a sobre el cansament de la bici. Veig la meva família junta i allò em dona molts ànims. Començo a trotar més aviat i veig que duc un bon ritme. El circuit de córrer és molt entretingut, m’agrada i em trobo còmode.


No m’anadono i faig la primera volta, però al quilòmetre 14 o 15 aproximadament les cames no em tornen a respondre. Em marejo molt i em torna a pegar la son, si!! si!! la son, com llegiu un altre vegada, la son!!! Xerro amb el meu cunyat i li dic que m’acompanyi, tinc por de caure a terra. Al cap de poc temps deixo la seva companyia, gràcies Tomeu i segueixo trotant. Se que a darrera ve na Xisca. Si vaig a poc a poc ella m’agafarà i jo estaré un poc recuperat. Així és, m’agafa i comencem a trotar junts. La cosa va be i jo me recupero. Puc tornar a córrer i de cada vegada més aviat. Comencem la tercera volta i na Xisca te un poc de “bajon”, normal, duem 30 quilòmetres.


Caminem, correm, aturada al bany i un altre vegada a trotar, falta molt poc, veig els meus i m’aturo un moment, m’abraço a la meva mare i li dic que això ja està acabat, esta emocionada, bota, crida. Darrers quilòmetres i em pega un poc de “bajón”, na Xisca vol baixar de les 12:00h, li dic que faci més via. Aquesta vegada el “bajón” ha estat d’un parell de minuts, torno a trotar a un bon ritme i em planto davant l’estora vermella, això ja està, ho he passat molt malament, a punt de retirar-me, però estic allà, encarant la darrera recta, assaborint la glòria, tots els mals em fugen, veig el meu cunyat Tomeu, ens abracem, després un poc més endavant veig la meva mare, la meva germana i en Rafel, ens abracem tots junts, fou bastan emotiu, agafo en Rafel i ens dirigim cap a la línea d’arribada, 10 metres i Finisher!!!. Beso l’estora vermella, enguany ho he passat malament, sobretot amb la bici. He arribat!!!


Em vaig a la zona de descans i allà ens comencem a replegar tots els coneguts. Ens ananem a meta per esperar n’Ana que arriba a 3 minuts per el final, foren un moments de molta tensió.

Vull donar les gràcies a tota la meva família, mare, Ma Joana, Tomeu i a n’en Rafel, no sabeu lo feliç que em féreu quan vos vaig veure sortir de l’ascensor. Gràcies al meu pare i al meu germà per està pendents en tot moment. Gràcies a tots vosaltres que m’heu trucat els dies abans, durant i després. Gràcies a tots els missatges rebuts i per els ànims que m’heu donat. Son molts els qui vos heu preocupat, moltes gràcies. Gràcies als anònims que han seguit la cursa per Internet.


Vull donar la meva enhorabona a na Xisca (impressionant per ser el seu primer Ironman), Sina (per la seva simpatia i amistat), Felix (per fer-nos riure en tot moment), David (per el seu impressionant resultat), Iñigo (per a convèncer-nos per fer l’ironman), Jose Manuel (per la seva capacitat de sofriment), n’Ana Mora (per demostrar la seva superació) i a na Rosa (per animar-nos i està en tots els moments crítics). També no oblidar a la resta de l’expedició que gràcies a ells tot ha estat possible.


Gràcies...

martes, 29 de junio de 2010

Una gran motivació!!!

Se que a n'aquestes altures no necessitem més motivació de la que duim, però mirar aquest video fa que la motivació sigui el doble. Val la pena mirar-ho i escoltar la música ja que se pot notar l'essència i l'esperit d'una prova Iromnan. Esper que vos agradi. Gràcies a tots per els ànims que m'heu donat...

martes, 22 de junio de 2010

Falta molt poc


Comença el compta enrere. Estem a un poc més d’una setmana per la gran cita quan els primers nervis comencen a sorgir. És molt important fer les coses ben fetes durant aquets darreres dies, sobretot descansar, menjar i entrenar el necessari per no arribar cansat. Un “sobreentreno” en aquestes altures podria resultar ser un error i llançar a les escombraries la feina feta durant tot aquest temps. Com diem nosaltres la feina ja està feta ara només cal esperar el dia de la cursa per mollar tota l’adrenalina acumulada durant tots aquest mesos.

És molt el sacrifici que fem durant els mesos d’hivern per poder experimentar un minut de gloria, però aquest minut es transforma amb unes emocions indescriptibles.

Anirem a per totes!!!!

"la clave son las 3 "C": con Calma en la natación, con Cabeza en la bici y con Cojones a pie"
Antonio Alix

martes, 15 de junio de 2010

Dorsal

Avui he mirat el llistat de l’organització i he vist que ja ens han assignat els dorsals. Enguany duré el núm 1328.

