miércoles, 23 de diciembre de 2009

Molts d'anys

Toni Contestí, tot un campió...

Vull donar l'enhorabona a un gran campió i sobretot a una gran persona com és en Toni Contestí, si més no per haver intentat el record del món de córrer 248km en cinta durant 24h. El projecte es dividia en tres vessants. El primer era ajudar als malalts de l’esclerosi múltiple i als seus familiars, el segon aconseguir donacions per l’ampliació de les instal·lacions del centre de rehabilitació de l’Associació Balear d’Esclerosi Multiple i el tercer aconseguir el record del món. Els dos primers es varen aconseguir però el tercer i menys important l’any que ve es tornarà a intentar.

També donar l'enhorabona a ne'n David Sanchez ja que part dels quilòmetres recorreguts foren de les seves cames.

jueves, 17 de diciembre de 2009

20 Anys dels simpson!!!

El seu primer episodi es va emetre el 17 de desembre de 1989 als Estats Units i el capítol anava d'un especial nadalenc.

MOLTS D'ANYS FAMILIA SIPMSON, gràcies a vosaltres em tingut moments molts bons...

lunes, 14 de diciembre de 2009

Farem el canvi

Necessito centrar-me amb les coses del dia a dia, serenitat amb els pensaments i afegir valor a les coses importants. He de fer sortir de la meva ment coses innecessàries i deixar que les bones qualitats treguin el seu fruit. Segur que tot això és manifestarà una vegada que hagi renunciat a una part del meus pensaments.


"Res no està perdut si es té el valor de proclamar que tot està perdut i començar de nou"

Julio Alcazar

martes, 24 de noviembre de 2009

Insomni

No se si és el temps o altres coses però darrerament m’aixeco abans de que soni el despertador cosa que feia un grapat d’anys que no em passava. Fa un parell de dies que dormo molt malament ; el matins m’aixeco cansat, somio per les nits, em llevo a qualsevol hora i fàcilment em desperto.
Al final busquem una excusa per donar la culpa al nostre insomni. Jo he posat l’excusa del temps però en el fons se que és exactament.
Segur que a poc a poc aniré refent les plàcides nits a on el llit era el meu gran aliat per deixar córrer la meva imaginació.

miércoles, 18 de noviembre de 2009

www.nohaydolor.info

Mirant per Internet he trobat una web que podem consultar informació de les lesions que ens poden sorgir quan fem esport. Si cerquem per la xarxa el nom de la lesió que tenim en aquell moment, ens sortiran infinites referències d’aquella consulta, però aquesta web ens dona un punt de vista de com afrontar una lesió, la prevenció i com fer la recuperació sense tenir la necessitat de canviar de pàgina. Una cosa de les coses més interessants és que et donen la informació d’una manera visual i dinàmica. La pàgina Web s’anomena: www.nohaydolor.info

lunes, 16 de noviembre de 2009

Comença la temporada

Doncs ja ha començat la temporada, camí cap a Frankfurt. Després del viatge a Madrid passejant per tot, visitant alguns museus, anar de tapeo, “vinitos”, canyetes i sobretot caminar molt però molt toca posar-nos les piles en quan als entrenaments. Aquesta setmana he començat a nedar dos dies he fet el·líptica i també un dia de bici.

En quan a la lesió va per bon camí. Dimecres vaig trotar uns 10 minuts i no em va fer gens de mal. Aquesta setmana miraré de fer el mateix, trotar uns 10 minuts durant dos dies i així a poc a poc.

A poc a poc i si tot va bé aniré preparant diferents curses com a mitges maratons i algun triatló fora de Mallorca abans d’anar a Frankfurt el mes de Juliol.

Aquesta setmana intentaré fer-la sencera, dilluns dimecres i divendres nedar, dimarts i dijous el·líptica i el cap de setmana bici, però tinc ben clar que si em perdo un dia d’entreno tampoc no passarà res.

jueves, 12 de noviembre de 2009

viernes, 6 de noviembre de 2009

Martin Luther king

Només hi ha dues maneres d'afrontar les dificultats:
Ho reaccionem amb amargor o bé,
transformem el patiment en força creativa...

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Falta poc

A menys d’una setmana per començar els entrenaments per afrontar el meu tercer Ironman, cremem els darrers moments aprofitant el temps per anar a cercar bolets. Dilluns festiu i després d’una ressaca de dos pans i mig per el comiat del nostre amic Sergi “el foraster”, ens decidirem anar a cercar bolets a la garriga del nostre amic Felix. Al final en trobarem un parell i com vos podreu imaginar ja no n’hi ha cap dintre la gelera. Esper que no sigui la darrera vegada que hi anem i sinó anirem al mercat a comprar-ne.

Enguany el més segur que compaginaré els entrenos amb altres activitats, ja pugui esser pàdel, excursions, etc... ja vos aniré informant. Ara per començar aquest cap de setmana seré per Madrid.

miércoles, 28 de octubre de 2009

Segona infiltració de PRGF

Ahir em vaig fer la segona infiltració de PRGF. Gràcies a n’Ana Mora puc fer aquets tractament. Ara per ara em va molt bé ja que les molèsties van minvant a poc a poc. Ara quan m’aixeco els matins ja no tinc mal i no camino coix per la casa.

Ahir quan em varen infiltrar al tendó per introduir-me el líquid hi va haver un moment que em va fer molt de mal ja que després vaig haver d’estar una estona allargat a la camilla per el dolor que em feia el tendó. Ho vaig comentar a les metgesses i em digueren que aquell dolor que em produïa era bona senyal perquè havien agafat una bona via. 

Estic ben segur que aquesta serà la darrera vagada, no per el dolor que vaig tenir sinó perquè ja estaré bé.

Ara fa un més que no vaig a córrer, l´únic que corro és per creuar el semàfor i res més. Això ho faig baix la supervisió d’en Xurxo el fisioterapeuta del nostre grup, que també li vull agrair la feina feta.

jueves, 15 de octubre de 2009

Pujada al puig del Teix (1062m)

El cap de setmana passat varem anar d’excursió amb uns quants integrants del grup de triatló. La intenció era passar-ho bé i disfrutar de la naturalesa de l’illa. Al final l’objectiu es va complir.

En un principi només volíem fer el camí de l’Arxiduc, però una vegada que fórem a dalt vérem que podíem pujar al Teix.

L’ascenció al Teix és una de les excursions més típiques de Mallorca. El circuit comença vora el camp de futbol de Valldemossa i acaba a l’altre extrem del poble baixant per un camí forestal anomenat son Moragues.

A les nou del matí n’Ana Mora, na Xisca, na Mari, na Mercé, n’Aron, en Sergio, en Jose Manuel, en David i un servidor començarem l’ascensió. Una vegada arribats al pla del Pouet na Mari i n’Aron tornaren arrere. La resta dels membres seguirem pujant.

