Darrers dies

Això ja està cuit. Dijous a les 6:00 del mati hem d’estar a l’aeroport per agafar un avió amb destinació Barcelona. Allà a les 9:00 agafem un altre avió i ens anem cap a Niza. Suposo que devers les 12:00 arribarem. El més segur és que dijous després de dinar trotem uns 35 o 40 minuts per mollar cames. Divendres rodarem un poc amb bici i dissabte a descansar, ja que em d’entrar les bicis a boxes i diumenge és la cursa, no convé cansar-nos abans de la cursa. 

Suposo que aquest és el darrer article que escric abans de fer l’ironman. En tornar vos contaré l’experiència viscuda. Si aquets dies no contesto els vostres comentaris perdoneu-me. 

Res més que dir, només i per darrera vegada donar-vos les gràcies per els vostres ànims. 

Com diu un company Força i Honor!!! 

Dorsal

A la fi el tan esperat mail de l’organització. Ahir ens varen enviar el numero del dorsal. Enguany duré el número 1134.

Aprofito aquest article per donar les gràcies a totes les persones que m’heu ajudat amb la meva preparació i també a totes aquelles que d’alguna manera m’han donat ànims per seguir endavant. Se que tots aquest no son pocs, ja que he rebut moltes mostres de suport de molta gent. Gracies a tots ells.

Vull donar les gràcies i molt especialment a tota la meva família. Sempre han estat al meu costat i m’han donat suport amb el que he fet. L’any passat vaig tenir uns fans incondicionals que m’acompanyaren durant tota la cursa que nou fou poc. Enguany no ha pogut esser però se que em seguiran de molt a prop. Ser que volien venir i el meu germà es volia apuntar, però no ha pogut esser. Tomeu, moltes gràcies per animar-me cada dia, això m’anima molt.

També vull agrair molt especialment a tots aquells que cada cap de setmana ens hem vist per fer sortides en bici. Sabem que han estat molts mesos i molts quilòmetres damunt la bici, moltes carreteres que em corregut. Al final ens ho em passat molt bé, em rigut, ens em cansat, em patit però el més important de tot, ha estat el grup. Se que hi ha molta gent que no li agrada venir amb nosaltres perquè el nostre esperit és passar-ho bé fent esport, i això no agrada a tota la gent, però els qui em estat doncs per mi son els més importants. Ens em estirat un amb l’altre i així han anat passant tot aquest temps sense adonar-nos de la feina que fèiem. Ara tot el grup ja està preparat per el gran dia, però el que si ser segur, que ens ho passarem molt bé. Gràcies a tots. 

Al darrer post vaig fer referència a la meu rendiment a l’hora de córrer donant les gràcies a una persona. Doncs aprofito ara per donar-li molt especialment les gràcies per la seva ajuda. Encara que me digui que té un poc de “vaguitis” sempre em fet els entrenaments que toquen i m’ha fet espavilar. Hem rigut i alguns dies casi em plorat perquè ho hem passat malament, però el que si ens ha anat molt bé ha estat que sempre ens em animat un amb l’altre. Per això vull donar-li les gràcies per la seva ajuda amb l’esport i sobretot donar-li les gràcies per la persona que és. Allà estarem molt a prop. Gràcies.

Doncs res més, per darrera vegada gràcies a tots i penseu que quan arribi hi haurà un trosset de la victòria per cada un. Salut a tots!!!  

Noves equipacions

Enguany com que som molts que anem a l’iroman de Niza volíem fer unes equipacions per anar a la gran cita. Varem estar cercant esponsors per tal d’abaratir costos. Al final no em trobat a ningú que ens patrocines però em seguit endavant. Ahir varen arribar i considero que son molt guapes. Es compon de dues peces de la marca Orca i el model de pantaló és el Tri Short 226 i el model de samarreta és el Tri Singlet 226. Aquí teniu les imatges. Segur que triomfarem. 

Tri Singlet Orca 226

Tri short Orca 226

Només 19 dies

Suposo que dintre de poc rebrem un mail de l’organització amb el número de dorsal assignat. És aquí quan ens comença’m a posar nerviosos i veus que la cosa va en serio. Si mirem el calendari de cada dia falta menys, rar seria que això no passes, però ara els dies passen molt aviat.

Ahir vaig començar a fer la llista de totes les coses que em tinc que endur i que he d’anar preparant durant aquestes dues setmanes. Val més preparar les coses un parell de dies abans així sempre tindrem el final per si ens oblidem alguna cosa. 

Enguany no se si és perquè som molts els que hi anem, ho perquè vull intentar complir el meu objectiu “intentar córrer la marató”, però estic més nerviós que l’any passat. 

La gran majoria dels entrenos que he fet he tingut una gran referència al meu costat que m'ha ajudat i m'ajuda a superar els moments difícils, i el millor de tot, ha estat la motivació que m’ha transmès. Una de les coses més importants en els entrenos de córrer ha sigut que he millorat molt el meu rendiment, i a això l’hi dec. Allà no hi podrà esser, però segur que em donarà moltes forces per acabar.  

Aquestes setmanes ja son més fluixes de càrrega. Ara amb una setmana més o menys fem el següent:

• dilluns: nedar uns 2500 metres,
• dimarts: 20 minuts de trotar, 2*4000 a ritme i 5 minuts per acabar,
• dimecres: nedar a la platja i després trotar 40 minuts,
• dijous: 40km bici,
• divendres: descans,
• dissabte: 120km de montanya i trotar 1:30, 
• diumenge: per acabar, aniré a la platja a descansar...

Una setmana de relax... 

Més lesions

Fa dues setmanes vaig està xerrant d’una lesió a genoll esquerra a on vaig haver d’estar un parell de dies aturat. Quan ja tenia una cosa solucionada ara em trobo que el tendó d’alquil•les de la cama esquerra sofreix una tendinitis.

Els símptomes que tinc em venen quan em toco el tendó, quan començo a trotar i una vegada acabada l’activitat física. La causa d’aquesta lesió no la se exactament, però he llegit que pot esser deguda a un increment de velocitat en llargues distàncies, fer moltes pujades, em pot venir del genoll, per sobrecarrega, etc. 

Estic prenent precaucions perquè em digueren que era una lesió un poc perillosa i mala de curar. Un pic per setmana vaig al fisioterapeuta, em poso gel cada dia, gràcies al meu amic Bieló puc anar a les seves sessions i també prenc antiflamatoris.

D’aquí a un parell de dies vos contaré com va el tema. Segur que anirà molt bé i estarem al 100%. 

Perdó

Vos tinc que demanar perdó per si algú ahir a la nit va llegir un post al blog i avui ja no hi és. M’he sentint obligat a llevar-ho perquè he considerat que era oportú fer-ho. L’article anava sobre els sentiments i l’estat d’ànim. Se que això no és pot fer, publicar una cosa i llevar-ho el dia següent. De totes maneres mantindré guardat el post a l’ordinador i un dia quan el meu estat d’ànim estigui per els núvols el publicaré com un simple article del blog. 

Vos deixo la vinyeta que hi havia perquè vos ho prengueu en rialles.