Falten menys de tres setmanes i els nervis es comencen a notar. Enguany és el meu tercer ironman i això hauria d’esser un grau d’experiència, però a mesura que ens acostem a la data els nervis floreixen com si fos la primera vegada.

Aquest any la preparació ha estat marcada per la falta de temps que no he pogut entrenar com cal, he fet el que he pogut. Això no és excusa per intentar complir el meu objectiu, baixar de les 4h el temps de la marató. Els resultats que obtingut a les curses de córrer em fan ser optimista, però com tots sabem ens ho juguem tot amb un mateix dia i com sempre diem sabem quan comença però mai quan acaba.

Vull donar les gràcies a tots els qui m’he donat suport durant tot aquest temps, a la meva família, als qui m’heu trucat, als qui heu entrenat amb mi, a tots els meus amics, els qui s’han preocupat i per això per tots vosaltres, quan arribi a meta, hi haurà un trosset de victòria per cada un de vosaltres.


jueves, 10 de junio de 2010

lunes, 7 de junio de 2010

Menys d'un mes...

Cada dia que miro el calendari veig que s’acosta el dia més esperat de l’any, esportivament xerrant. Em falta molt poc per enllestir la preparació física, ja que a partir d’ara només em queda la fase de manteniment i sobretot baixar el volum. Aquest dissabte passat he fet un dels entrenos més durs de tota la temporada. El matí vaig fer 150km en bici i a la tarda vaig córrer la mitja marató de Manacor.

Una de les intencions de córrer la mitja era que després de la bici no podia carregar massa les piles, havia d’arribar amb el múscul cansat, per això el dinar fou bastan magre.

Aquesta mitja marató ha estat de les més dures que he corregut mai, no sols per el cansament del matí, sinó per les rampes que hi havia durant tot el recorregut. El temps final ha estat de 1:38:06. Un molt bon temps pensat que dintre d’un mes tinc l’Ironman de Frankfurt.

Això no vol dir molta cosa ja que el dia de la prova ens poden passar moltes coses, però l’objectiu que me marcat enguany d’intentar baixar el de 4h el temps de la marató crec que no vaig per mal camí. Esper que sigui així!!!

martes, 1 de junio de 2010

ICAN - Triathlon


Encara no he començat l’ironman quan ja penso amb la pròxima cursa de llarga distància.

D’una cosa que ens queixem els qui ens agrada la llarga distància és que a l’illa no tenim cap triatló d’aquestes característiques. Sempre estem obligats a viatjar i el cost resulta esser molt elevat. Però aquesta vegada no serà així.

La setmana passada vaig rebre un mail informant que a mitjans del mes de setembre, per esser més exactes dia 18 és celebrà un mig Ironman. Les distàncies son 1,9km nedant, 90km amb bici i 21km de córrer. Una distància ideal per no haver d’entrenar gaire i poder disfrutar de la cursa.

A la fi tindrem un triatló de llarga distància a l’illa, esperem que no sigui ni el primer ni el darrer. Allà hi seré yuuhuuuuu!!!!

Cunyaooooo!!!! prepara la càmera de fer fotosssssss!!!!!

Si voleu consultar més informació de la cursa podeu consultar la web www.icantriathlon.com

lunes, 24 de mayo de 2010

Fotos Ironman Nice



Divendres em vaig decidir comprar les fotos oficials de l’Ironman de Nice. Sabia que hi havia una foto que m’agradava molt. Com vaig comentar en el seu dia, vaig fer la pujada amb un il·lustre del futbol espanyol, en Luis Enrique. Adjunt vos poso la foto que més esperava, esper que vos agradi.



En quan als entrenos anem fent la feina a poc a poc. Ara el cansament es comença a notar i els dies d’entreno que son més durs la recuperació costa més. Dissabte férem una etapa de bici bastant llarga, 172km. Aquets dies serveixen per moltes coses, provar roba, menjar, beguda etc... En el meu cas vaig experimentar una mala sensació. Ens varem aturar per omplir els bidons d’aigua i també aprofitàrem per menjar alguna cosa. Doncs a partir d’allà ja no vaig tenir les mateixes sensacions. Els darrers 70km foren un calvari ja que no tenia força a les cames. La causa crec que ja la se, i estic ben segur que em va servir per no repetir-la el dia de la prova.


Anem per bon camí...



viernes, 21 de mayo de 2010

Iceland, Eyjafjallajökull


Un vídeo espectacular sobre le volca que reb el difícil nom de Eyajafjallajökull. Aquest video està fet amb una seqüència de fotografies fixes preses consecutivament pel fotògraf Sean Stiegemeier que va decidir anar a fotografiar-ho.

jueves, 13 de mayo de 2010

El que faltava

  • En un principi ens retenen més a la nomina
  • Per tot paguem més impostos
  • Enguany ens tornen menys diners de la declaració
  • Ara ens baixen el sou 5%


Que serà el següent?

miércoles, 12 de mayo de 2010

Intentem-ho!!!