Quan arribarem a l’anomenat Racó Perdut varem deixar el camí de l’Arxiduc per començar l’ascensió al Teix. L’entreforc es troba senyalitzat amb una gran fita de pedres. La pujada no és molt difícil però un poc tècnica i d’allà fins al cim hi ha uns 40 minuts aproximadament.

Una vegada coronat el cim vérem el vèrtex geodèsic i ens férem la típica foto del cim. Llàstima que les vistes no foren molt bones per la immensa massa de boira. El descens fou més fàcil i al final decidírem baixar per les cases de son Moragues.

L’excursió fou molt gratificant i em va recordar quan ho fèiem amb bicicleta de muntanya amb els companys de s’escapada.

Esperem que no sigui la darrera excursió i que hi hagi molts de dies com aquets.

viernes, 9 de octubre de 2009

PRGF

Fa un mesos feia una entrada al blog escrivint sobre la lesió al tendó d’aquiles. El 19 de setembre em vaig sotmetre a una tècnica anomenada PRGF (Plasma rico en factores de crecimiento).

Quan em posaren la primera infiltració em digueren que podia seguir amb la meva activitat física. A dia d’avui segueixo amb molèsties i he decidit aturar de córrer. He notat una petita millora, però ara mateix no vull forçar a que s’agreugi la lesió i després sigui pitjor. Encara no hem començat la temporada i ara voler forçar la carrera a peu no te sentit.

A finals de més em sotmetré a la segona infiltració de PRGF per veure si millorem els resultats. He llegit per internet que molta gent s’ha sotmès a aquesta tècnica i li ha anat bé. Segur que a mi també m’hi anirà.

Vull donar les gràcies a n’Ana Mora per ajudar-me amb tot aquest cas.

jueves, 1 de octubre de 2009

Males Noticies

Aquests articles son els típics que no ens agradaria escriure mai, però per llei de vida a vegades ens passen algunes coses que son desagradables. Ahir n’Andreu bomber de professió, feia barranquisme amb dos companys per la serra de tramuntana. Segons les noticies del diaris, és varen veure sorpresos per una crescuda del caudal del torrent. La desgràcia va fer que la força del torrent acabés amb la seva vida. Diumenge havia de participar a la Challenge de Barcelona. He llegit a un article d’un blog que li faran un minut de silenci. Que descansi en pau. 

Si voleu saber més de la noticia www.diariodemallorca.es

.

miércoles, 30 de septiembre de 2009

Super Mario Mola

Si fa dues setmanes feia una entrada al blog fent referència al triatleta Mario Mola per la seva victòria aconseguida al campionat del món junior de triatló, aquest cap de setmana s’ha proclamat subcampió del món de duatló a la localitat de Condord, Carolina del Norte (EE.UU). Des de aquí donar-li la meva enhorabona a ell i al seu entrenador Ivan Muñoz. Enhorabona campió!!!

lunes, 21 de septiembre de 2009

Ara toca Padel

Des de que vaig tornar de l’ironman de Niza he intentat descansar el màxim poossible a fi de tornar a començar la temporada amb ganes. Ara ja fa 3 mesos que estic aturat. Bé no estic aturat del tot ja que algun dia vaig a trotar un poc però poca cosa més. Ara he començat a sortir en bici els dissabtes però fem 60 kilòmetres i ens aturem a berenar. 

El que si estem fent amb alguns dels integrants del grup de triatló és anar a jugar una partideta de padel de tan en tan. Al final el que conta és passar-ho bé i això és el que fem. 

De cada vegada hem costa més començar a entrenar per l’ironman de franckfurt. Encara ens falten 2 mesos per començar la preparació per l’ironman. Suposo que a mesura que s’acosti la data per començar tindré un poc més de ganes de fer coses.

Ara em centraré amb el padel. Qui sap a lo millor hi ha un campió amagat (je je je) i dintre de poc en veieu en el rànquing mundial.

martes, 15 de septiembre de 2009

Depressió o tristesa passatgera

T’aixeques el mati, et vesteixes, vas a fer feina, després al gimnàs “poques vegades” tornes a casa, no fas res del que as de fer, sopes i vas a dormir... això és part de la rutina que a partir d’ara comencem  a posar en marxa. L’estiu a arribat al seu final.

La gran majoria de persones hauran gaudit de les vacances. Ara ve quan solem tenir la depressió postvacacional. Aquesta condició es caracteritza per un cavi en el teu estat d’ànim, pèrdua d’interès, pèrdua de les ganes de menjar “això passa segons a quines persones”, pèrdua de concentració. Aquests sintomes solen durar un parell de setmanes. Jo crec que utilitzar la paraula depressió pot esser una mica exagerat, crec que val més anomenar-ho tristesa passatgera

Els primers que pateixen aquets canvis del teu estat d’ànim son les persones que t’envolten el dia a dia, que et coneixen i saben així com ets. A vegades una situació o unes paraules et fan obrir el ulls i fins que algú del teu entorn no et fa veure que allò és una “tristesa passatgera” que te els dies contats i que as de canviar la situació, estem immersos en una situació desfavorable.  

Crec que em d’esser madurs i saber que de tan en tan solem tenir aquest canvis. Si algú ja els té previst els pot afrontar d’un altre manera però els qui ve inesperadament els ha de saber afrontar-ho i passar-ho el més aviat possible. Cal dir que les bones amistats sempre ens poden ajudar. 

Pensem que això és passatger i així com ha vingut doncs em de fer l’esforç perquè torni a partir... 

 

lunes, 14 de septiembre de 2009

Super Cracks!!!

Ahir un amic nostre va aconseguir proclamar-se campió del món de triatló disputat a Australia. Vull donar-li la meva sincera enhorabona per el que ha aconseguit i voreu com no serà el darrer pic que ho fa. També donar l’enhorabona a seu entrenador Ivan Muñoz per la feina que ha fet durant molts d’anys. ENHORABONA CAMPIONS. 

lunes, 7 de septiembre de 2009

Comencem!!!

Ja tornem a ésser per aquí, s’ha acabat les vacances, els viatges (esperem que no), s’acaba l’estiu i ens em de tornar a posar la roba de feina.

L’estiu serveix per fer totes aquelles coses que ens permeten gaudir del bon temps. Anem a la platja, sortim a passejar més sovint, no ens fa peresa fer les coses, solem anar a les tarrasses dels locals per prendre un refresc, anem a les festes de pobles i sobretot gaudim del bon temps. 
Ara toca fer el mateix de cada any.

En un principi quan comencem la tardor sempre ens proposem fer coses noves per rompre la monotonia de cada dia i de cada any, però al final sempre acabem dintre el mateix espiral que ens dur a fer les mateixes coses. 

