Diumenge era la meva tercera cita de la temporada, el irontrimallorca amb distàncies de 3000 nedant, 80 quilòmetres amb bici i 20 quilòmetres de córrer.
En un principi afrontava aquesta cursa com una preparació per el Full Ican del setembre, però una vegada que ens posem el “mono” de fer feina, solem anar a per totes.
Dissabte a la tarde ens dirigim cap a Cala Millor i només arribar el “xulo” de turno de la guardia civil de tràfic va voler fer ….... ho deixarem així però ens varen caure 100€ de multa.
Arribats a cala Millor anam a cercar els dorsal i a preparar tot el material. Entram a boxes i allà xerram un poc amb la resta de companys que hi ha. El vent bufava en força i el mar estava bastan picat. Aquella situació no agradava a ningú però la cursa era el diumenge i no el dia abans.Una vegada voltat per tota la zona de boxes i haver fet la xerradeta pertinent na Xisca, en Pep Lliteres i na Tina ens dirigim cap a l’hotel. Un hotel que per el preu que vàrem pagar va estar molt però que molt bé je je je...
Diumenge al mati havíem quedat a les 6:30 al menjador per berenar. Quan na Xisca i jo baixarem en Pep i na Tina ja havien berenat i ens esperaven amb les bosses per sortir de l’hotel. El matí quan vaig veure en Pep el vaig trobar un poc nervios, però allò feia preveure una bona cursa per la seva part, i així va ser. Pujam a l’habitació, recollim tot i ens dirigim cap a boxes.
Una vegada arribats allà, preparem la bici i ens anam preparant per dirigir-nos a l’infern. Dic l’infern perquè el mar estava que picava, les ones ja eren considerables i allò feia que ens agüéssim d’exprimir al màxim. M’acomiado de la resta de companys i sona la botzina. Els primer metres vaig seguir els consells del gran mestre n’Ivan Muñoz (entrar saltando las olas hasta que podáis). Arribam a la primera boia i el grup anava ben estirat. Feia mal nedar, les ones, no deixavem veure bé les boies ni tampoc la resta de participants. Arribam a la meitat de la cursa i surto de l’aigua juntament amb na Marga Burguera i en Xim. Veig que no vaig tan malament. I un altre cop a sortejar el temporal, segona volta i aturo el rellotge amb un temps de 48:09. Agafo la bossa de bike, em canvio dintre la carpa. Tardo molt ja que decideixo posar-me el “traje” de ciclisme. Mentres em canviava anaven arribant companys, Ignasi Colom, en Pep Lliteres i més gent. En Pep em comenta que ha perdut un botó que aguanta el seu dorsal. Li dic que s’oblidi que allò no és res i que doni GASSSSSSSS!!!!!.
Agafo la bici i comença el sector de bike. 80 quilòmetres amb constants pujades i baixades amb un petit coll, el coll d’es vidrier. El primers quilòmetres agafo gent, em poso a l’altura de n’Ignasi Colom i xerram una mica (una bona cursa la que va fer n’Ignasi). Segueixo cap envant i al quilòmetre 15 aprox. aturada oficial de 5 minuts per amollar tota l’aigua que he begut durant la natació. Torn a pujar a la bici i segueixo cap el primer punt de gir. Allà gir i miro la gent que em ve darrera. Per sorpresa veig en Pep Vidal. Vaig pensar que li havia passat alguna cosa, sabia que prest o tard m’agafaria. El ritme no és dolent, tinc ganes de pitjar una mica més però penso que després hi ha el darrer sector que a mi sempre em passa factura. Arribo a la primera volta i allà passo a n’en Toni Morey (Toni te dec un cercessa, gran cursa). Ell m’havia dit que l’agafaria amb bici i jo no ho creia. Punt de gir i més envant agafo a n’en Tomeu Mulet un altre gran nadador, el passo i GASSSS (com diria en Pep Lliteres). Darrera volta i ja està. Arribo a boxes i faig un temps de 2:20:48, una mitja de 34,1 km/h. Agafo la bossa de run, em poso les sabatilles, visera i a córrer s’ha dit. Les sensacions son bones i el ritme no és dolent. Vaig agafant gent. M’havien comentat que el circuit era bastan dur però no m’imaginava que ho fos tant. Eren 3 voltes a un circuit a on hi havia tram d’asfalt i trams d’arena amb unes pujades molt pronunciades. Podem dir que era un circuit exigent. Hi havia una pujada de 1’5 quilòmetres. Comença la segona volta i les sensacions eren molt bones, bon ritme. Arribo a un punt de gir i em veig a gent darrera que me tocaria anar al davant. M’han retallat metres, però no em fa perdre el cap. Arribo al punt més alt del circuit i com vos deia abans em va passar en Pep Vidal. Si vos dic la veritat casi em va tirar a terra amb la velocitat que ho va fer. Les sabatilles aixecaven la pols... uffff!!! tot un espectacle i jo era un espectador de luxe. Enhorabona Pep!!!
Acabo la segona volta i les forces encara hi son, tinc ganes i m’agrada. Comença la tercera volta i veig que les cames responen a la primera part del circuit, però una vegada que arribo a la zona de costes les cames van a menys. Arribo a dalt de la cima i n’Ivan (moltes gràcies per els ànims) és posa al meu costat amb la bici i m’anima una bona estona. Ara ja esta, falten molt pocs metres. Un més a la butxaca. Darrera recta, cerco na Xisca i no la veig. Miro al front i la veig darrera la meta que m’espera. Al final aturo el cronòmetre amb un temps de 4:49:45. Els 20 quilòmetres de còrrer ho he fet amb un temps de 1:37:00.
El pròxim repte el full ican del setembre. Hi ha molta feina a fer, però almenys ho intentarem.
Vull donar les gràcies a na Xisca com sempre per acompanyar-me i fer-me costat dia a dia. A tota la gent que me va animar durant la carrera, Tina, Sergio Brusi, Lluis Biel, Miniño, Nati, en Toni de na Rosa... ufff i molta més gent. A tots els participants per el comportament que tingueren durant la cursa que ningú va deixar d’animar, Pep Lliteres, Pep Vidal, Tomeu Mulet, Toni Morey, Ignasi Colom, Manuel... i també donar l’enhorabona a un bon amic com en Biel “Parreta” que fou el seu primer triatló per relleus i la veritat que ho va fer genial.
