Doncs si, quan ens pensem que avancem cap endavant fem unes quantes pases endarrere. Dissabte se presentava una etapa llarga de bici, concretament 140 quilòmetres amb dos ports de montanya, Orient i el Coll de s’Honor.
Partirem de Campos direcció al cap Blanc on ens ajuntarem amb la grupeta de s’Arenal. Una vegada agrupats el ritme ja tornava ser de carrera. Si vos dic la veritat no se per quan de pobles travessarem per encarar la pujada d’Orient. Allà les meves cames digueren “basta” i vaig decidir pujar al meu ritme. Abans m’acordo que quan pujava sempre era dels primers, però ara sempre som el darrer o el segon dels darrers. Quan em vaig adonar el grup, que ja n’hi havia de destacats, em va fugir uns quans metres i ja no hi va haver manera d’enllçar. Allà va començar el meu calvari. Pujant Orient, sol, no veia ni el grup ni el de davant meu, el cansament de cada vegada era més present.
Una vegada coronat Orient em faltava el coll de s’Honor, un coll curt però que per mi se va fer etern. Una vegada coronat el grup ja m’esperava, bé a mi i a un altre company je je je... Una vegada arribats a Bunyola en Pep me va comentar que allà portàvem una mitja de 37 km/h, segur que la meva era més baixa
De Bunyola partirem direcció s’Arenal. Em pensava que la feina estava feta però en Toni Bon va alegrar el grup i va començar a animar la cosa. Arribat a s’Arenal ens quedava la tornada fins a Campos.
En Cerdà, en Pep, els dos Bernats, en Xema, en Sampol i jo partirem direcció a Campos a on arriba la primera aturada a la benzinera per carregar piles. Allà decideixo seguir perquè les meves forces ja eren les mínimes. Vaig tenir les mateixes sensacions de l’Ironman de Frankfurt a on em vaig marejar i les forces no anaven. Si vos dic la veritat no se com vaig arribar ja que em vaig aturar un parell de vegades. Al final sortiren 140km amb un temps de 4:30.
No se si és molt o poc però la desfeta fou “bestial”, com diuen els ciclistes una bona “pajara”