Dintre de poc començaré els entrenos per preparar-me l’Ironman de Franckfurt. Em fa un poc de peresa ja que de tot l’estiu no he fet res, però suposo que a poc a poc aniré agafant la forma.

La setmana passada vaig anar un parell de dies al gimnàs i el dissabte férem una sortida en bici molt curta, a veure si amb això em vaig animant un poc i agafo un poc de ritme. 

A partir d’ara intentaré escriure més sovint...


jueves, 23 de julio de 2009

Vacances!!!!


Ahir vaig decidir sortir a córrer. Era la primera vegada que després de l’ironman anava a trotar una estona. Em vaig posar les sabatilles i la meva intenció era fer uns 40 minuts. Doncs si vos he de dir la veritat no vaig arribar a fer el temps que m’havia proposat ja que em feia mal tot el cos.

No vos contaré totes les parts que em feien mal perquè semblava una persona de la tercera edat.

Ja que la setmana que ve començo les vacances de la feina i vist el d'ahir també aprofitaré per fer vacances a nivell esportiu. Bé cal dir que la part esportiva ja fa unes tres setmanes que no faig rés.

Ara toca platja, sopars, festes i sobretot xiringuito, per cert, fa un parell de setmanes que ens peguem unes bones “juerges”. Sense anar més enfora dissabte passat juntament amb els amics, varem deixar el llistó ben alt; en tenir les fotos les posaré perquè les vegeu .

Al•lots i al•lotes em vaig de vacances, en tornar ja vos contaré...

Bon estiu a tots...  


lunes, 20 de julio de 2009

Cabrera

Fa molts anys que volia anar a Cabrera i fer una visita a la cova blava. Feia més de vint anys de la meva darrera visita a l’illa. Ahir amb na Xisca, el meu cosi Miquel, na Vicky i en Gabriel varem anar a cabrera tot el dia. Va està molt bé, varem nedar, varem dinar (com no podia esser millor que menjar un bon trempo, una truita i bistecs rebossats), férem un gelat a la cantina i també nedarem a la cova blava. A l’hora de tirar-nos a nedar a la cova blava no les tenia totes segur. Al final després de pensar-m’ho un parell de vegades ho vaig fer. Va valer la pena ja que el fons marí era una autèntica piscina. Esper que no torni a passar més de vint anys per anar-hi un altre vegada. 

jueves, 16 de julio de 2009

Moments inoblidables

Cercant per Internet vaig trobar aquestes fotos que trobo que valen la pena que les vegeu. Estan preses just abans de donar la sortida d’aigua. Podeu observar la quantitat de gent que hi ha. És normal que no es pugui nedar be. 

També si mirau la galeria d’imatges esportives podreu veure un parell de fotos de l’ironman. 




martes, 14 de julio de 2009

Frankfurt 2010

Encara no em tingut temps de digerir el darrer ironman quan ja ens em inscrit al pròxim. Durant els dies que estarem per Niza decidirem fer un altre cursa d’aquest estil o si ens retiràvem definitivament de les curses de llarga distància. Al final em decidit apuntar-nos per anar a Frankfurt. En ésser uns dels triatlons més sol•licitats ens hem hagut d’apuntar amb un any d’antelació perquè les places s’acaben en dos dies. Ara ens queda un any per preparar-nos per la cursa, però ara toca descansar, platja, xiringuito, festes i algun dia entrenar...  

miércoles, 8 de julio de 2009

Crònica Ironman Niza 2009

Encara no he tingut temps per dormir-me quan sona el despertador. 3:30 del mati. 

La nit ha estat curta i comença un dia molt però que molt llarg. Em llevo del llit, una dutxa i a vestir-me per baixar a berenar. Desperto na Lola i ens dirigim al restaurant de l’hotel on ens retrobem tota l’expedició de “Triatletas Petazetas”. El berenar no és del nostre grat, però el bon humor regna a la taula. Altre cop a l’habitació i ritual per vestir-me amb foto inclosa. Agafo la bossa de "streetwear" i camí a boxes. 

El passeig va ple de gom a gom. Pareix el passeig del Born un dissabte capvespre. Arribam a boxes, mostram l’acreditació, vaig a cercar la meva bici, la preparo i xerro amb en Miniño. Em dona un parell de consells i anam a replegar la resta de l’expedició. Ens posam el traje de neoprè i acompanyats per la multitud de triatletes ens dirigim a la platja.

Els nervis es comencen a palpar. En un principi ens havíem de posar tots plegats però al final les estratègies no son les mateixes. Na Lola, en Felix, en Miniño, en Xisco i jo ens posam a la parcel•la per fer els 3,8km amb un temps comprès entre 1:06 i 1:15 aprox. Els altres, en David Nuñez n’Iñigo i en Joan Morey es posen a les parcel•les de més a lluny.

Abans de donar la sortida i enmig de la marea de gorros blaus podem observar les cares de nervis dels nostres. Ens abraçam l’un amb l’altre i tot just donen la sortida. Na lola em diu que es posarà als meus peus però la missió és impossible. Gent i més gent, un braç una potada, gent per damunt, gent per davall, gent que es creua, gent que t’agafa dels turmells... és una guerra de gladiadors. Pareixi una batalla on no hi ha grup que valgui, no hi ha company que miri per tu. Els primers mil metres foren un autèntic infern. Encaram cap a la vorera i la meva sorpresa és veure que el grup es va estirar bastant. La cosa ha canviat tant que pareix la piscina de Son Hugo quan hi ha vuit persones en el mateix carril. Allò comparat amb la guerra de feia uns segons és gloria.... Ufff que be!!! Exclamo. He pogut nedar tranquil. Surto per començar la segona volta i nedo molt tranquil fins arribar a la boia. Allà em queda la segona part de la batalla, passam la boia i encaro per sortir de l’aigua. Aturo el rellotge amb un temps de 1:06:13. Molt millor que l’any passat.

Em dirigeixo a agafar la bossa de "bike", em vesteixo, agafo la bici i a rodar. Una de les avantatges que tenc enguany és que em sé el circuit de bici. Els primers quilòmetres són plans, menjo mitja barreta, prenc un gel i a preparar-me per pujar la costa tan pronunciada dels primers quilòmetres... començo l’ascenció i sento per darrere: “Llorenç estoy preocupado” ostres en Miniño!!!, em diu que no s’ha pensat a posar el dorsal. Li dic que es calmi que no passa res, que si un àrbitre li demana pel tema del dorsal que digui que li ha caigut i ja està, em passa i intento seguir-lo uns metres. Aguanto uns 5 ó 6 quilòmetres giram a la dreta i es posa dret damunt la bici i allà deixo que faci la seva carrera, aquella no és la meva guerra.