En moments baixos necessitem unes bones dosis d’humor. A vegades hi ha factors externs que ens arriben a influir en les nostres vides i ens fan canviar l’estat d’ànim. Doncs és aquí quan el bon humor ha d’esser més present en el dia a dia. Les bones dosis sempre acompanyen a tot arreu... Si rèiem un poc al dia serem més feliços.

lunes, 10 de mayo de 2010

Triatló Porto Colom


Ufff!!! Havia passat molt de temps després de córrer el meu darrera de triatló. Precisament fou l’Ironman de Niza del 2009.


El fet d’estar aturat uns 4 mesos per la lesió al tendó de aquiles i no haver pogut competir a cap triatló durant tot aquest temps, feia que afrontés la cursa amb molts de nervis.


Del meu punt de vista el triatló de Porto Colom juntament amb el del Port de Sóller son les dues curses més boniques que ens podem trobar a l’illa. Son dos triatlons amb distàncies diferents però la seva duresa fan que siguin els meus atractius.


Dissabte passat dia 1 de Maig a les 15:00 es donava la sortida. Aquesta vegada era la meva quarta participació.

El resultat final fou el millor durant les meves quatre participacions però no vaig quedar del tot content. Al tram de córrer em ves agradat millorar el temps, però les rampes a les cames i el cansament feren que no millorés.

Els 1500 metres d’aigua ho vaig fer amb un temps de 24:15. Una vegada sortit de l’aigua en vaig ajuntar amb un grup de ciclistes que ens va permetre rodar a un ritme bastant alt. Els 44 km de bici ho vaig fer amb un temps de 1:13:19. Com sempre i quan les curses son en drafting hi ha gent que no dona mai un relleu i al final sempre som els mateixos que ens posem al davant per estirar del grup. Després a l’hora de posar-se a córrer la gent que a anat a darrera del grup pot córrer amb molta més fluïdesa que els altres, però això també conta i al final aquets son els llestos. Però això no ha de servir d’excusa per la cursa a peu que vaig fer. Els 10 km em varen sortir amb un temps de 43:57, a una mitja de 4:24 el quilòmetre.



Al final vaig quedar a la posició 40 de 169 participants i el 13 al meu grup d’edat.


Vull donar les gràcies a totes les persones que varen venir, família i amics, per animar i per acompanyar-me a totes les curses. Gràcies a tots...

viernes, 30 de abril de 2010

Bicicleta nocturna

Les nits d’estiu els carrers de Ciutat són tranquils (no tant com els d’hivern, clar). Un bon moment per rodar amb la bicicleta i prendre algunes vídeoreflexions. Video editat i realitzat per Xavier Moyà



jueves, 29 de abril de 2010

lunes, 26 de abril de 2010

Mitja marató Pollença

Fa dues setmanes es va celebrar la mitja marató de Pollença. Un recorregut que enganava un poc. La primera part era una constant baixada fins el port de Pollença, però el segon tram era un conjunt de pujades i baixades i amb un tram final bastant dur. La meva intenció era baixar la meva millor marca de 1:35 minuts. Quan em vaig marcar el repte de baixar la marca no sabia com ho hauria de fer per marcar el ritme. Mai havia corregut sol ja que sempre ho feia acompanyat i eren els altres que em marcaven el ritme, així que era doble repte, baixar la marca i sobretot córrer sol.

Al final vaig aconseguir el doble repte, primer de tot saber que puc córrer sol i agafar un bon ritme i segon, vaig baixar la meva marca amb un temps de 1:26 minuts. El més important de tot fou que en acabar la cursa em trobava amb bones sensacions per seguir trotant una estona més.


martes, 13 de abril de 2010

Poques diferències


Hi ha dies que et poses a nedar i el cap pensa amb moltes coses. A lo millor a n’aquell moment estem pendents d’altres coses que no és entrenar. Doncs a un moment d’aquets estava pensant amb l’ironman i amb el segment de natació.

Els qui ens agrada anar enmig de la gent sabem que son les colçades, potades, agafades, gent per damunt, gent per davall... en fi totes aquestes coses que te passen quan estem en cursa.

Però no fa falta anar al ironman per fer tot això, si mireu la comparativa de la foto la primera és està treta a una piscina d’una ciutat del Japó i la segona de l’ironman de frankfurt de l’any passat. A una no hi ha competició i a l'altre tots competim, però la semblança és que pareixem formigues je je je...