Bon cap de setmana

Bon cap de setmana d’entreno. Començant dissabte per fer 106 quilòmetres amb sa grupeta a un bon ritme diumenge hi havia els 10 quilòmetres a Palma. La meva intenció era partir amb bici i després fer la cursa. Així ho vaig fer, sobre les 9:00 partia de Felanitx cap a Palma passant per Campos, Llucmajor, s’Arenal, Sant Jordi, és Coll d’en Rebassa per arribar a Palma.

Sobre les 11:00 arribava a casa i me sortiren uns 60 quilòmetres. Dutxa i partirem amb na Xisca cap a la sortida de la cursa dels 10 quilòmetres. Arribats allà i recollida del dorçal i totduna ja preparats per la sortida.

En Jose Antonio em va demanar per fer un bon temps i que intentaria posar-se al meu costat. Jo en un principi la meva intenció era rodar i veure que passava, pensant que abans havia fet els 60 quilòmetres. Però com sempre que hi ha una cursa ho intento donar tot.

A la sortida en Jose Antonio ja va quedar darrera i vaig intentar marcar un bon ritme.
El dia era fred i començava a ploure una mica, però a mesura que passava el temps plovia més i més.

El circuit eren 4 voltes i el ritme era bo, però hi havia alguns impediments, com la pluja, el fred i sobretot el paviment que relliscava molt. Al final vaig aturar el cronòmetre amb un temps de 40:38.

Bon entreno de cap des setmana però avui descansaré perquè estic un poc cansat!!!

Tocat de cames!!!

(fotos Pep Lliteres)

Ahir tocava entreno de bici i després trotar una mica per començar a fer el canvi de bici a córrer. Era la primera vegada després del triatló del mes de setembre de l’any passat que no feia cap transició.

El matí vaig rebre un correu d’en Pep Lliteres per veure si sortiria en bici. En un principi la meva intenció era rodar per pla amb plat gros i pinyó petit, però les intencions d’en Pep eren pujar tres pics el puig de Sant Salvador.

Abans de sortir sol i agafar un ritme còmoda i no patir gaire, em vaig estimar més anar a sofrir de valent, i millor dit, vaig sofrir de valent. En Pep, considerat el meu “trainer” de bici, em va dir que havia de pujar plat gros i pinyó d’en mig, i així ho vaig fer. Les primeres dues vegades així i la darrera a ritme. En acabar la tercera pujada en Pep estava tan content com sempre que sortim en bici i jo tornava a treure “sabonera per la boca”. Mort i cansat davallarem del puig i en Pep em diu: bon entreno!!! No li vaig contestar je je je...

Després tocava trotar uns 35 minuts i així ho vaig fer. Les sensacions en un principi pareixien dolentes, però a mesura que anava passant el temps em trobava millor.

Resumint molt bon entreno 60 quilòmetres de bici amb 3 pujades al puig de Sant Salvador i 7 quilòmetres de trot. Gràcies Pep per ajudar-me. Dissabte més...

Mitja marató Sa Pobla

Primera mitja marató de la temporada i el resultat ha estat millor del que m’esperava. Diumenge dia 6 de febrer a la localitat de sa Pobla és va celebrar la mitja marató. El recorregut és favorable per tota aquella gent que vol fer un bon temps ja que es totalment pla. La meva intenció era anar a rodar i intentar anar a 4:50 el quilòmetre. Però com sempre que competim una cosa és el que diem i l’altre és el que fem.

Una vegada donada la sortida el ritme fou alegre. Passats un parell de quilòmetres anava a la par amb en Xurxo, en Dani Salas i n’Oscar Tarazona. En Dani ens marcava el ritme i ens deia que anàvem a 4:15 el quilòmetre. Decidirem afluixar i al cap d’un parell de quilòmetres en Xurxo em va demanar si podia seguir el seu ritme. Ens distanciarem un parell de metres i al cap d’un temps el ritme fou una mica alt per mi. Al final vaig quedar sol els darrers quilòmetres i vaig aturar el cronòmetre amb un temps de 1:31:30.

Molt bon temps pensant que només fa un mes que he començat a entrenar.

Una sortida en bici impressionant!!!

Aquest cap de setmana he tingut una experiència esportivament xerrant que no l’havia tinguda mai. Dissabte varem quedar amb en Pep Lliteres i en Migue per anar a rodar amb els de s’Arenal. A les 8:10 vaig sortir de Felanitx amb bici direcció Campos. Allà ens havíem de veure a les 8:40 i partir cap el cap blanc fins que trobéssim el grup. Una vegada arribat a Campos la sorpresa fou que passava en Joan Llaneres (7 vegades campió del món de pista) que també anava amb el grup de s’Arenal.

Quan varem sortir de Campos direcció sa Ràpita ja rodàvem a un ritme bastan alt. En Joan se va girar un moment cap a darrera i ens va dir a n’en Migue i a mi:

- Si voleu estirar no passa res, vos podeu posar a davant.

Jo com si fos un professional em vaig posar davant i casi vaig morir al cap de poc temps. En Migue em va dir que no em deia res perquè veia que treia sabonera per la boca je je je...

Arribats a l’altura de ca’s Buso ja venia el grup enfilat d’un a un. Canvi de sentit i allà ens varem enganxar. Érem uns 30 o 40 ciclistes, la sensació fou d’una cursa de ciclisme al pur estil semi-professional, atacs, estirades, diferents grups etc... vaja lo que va és una carrera ciclista. Jo com vos podreu imaginar sempre anava a la coa del grup. En Pep em va dir que em poses enmig del grup per no sofrir tan les estirades, però les meves forces ja no eren per aguantar. El meu contaquilòmetres marcava velocitats per pla que mai havia marcat.

De la sortida de Santanyi cap a Felanitx el grup va minorar un poc la marxa però fou molt poc temps ja que allà no deixen ni un segon de respir. Faltant pocs quilòmetres per arribar a Felanitx les cames ja no varen aguantar el ritme i el grup va seguir.

La ruta que seguirem amb el grup fou de cala pi, cap s’Estanyol, sa Ràpita, Ses Salines, Es Llombars, Santanyí, Ca’s Concos i a Felanitx nosaltres ja acabarem l’aventura.

En Pep Lliteres havia de fer bonda perquè a la tarda tenia duatló a son Negre (i va quedar en segon lloc) impressionant!!! i en Migue també va decidir tornar cap a Campos. Em varen sortir 82 quilòmetres amb 2 hores i 20 minuts. La mitja no vos ho diré però mai en la vida em pensava poder anar tan aviat.

Esper poder anar moltes vegades amb aquest grup ja que la sensació de fer una cursa, fora està en cursa fou genial. No se si podré aguantar molts de quilòmetres en aquest ritme però almenys cada vegada que hi vagi intentaré aguantar més.