Segueixo al mateix ritme i quina és la sorpresa que em passa un triatleta vestit de blanc. Ostres!!! en Luis Enrique... exjugador de futbol. El vaig estar cercant tots els dies abans de la cursa per fer-me una foto amb ell. Xerrem un poc, va un punt més alt que jo. Se’n va un parell de metres i el segueixo. Quan duem una estona el passo i l’intento controlar per no perdre’l de vista. Rodam uns quilòmetres i a la dreta veig una pancarta que diu “Col de l’Ecre” 21km, penso, ara comença el calvari!!!. Anam pujant i anam amb paral•lel, ens posam drets, asseguts i jo aguantant. Sabia que per allà hi havia els fotògrafs de l’organització. He d’arribar amb ell fins la foto!!! He d’arribar amb ell fins la foto!!!. Passam un tram bastant dur i al fons veig els flaixos de les càmares. Aquesta és la meva no afluixis!!! Arribam i ja està!!! Tinc la foto de l’organització amb un dels meus ídols.

Una vegada passat decideixo baixar un poc el ritme per poder afrontar bé el tram de córrer. Les sensacions són bones, ni mal, ni tirons, ni rampes a les cames, molt bé. Poca gent que em passa comparat a l’any passat, passo molta gent i arribo a la cima. Comença el segon tram de bici, molt més ràpid que el primer i em planto al quilòmetre 140 aprox... despitat de mi em menjo un forat que hi ha a la carretera i em cau el bidó de les càmares i les eines. Estic a punt de no aturar-me, però ho faig. Replego el bidó i dos quilòmetres més envant punxo la roda, “me cag...”. M’aturo i em poso molt nerviós. No puc canviar la càmara. Em passa gent i més gent. Intentant fer el que puc. A la fi!!!. He pogut llevar la coberta, poso la nova, inflo la roda però no el suficient. Pujo a sobre i segueixo el tram que em falta.

Entrant a les corbes he d’anar molt en compte per no llenegar ja que la roda no estava plena del tot, però ja és igual. Arribam al quilòmetre 160 i arriba el pitjor de tot, molt de vent. Ja ho sabia però no em pensava que en fes tant. Encaro la recta final i faig un bon temps de bici 5:56:18, un temps excepcional. 

Agafo la bossa de "run", em canvio i comença la meva gran batalla. L’objectiu marcat comença en aquell moment: intentar córrer la marató (vaig prometre intentar córrer el màxim que pogués). Encaro els primers quilòmetres quan de darrere escolto: “Ese culito que no decaiga!!!”. En Miniño comença la tercera volta. Quin crack!!! Segueixo i la cosa va molt bé. Em començo a creuar amb la gent del nostre grup: na Lola (impressionant), en David etc... tinc bones sensacions. Passen els quilòmetres i arriba el fatídic 20 on em passa factura el no menjar res durant la cursa. Em marejo un poc i decideixo fer cacos. Corro 15 o 20 minuts i camino 5, em recupero i torno a seguir. Uns dels errors més grossos que he fet enguany ha estat no controlar el tema de l’alimentació: Xisca et demano perdó. Durant tota la cursa només vaig ingerir mitja barreta i 3 gels, molt poc.

Al quilòmetre 30 torn a recuperar les sensacions i amb un ritme molt baix em planto a la darrera volta. Veig na Sina i li dono ànims; per ser els seu primer ironman ho fa molt bé. Al quilòmetre 35 em creuo amb en Felix, li pas i em diu que segueixi que ell va més lent. Encaro la darrera recta i veig la meta al meu abast. Estic molt feliç, ja que baixo el temps de l’any anterior i he pogut córrer durant el 90% de la marató. Veig na Paqui i na Vero (la dona i la filla d’en Felix, moltes gràcies a les dues) els demano el mòbil, vaig trotant per encarar la recta tan esperada i allà faig una trucada. Enguany no hi ha la meva família per compartir el moment i ho faig d’aquesta manera.

Entro a meta botant d’alegria i al mateix temps compartint aquell moment tan especial amb una persona que no ha pogut venir. És mereix una cosa així. Si he corregut durant el tram de “run” és gràcies a ella. L’speacker crida al mòbil, “this is a Ironman!!!”, la gent crida, aplaudeix, torno boig. Pujo a la tarima i crido com si el dimoni em posseís. Aturo el temps amb 11:31:29. Arribo i em poso a plorar, truco a tots el meus i no puc xerrar. Torno ésser un Finisher, no m’ho puc creure. Dos anys i he baixat el temps de l’any passat en dues hores. Estic excitat d’emoció. Vaig a cercar la samarreta i primer de tot visita obligada al bany (je je je). Espero que arribin els altres i al cap de poc temps ens anem reunint tots a la zona de descans. Les emocions són molt fortes, en abraçam, comentam la cursa, és fantàstic tots estam molt bé. L’esforç del entranaments han valgut la pena. 

Ens dirigim a meta perquè falta arribar en Felix i n’Iñigo. Arriba n’Iñigo i la festa continua, ens ho passem molt bé. Passa el temps i en Felix no arriba, ens començam a preocupar perquè ha passat molt de temps des que ha arribat el darrer dels nostres. No ve!!! I de sobte, al fons veiem el nostre Felix. Arriba cansat, extasiat, esgotat però arriba. Ens abraçam amb ell a la mateixa recta de meta, es dirigeix cap a la tarima, s’agenolla i tenim un altre Finisher. 

Vull donar l’enhorabona a tot el grup que ha vingut amb nosaltres, Miguel Miniño (un crack), David Nuñez, Lola, Felix, Xisco, Joan Morey, Iñigo, Paqui, Vero, Marga i Silvia per demostrar la seva part més humana i també la seva amistat. M’ho he passat molt bé amb vosaltres. 

També i molt especialment donar les gràcies a la meva família per estar sempre allà, per animar-me cada dia, per confiar amb mi, perquè els agrada el que faig i sobretot per ésser la meva família: Llorenç, Petra, Toni, Ma Joana, Tomeu, Cati, Caterina, Rafel... Moltes gràcies família.

I no em puc oblidar dels meus amics, gràcies a tots per trucar i preocupar-vos. Gràcies per els detalls que m’heu fet i les coses que m’heu escrit. Els vostres ànims i les vostres paraules fan que les coses siguin més fàcils. 

I com no, donar l’enhorabona a tots el Finishers del món i les gràcies per els vostres missatges.

