Super Mario Mola

Si fa dues setmanes feia una entrada al blog fent referència al triatleta Mario Mola per la seva victòria aconseguida al campionat del món junior de triatló, aquest cap de setmana s’ha proclamat subcampió del món de duatló a la localitat de Condord, Carolina del Norte (EE.UU). Des de aquí donar-li la meva enhorabona a ell i al seu entrenador Ivan Muñoz. Enhorabona campió!!!

Ara toca Padel

Des de que vaig tornar de l’ironman de Niza he intentat descansar el màxim poossible a fi de tornar a començar la temporada amb ganes. Ara ja fa 3 mesos que estic aturat. Bé no estic aturat del tot ja que algun dia vaig a trotar un poc però poca cosa més. Ara he començat a sortir en bici els dissabtes però fem 60 kilòmetres i ens aturem a berenar. 

El que si estem fent amb alguns dels integrants del grup de triatló és anar a jugar una partideta de padel de tan en tan. Al final el que conta és passar-ho bé i això és el que fem. 

De cada vegada hem costa més començar a entrenar per l’ironman de franckfurt. Encara ens falten 2 mesos per començar la preparació per l’ironman. Suposo que a mesura que s’acosti la data per començar tindré un poc més de ganes de fer coses.

Ara em centraré amb el padel. Qui sap a lo millor hi ha un campió amagat (je je je) i dintre de poc en veieu en el rànquing mundial.

Depressió o tristesa passatgera

T’aixeques el mati, et vesteixes, vas a fer feina, després al gimnàs “poques vegades” tornes a casa, no fas res del que as de fer, sopes i vas a dormir... això és part de la rutina que a partir d’ara comencem  a posar en marxa. L’estiu a arribat al seu final.

La gran majoria de persones hauran gaudit de les vacances. Ara ve quan solem tenir la depressió postvacacional. Aquesta condició es caracteritza per un cavi en el teu estat d’ànim, pèrdua d’interès, pèrdua de les ganes de menjar “això passa segons a quines persones”, pèrdua de concentració. Aquests sintomes solen durar un parell de setmanes. Jo crec que utilitzar la paraula depressió pot esser una mica exagerat, crec que val més anomenar-ho tristesa passatgera. 

Els primers que pateixen aquets canvis del teu estat d’ànim son les persones que t’envolten el dia a dia, que et coneixen i saben així com ets. A vegades una situació o unes paraules et fan obrir el ulls i fins que algú del teu entorn no et fa veure que allò és una “tristesa passatgera” que te els dies contats i que as de canviar la situació, estem immersos en una situació desfavorable.  

Crec que em d’esser madurs i saber que de tan en tan solem tenir aquest canvis. Si algú ja els té previst els pot afrontar d’un altre manera però els qui ve inesperadament els ha de saber afrontar-ho i passar-ho el més aviat possible. Cal dir que les bones amistats sempre ens poden ajudar. 

Pensem que això és passatger i així com ha vingut doncs em de fer l’esforç perquè torni a partir... 

 

Super Cracks!!!

Ahir un amic nostre va aconseguir proclamar-se campió del món de triatló disputat a Australia. Vull donar-li la meva sincera enhorabona per el que ha aconseguit i voreu com no serà el darrer pic que ho fa. També donar l’enhorabona a seu entrenador Ivan Muñoz per la feina que ha fet durant molts d’anys. ENHORABONA CAMPIONS. 

Comencem!!!

Ja tornem a ésser per aquí, s’ha acabat les vacances, els viatges (esperem que no), s’acaba l’estiu i ens em de tornar a posar la roba de feina.

L’estiu serveix per fer totes aquelles coses que ens permeten gaudir del bon temps. Anem a la platja, sortim a passejar més sovint, no ens fa peresa fer les coses, solem anar a les tarrasses dels locals per prendre un refresc, anem a les festes de pobles i sobretot gaudim del bon temps. 
Ara toca fer el mateix de cada any.

En un principi quan comencem la tardor sempre ens proposem fer coses noves per rompre la monotonia de cada dia i de cada any, però al final sempre acabem dintre el mateix espiral que ens dur a fer les mateixes coses. 

Dintre de poc començaré els entrenos per preparar-me l’Ironman de Franckfurt. Em fa un poc de peresa ja que de tot l’estiu no he fet res, però suposo que a poc a poc aniré agafant la forma.

La setmana passada vaig anar un parell de dies al gimnàs i el dissabte férem una sortida en bici molt curta, a veure si amb això em vaig animant un poc i agafo un poc de ritme. 

A partir d’ara intentaré escriure més sovint...