L’any que ve més: Frankfurt!!! (F)



viernes, 3 de julio de 2009

Gràcies a tots

Vos vull donar les gràcies per els ànims rabuts durant tot l’any i especialment durant aquests dies. Quan m’arribaven el temps de la cursa feia que els ànims cresquessin i tirar endavant. Enguany he millorat el temps de l’any passat. He fet 2 hores menys. El temps final ha estat de 11:31:37 segons. M’agradaria que em perdonéssiu per no haver publicat el post de la cursa. Aquest dies no he tingut temps d’escriure l’experiència viscuda, però vos puc assegurar que la setmana que ve la tindreu i la podreu llegir.
Moltes gràcies a tots!!!

martes, 23 de junio de 2009

Darrers dies


Això ja està cuit. Dijous a les 6:00 del mati hem d’estar a l’aeroport per agafar un avió amb destinació Barcelona. Allà a les 9:00 agafem un altre avió i ens anem cap a Niza. Suposo que devers les 12:00 arribarem. El més segur és que dijous després de dinar trotem uns 35 o 40 minuts per mollar cames. Divendres rodarem un poc amb bici i dissabte a descansar, ja que em d’entrar les bicis a boxes i diumenge és la cursa, no convé cansar-nos abans de la cursa. 

Suposo que aquest és el darrer article que escric abans de fer l’ironman. En tornar vos contaré l’experiència viscuda. Si aquets dies no contesto els vostres comentaris perdoneu-me. 

Res més que dir, només i per darrera vegada donar-vos les gràcies per els vostres ànims. 

Com diu un company Força i Honor!!! 


viernes, 19 de junio de 2009

Dorsal

A la fi el tan esperat mail de l’organització. Ahir ens varen enviar el numero del dorsal. Enguany duré el número 1134.

Aprofito aquest article per donar les gràcies a totes les persones que m’heu ajudat amb la meva preparació i també a totes aquelles que d’alguna manera m’han donat ànims per seguir endavant. Se que tots aquest no son pocs, ja que he rebut moltes mostres de suport de molta gent. Gracies a tots ells.

Vull donar les gràcies i molt especialment a tota la meva família. Sempre han estat al meu costat i m’han donat suport amb el que he fet. L’any passat vaig tenir uns fans incondicionals que m’acompanyaren durant tota la cursa que nou fou poc. Enguany no ha pogut esser però se que em seguiran de molt a prop. Ser que volien venir i el meu germà es volia apuntar, però no ha pogut esser. Tomeu, moltes gràcies per animar-me cada dia, això m’anima molt.

També vull agrair molt especialment a tots aquells que cada cap de setmana ens hem vist per fer sortides en bici. Sabem que han estat molts mesos i molts quilòmetres damunt la bici, moltes carreteres que em corregut. Al final ens ho em passat molt bé, em rigut, ens em cansat, em patit però el més important de tot, ha estat el grup. Se que hi ha molta gent que no li agrada venir amb nosaltres perquè el nostre esperit és passar-ho bé fent esport, i això no agrada a tota la gent, però els qui em estat doncs per mi son els més importants. Ens em estirat un amb l’altre i així han anat passant tot aquest temps sense adonar-nos de la feina que fèiem. Ara tot el grup ja està preparat per el gran dia, però el que si ser segur, que ens ho passarem molt bé. Gràcies a tots. 

Al darrer post vaig fer referència a la meu rendiment a l’hora de córrer donant les gràcies a una persona. Doncs aprofito ara per donar-li molt especialment les gràcies per la seva ajuda. Encara que me digui que té un poc de “vaguitis” sempre em fet els entrenaments que toquen i m’ha fet espavilar. Hem rigut i alguns dies casi em plorat perquè ho hem passat malament, però el que si ens ha anat molt bé ha estat que sempre ens em animat un amb l’altre. Per això vull donar-li les gràcies per la seva ajuda amb l’esport i sobretot donar-li les gràcies per la persona que és. Allà estarem molt a prop. Gràcies.

Doncs res més, per darrera vegada gràcies a tots i penseu que quan arribi hi haurà un trosset de la victòria per cada un. Salut a tots!!!  


miércoles, 17 de junio de 2009

Noves equipacions

Enguany com que som molts que anem a l’iroman de Niza volíem fer unes equipacions per anar a la gran cita. Varem estar cercant esponsors per tal d’abaratir costos. Al final no em trobat a ningú que ens patrocines però em seguit endavant. Ahir varen arribar i considero que son molt guapes. Es compon de dues peces de la marca Orca i el model de pantaló és el Tri Short 226 i el model de samarreta és el Tri Singlet 226. Aquí teniu les imatges. Segur que triomfarem. 

Tri Singlet Orca 226

Tri short Orca 226

martes, 9 de junio de 2009

Només 19 dies

Suposo que dintre de poc rebrem un mail de l’organització amb el número de dorsal assignat. És aquí quan ens comença’m a posar nerviosos i veus que la cosa va en serio. Si mirem el calendari de cada dia falta menys, rar seria que això no passes, però ara els dies passen molt aviat.

Ahir vaig començar a fer la llista de totes les coses que em tinc que endur i que he d’anar preparant durant aquestes dues setmanes. Val més preparar les coses un parell de dies abans així sempre tindrem el final per si ens oblidem alguna cosa. 

Enguany no se si és perquè som molts els que hi anem, ho perquè vull intentar complir el meu objectiu “intentar córrer la marató”, però estic més nerviós que l’any passat. 

La gran majoria dels entrenos que he fet he tingut una gran referència al meu costat que m'ha ajudat i m'ajuda a superar els moments difícils, i el millor de tot, ha estat la motivació que m’ha transmès. Una de les coses més importants en els entrenos de córrer ha sigut que he millorat molt el meu rendiment, i a això l’hi dec. Allà no hi podrà esser, però segur que em donarà moltes forces per acabar.  


Aquestes setmanes ja son més fluixes de càrrega. Ara amb una setmana més o menys fem el següent:

  • dilluns: nedar uns 2500 metres,
  • dimarts: 20 minuts de trotar, 2*4000 a ritme i 5 minuts per acabar,
  • dimecres: nedar a la platja i després trotar 40 minuts,
  • dijous: 40km bici,
  • divendres: descans,
  • dissabte: 120km de montanya i trotar 1:30, 
  • diumenge: per acabar, aniré a la platja a descansar...

Una setmana de relax... 


jueves, 4 de junio de 2009

Més lesions


Fa dues setmanes vaig està xerrant d’una lesió a genoll esquerra a on vaig haver d’estar un parell de dies aturat. Quan ja tenia una cosa solucionada ara em trobo que el tendó d’alquil•les de la cama esquerra sofreix una tendinitis.

Els símptomes que tinc em venen quan em toco el tendó, quan començo a trotar i una vegada acabada l’activitat física. La causa d’aquesta lesió no la se exactament, però he llegit que pot esser deguda a un increment de velocitat en llargues distàncies, fer moltes pujades, em pot venir del genoll, per sobrecarrega, etc. 

Estic prenent precaucions perquè em digueren que era una lesió un poc perillosa i mala de curar. Un pic per setmana vaig al fisioterapeuta, em poso gel cada dia, gràcies al meu amic Bieló puc anar a les seves sessions i també prenc antiflamatoris.

D’aquí a un parell de dies vos contaré com va el tema. Segur que anirà molt bé i estarem al 100%. 


miércoles, 3 de junio de 2009

Perdó

Vos tinc que demanar perdó per si algú ahir a la nit va llegir un post al blog i avui ja no hi és. M’he sentint obligat a llevar-ho perquè he considerat que era oportú fer-ho. L’article anava sobre els sentiments i l’estat d’ànim. Se que això no és pot fer, publicar una cosa i llevar-ho el dia següent. De totes maneres mantindré guardat el post a l’ordinador i un dia quan el meu estat d’ànim estigui per els núvols el publicaré com un simple article del blog. 

Vos deixo la vinyeta que hi havia perquè vos ho prengueu en rialles. 

martes, 26 de mayo de 2009

L'alimentació

Una de les coses més importants quan fem esport i a vegades no ens hi mirem gaire és l’alimentació durant el període d’entrenament i la competició. Son molts els articles que ens trobem per Internet sobre l’alimentació i l’esport. 

Durant tot l’any he pogut comprovar que em d’anar menjant molt variat i també intentar menjar un poc de tot. No sols menjar carn, pasta, peix sinó llegums, verdures etc... Però si una cosa ens fa falta durant la nostra dieta és el dolç. A molts d’articles podreu observar que no és bo abusar de les grasses saturades, però trobo que al nivell que estem i al nivell que competim ens podem permetre qualsevol cosa. Segur que molta gent no estarà d’acord amb el meu pensament però considero que si el cos et demana un aliment que no sigui tan saludable, doncs ens ho podem permetre les vegades que volguem. 

Trobo que cada un coneix el seu estomac i sap molt be el que pot menjar i el que no pot. En el meu cas i els qui em coneixen, saben que no puc menjar aliments que siguin molts pesats, com per exemple salses, espècies... Abans d’una cursa o d’un entrenament intento menjar coses fàcils de digerir i menjar poc. Se que és un error però a mi em va bé. L’any passat la nit abans de l’iroman vaig sopar d’un plat de pasta no molt quantiós i el mati vaig berenar d’un cafè amb un suc. 

Cada un sap el que és millor o és pitjor, però el que si estem d’acord és que l’alimentació és molt important, encara que jo moltes vegades no en faci cas.


martes, 19 de mayo de 2009

Lesions


Ens falten poc dies i la carrega de volum d’entrenaments ens comença a passar factura.

La setmana passada em vaig notar una punyida al genoll esquerra i em va deixar un parell de dies aturat. Tinc les mateixes molèsties que l’any passat però aquesta vegada el mal no és tan intens.

El problema em ve del múscul sartori i també del recte intern de la cuixa. L’explicació que em varen donar fou que el vast extern està massa carregat i quan te sobrecarrega la cama estira de la resta dels músculs, i com que tinc la part interna de la cuixa un poc més dèbil és carrega i em fa mal el genoll.

Espero que aquestes molèsties em fugin aviat i poder estar al 100*100 d’aquí a un parell de dies.

lunes, 11 de mayo de 2009

Triatló Porto Colom


El cap de setmana passat vaig córrer per tercer any consecutiu el triatló de Porto Colom. La participació d’aquest any era més nombrosa al considerar-se classificatori per el campionat d’espanya de triatló de grups d’edat i també amb la categoria d’elit. Això ens permetia que el tram de bicicleta es podia fer drafting. 

Enguany vaig esta molt content amb el resultat obtingut durant la cursa. El tram de l’aigua ho vaig fer amb un temps de 24:46, dintre la meva línea.
Una vegada sortit de l’aigua vaig poder agafar un grup nombrós de ciclistes. Quan vaig veure que ningú no tirava del grup vaig decidir posar-me al davant. La sorpresa fou que ningú del grup em va seguir i em vaig marxar sol. Al cab de uns quilòmetres vaig poder enllaçar amb un petit grup que ens va permetre fer un bon tram de bici. El temps que vaig fer per recórrer 44 km fou de 1:15:04. Una vegada deixada la bici venia el tram de córrer.

Els 10Km em varen sortir amb un temps de 42:45, a una mitja de 4:17 el quilòmetre.

Finalment de 125 participants vaig quedar a la posició 29 i en el meu grup d’edat vaig quedar el 9. 

Vull donar les gràcies a tota la meva família per venir a animar-me i també a n’en Toni Mesquida. Destacar la participació de’n Joan Albert “Moro” que també ho va fer molt bé. 


jueves, 30 de abril de 2009

Manual - Ironman

L'altre dia em varen enviar un manual a on explica les experiències viscudes per un triatleta i ens dona alguns consells per fer els dies abans de la cursa i el dia de la cursa. Llegint aquest manual vaig trobar una frase que m'agradaria compartir amb tots vosaltres:

...Un Ironman, com els bons llibres, es comença amb incertesa, es transita per ell en solitari, encara que estiguis envoltat de gent, i s'acaba amb una barreja d'emoció i certa melancolia...

martes, 28 de abril de 2009

Falta menys!!!

De cada vegada son menys els dies que ens falten per anar a l’ironman de Niza. D’aquí a dos mesos dia 28 de juny a les 6:30 del mati és donarà la sortida.

Aquest any amb l’experiència de l’any passat, el meu estat d’ànim que ara per ara és bo, i moltes coses més, faran que sigui diferent. Enguany hi vaig amb un poc de por ja que la darrera edició el mal de panxa no em va deixar córrer la marató amb condicions. L’objectiu d’enguany no és baixar el temps de l’any passat 13:33, sinó intentar córrer el màxim temps possible només aturant-me als avituallaments.

Aquest mes he tingut males sensacions en els entrenos. No se si és per el cansament acumulat o no sé el per què, però he trobat que no entreno amb les millors condicions.
Una petita lesió a l’espatlla dreta no em deixa nedar, així que ara per ara els entrenos de natació els tinc un poc abandonats. Per compensar això crec que carrego massa de córrer a la setmana. També a lo millor és la climatologia, a lo millor és que..... si ho sàpigues vos ho diria.

Dissabte que ve tenim un dels triatlons més esperats de la nostra Illa, el triatló de Porto Colom. La distància és olímpica (1500 mts a nado, 40 km bici, 10 km córrent) i esperem que tot ens vagi bé.

Les ganes d’anar a Niza hi son, però amb un poc de tristor. Enguany no tindré la companyia de la meva família que segur que els notaré a faltar. M'hagués agradat molt que vessin pogut venir i estar en tot moment cridant i animant. Quan fas una cursa d’aquest estil compartir la mateixa experiència és molt gratificant per tots. Així hi tot segur que els tindré molt a prop i el moment principal ells hi seran.

Ja vos aniré contant més coses a mesura que s’acosti el gran dia.

miércoles, 15 de abril de 2009

Primer triatló sprint

Després de la ressaca de les festes de pasqua dilluns varem córrer el primer triatló de la temporada. En un principi les ganes eren poques ja que havia fet mal temps durant totes les festes i la previsió per el dilluns no era molt bona, però al final vaig decidir participar-hi. Érem uns 147 inscrits dels quals 18 eren fèmines.


Una vegada entrats a boxes i haver preparat tot el material ens posarem el neopré i partirem cap a la platja. L’aigua estava a 14º de temperatura, un poc freda i les ones eren constants. Primer de tot donaren la sortida a les fèmines i al cap de 10min donaren la sortida masculina.


Per arribar a la primera boia ho vaig passar realment malament. La temperatura de l’aigua, les ones i la gentada que hi havia van fer que no nades a gust. Per fer el recorregut de 750metres vaig estar 14:22 minuts.

Quan varem sortir de l’aigua vaig poder agafar un bon grup de ciclisme per fer el recorregut de 20km. Fent relleus ens va sortir una mitja de 38,4 km/h hi férem tot el recorregut amb un temps de 31:13 minuts.


Una vegada arribat a boxes em vaig anar a calçar les sabatilles de córrer i a l’hora de posar-me-les el cordó estava despassat del forat. Vaig haver de cordar la sabata i començar a córrer. Vaig perdre molt de temps, però el més important és que vaig acabar en bones sensacions. El tram de córrer em va sortir amb una mitja de 4:28 min el quilòmetre un bon temps per mi.


Al final vaig tardar un temps de 1:10:06 per fer-ho tot i vaig quedar el 22 de la classificació general. Un molt bon resultat.


És “Moro” va fer un bon triatló i li va sortir una bona cursa, va quedar a la posició 59 amb un temps de 1:18:48.

martes, 7 de abril de 2009

Va dedicat als nous capitans...

Imatege del iot d'en Roca... Encara esta a la tenda.
¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, nuestro espantoso viaje ha terminado,
la nave ha salvado todos los escollos,
hemos ganado el premio que anhelábamos,
el puerto está cerca, oigo las campanas, el pueblo entero regocijado,
mientras sus ojos siguen firme la quilla, la audaz y soberbia nave.
Mas, ¡oh corazón!, ¡corazón!, ¡corazón!
¡oh rojas gotas que caen,
allí donde mi capitán yace, frío y muerto!

¡Oh, capitán!, ¡mi capitán!, levántate y escucha las campanas,
levántate, por ti se ha izado la bandera, por ti vibra el clarín,
para ti ramilletes y guirnaldas con cintas,
para ti multitudes en las playas,
por ti clama la muchedumbre, a ti se vuelven los rostros ansiosos:
¡Ven, capitán!...

Va dedicat als tres nous capitans que s'acaben de treure el carnet...
Aquest estiu festes al iot i xiringuito!!!

martes, 31 de marzo de 2009

Una pincellada d'humor a la vida!!!

Poseu els altaveus per poder escoltar la cançó, val la pena. Quan pensam amb coses agradables ens posem de bon humor. Doncs millor pensar en positiu i així tot ens anirà de maravella. Quan estigeu decaiguts escolteu aquest video i vos alegrarà el dia...

viernes, 27 de marzo de 2009

Nova Bici

A la fi he canviat de bici. Fa un temps vaig escriure un article sobre dues marques de bici i no sabia quina me convenia més. Al final després de pensar-ho, mirar-ho, demanar consell i dames coses em vaig decidir per la Specializad Tarmac Pro Sl Framset. Em va costa decidir-me, la gent que em coneix segur que ho sap però ara vos puc dir que he fet una bona elecció.

martes, 24 de marzo de 2009

Mitja Marató Ciutat de Palma

Primera mitja marató de la temporada i el resultat fou molt satisfactori. En un primer moment la intenció no era córrer la mitja i seguir amb el pla d'entrenos. A mitjans de setmana decidírem canviar els plans i el diumenge ens presentàrem a la cursa. La sortida era a les 10:00 del matí i nosaltres com un rellotge a les 9:30 ja érem per allà escalfant i vivint l'ambient de la cursa. A la sortida ens ajuntem tots, na Xisca, en David, n'Iñigo, en Miguel, en Rafel, n ‘Ali i jo i ens preparem per sortir i per intentar fer la cursa tots plegats. L'objectiu era fer un entrenament i no passar-ho malament. El temps no importava però tampoc no volíem fer més 1:45min.

Els primers quilòmetres en el meu cas foren els pitjors, ja que no aconseguia mantenir un bon ritme i veia uns quants membres del grup que se n’anaven un parell de metres. A mesura que varen anar passant els quilòmetres em vaig anar trobant molt millor i podia aguantar el ritme imposat per na Xisca. Les sensacions eren bones i al quilòmetre 10 marcàrem un temps de 46:58. La primera part del circuit era pla i transcorria pel passeig marítim. La segona part del circuit ens adentràvem dintre la ciutat i venien un parell de pujades i baixades que notàvem a les cames. Una vegada que corríem pels carrers de la ciutat vérem que na Xisca anava l’ozena classificada. Al quilòmetre 13 aproximadament un servidor juntament amb na Xisca férem un petit canvi de ritme per intentar millorar la seva posició. La resta de grup ens seguia uns parells de metres al darrere menys en David que va fer un esforç per agafar-nos. N’Iñigo ens seguia a un parell de metres darrera millorant notablement el seu rendiment.

Els tres corríem sols i teníem la por del quilòmetre 17 que no tinguéssim una baixada física per l'esforç fet el dia anterior i per altres experiències. Doncs aquesta vegada no va ocórrer i poguérem seguir fins al final. Ens presentàrem a meta amb un temps de 1:35:56 amb una mitja de 4:34. Na Xisca al final va quedar la setena quant a classificació de fèmines. Donar l’enhorabona a tots i sobretot a n’Iñigo per la gran cursa que va fer i per baixar en 3 minuts el temps d’una mitja marató.

Diumenge m'ho vaig passar molt bé, feia molt de temps que no corria amb un grup i, sobretot, ha estat un plaer molt especial compartir-ho amb tots. Gràcies. Vàrem riure molt i el més important és que no ens varem cansar gens. Ara a seguir amb el pla d'entrenaments que de cada vegada falta menys per el gran dia. Enhorabona a tots...

miércoles, 4 de marzo de 2009

Duatló campionat de balears

Diumenge dia 1 de març és va celebrar el campionat de balears de duatló al festival parc. Hi vaig anar amb incertesa perquè dissabte férem un entrenament de moltes hores i no sabia com em respondrien les cames.

La meva intenció era afrontar el duatló com el darrer que varem participar amb el nostre i estimat amic Felix, però durant la setmana en Felix em va dir que no podria venir i això em va fer plantejar la cursa d’un altre manera.


Varen començar amb dues voltes de 5km de córrer i les sensacions eren bones, però vaig fer un poc de “pardillo”. Quan donaren la sortida les cames és posaren a trotar al màxim i la primera volta va anar bé, però la segona fou bastant llarga. El temps del primer parcial dels 5km fou de 19:02, no està malament.

Quan vaig arribar a boxes per canviar-me el calçat i agafar la bici, no se que vaig fer amb els cordons de les sabates que es feren un nus. Vaig perdre molt de temps i no pogué sortir amb un grup. Al final el tram de bici no em va anar gens malament perquè n’Ignasi del club (Gymnapolis) em va agafar i varem poder fer relleus. El temps que tardarem per fer els 20km de recorregut fou de 40min.

En haver deixat la bici venia el pitjor, els darrers 2’5km de córrer. No sabia si ho podria acabar perquè durant la bici els bessons m’avisaven. Al final per recórrer el darrer tram vaig fer un temps de 10 min.



En quan a la cursa de les dones, com no, donar l’enhorabona a na Xisca perquè va tornar aconseguir la victòria. Com dic sempre, és un crack.


Per acabar diumenge vaig esta content perquè a la fi el meu germà Toni i na Catarina var venir a veure'm durant la cursa. Esper que no sigui la darrera que vinguin... je je je...

viernes, 20 de febrero de 2009

Primer duatló "kunfu Panda"

Aquest diumenge passat varem celebrar el primer duatló d’amics anomenat “Kunfu Panda”. La nostra intenció era fer un entreno amb els amics i després poder fer un poc de festa amb tots els participants. La distància que varem recorre fou de 10km corrent, 40km en bici i després 5km corrent, fer un duatló de distància olímpica. A les 9:00 del mati ens presentarem uns quants “locos” al parc bit. Cal dir que la participació ves pogut esser mes nombrosa, però els qui fórem ens ho passarem molt bé. D’amics hi va tenir poc i coneguts també, el ritme que varem començar a marcar durant la primera cursa a peu fou bastant alt. A la transició amb bici ens varem agrupar per tal d’anar tots junts, però el ritme fou frenètic.


La darrera part del duatló, els 5km restants cada un va fer el que va poder, ja que en cap moment varem baixar el ritme, sinó tot al contrari el varem pujar. L’experiència ha estat molt divertida i esperem que es torni a repetir. Enhorabona a tots. També, donar l’enhorabona a na Xisca per haver aconseguit la victòria al dutaló d’Eivissa, un crack.

martes, 10 de febrero de 2009

La sort d'una familia...

L’altre dia llegint un article al diari el Mundo referent a la vida personal del tenista Rafel Nadal, hi va haver unes paraules del seu entrenador i sobretot el seu oncle que vaig trobar que valia la pena publicar. A l’article xerraven de moltes coses, i quan va fer referència a la seva vida sentimental i les noies que envolten el tenista l'oncle li va donar un consell que diu el següent:


...No te pienses que todas esas chicas que se te acercan lo hacen por tu cara bonita o porque eres simpático, lo que ellas quieren es estar con el tenista famoso, así que no te creas tan guapo porque yo lo soy más y ninguna va detrás de mi...

Toni Nadal

(entrenador i sobretot oncle de’n Rafel Nadal)

martes, 3 de febrero de 2009

Sóc conscient...

"...Sé que en moltes ocasions m’equivoco i no et puc complaure com volguessis, perquè potser quan hauria de pensar sento i quan hauria de sentir penso. Però tingues per segur que la meva ambició és intentar millorar a partir dels errors i per això intentaré estar a prop de tu, escoltar-te en tot moment i saber així el que necessites..."

lunes, 2 de febrero de 2009

Argon 18 Gallium o Specialized Tarmac Pro SL

Des de fa un temps la meva bici de carretera em demana un canvi. Fa un any que sentia un renou vora el pedalier. Em pensava que seria la capsa de bolles però no fou així. Al final varem veure que la junta del carboni amb l’alumini s’avia cruixit.

Fa dues setmanes vaig fer una sortida amb bici i a mitja muntanya vaig quedar tirat a la vorera, gràcies al meu germà vaig poder tornar a casa.

Doncs arrel d’aquí he decidit canviar la bici de carretera. Com molta gent em coneix som un poc indecís i estic barrejant dues marques de bicis “Argon 18” o “Specialized”.


Algú em pot donar consell sobre aquestes dues marques?


Argon 18 Gallium

Specializad Tarmac Pro Sl Framset

miércoles, 28 de enero de 2009

Vaja cap de setmana

Després d’una setmana moguda per els entrenos, vida, feina etc... ha vingut un cap de setmana que no he pogut fer res. La planificació era intensa amb un rodatge llarg en bici per el dissabte amb 100km i un port, i diumenge sortida en bici 50km i després trotar uns 10km. Per causes climatològiques aquest cap de setmana ha estat de relax total. Dissabte i diumenge va fer molt de vent i les condicions no eren les mes adequades per anar en bici per la carretera. Quan dissabte decidir no sortir en bici vaig anar a fer una classe d’espining. Se que no és exactament el mateix però em va servir per rodar un poquet.

No tot fou t’han negatiu el cap de setmana, a més de poder descansar, dissabte férem el sopar per xerrar del viatge de Niza. El restaurant que decidirem anar fou la Sini a la localitat de Santa Maria i per cert fou molt bo. Si un dia voleu anar-hi amb la parella, l’amant o els amics és un bon lloc.

viernes, 23 de enero de 2009

Duatló Parc Bit

Fotografia captada per Toni Contesti

Diumenge passat vaig corre el meu segon duatló de la meva vida. El primer que vaig fer l’any 2006 concretament a la localitat d’Alaró fou un calvari. El record que tenia sobre aquella cursa (pardillo de mi que hi vaig anar fora haver practicat cap transició) era que la gent sortia molt aviat i durant tota la cursa anaven al màxim. Aquella sensació d’anar ofegat per l’esforç, tenir els bessons com una pedra i exageradament contracturats, em feia plantejar corre els duatlons. Diumenge na Xisca i en Felix em varen animar a corre el duatló. Vaig accedir a la proposta i les sensacions foren molt bones. Aquells records de passar-ho malament, d’anar ofegat i que la gent feia molta via varen desaparèixer el primer moment de la cursa. El temps 1:02:43 és el de menys, l’important és que m’ho vaig passar molt bé. Donar l’enhorabona a na Xisca per guanyar el primer duatló de la temporada amb un temps de 1:03:06, enhorabona.

Fotografia captada per Toni Contesti

L’objectiu d’enguany no son ni els duatlons, triatlons, les mitges maratons, les curses populars, etc... però intentaré fer el màxim de curses perquè també em serveix de rodatge per l’objectiu final, l’Ironman de Nice.

Per veure mes fotos de la prova podeu consultar a http://grancampeon.wordpress.com/ .