Crònica Irontrimallorca

Diumenge era la meva tercera cita de la temporada, el irontrimallorca amb distàncies de 3000 nedant, 80 quilòmetres amb bici i 20 quilòmetres de córrer.

En un principi afrontava aquesta cursa com una preparació per el Full Ican del setembre, però una vegada que ens posem el “mono” de fer feina, solem anar a per totes.

Dissabte a la tarde ens dirigim cap a Cala Millor i només arribar el “xulo” de turno de la guardia civil de tràfic va voler fer ….... ho deixarem així però ens varen caure 100€ de multa.

Arribats a cala Millor anam a cercar els dorsal i a preparar tot el material. Entram a boxes i allà xerram un poc amb la resta de companys que hi ha. El vent bufava en força i el mar estava bastan picat. Aquella situació no agradava a ningú però la cursa era el diumenge i no el dia abans.Una vegada voltat per tota la zona de boxes i haver fet la xerradeta pertinent na Xisca, en Pep Lliteres i na Tina ens dirigim cap a l’hotel. Un hotel que per el preu que vàrem pagar va estar molt però que molt bé je je je...

Diumenge al mati havíem quedat a les 6:30 al menjador per berenar. Quan na Xisca i jo baixarem en Pep i na Tina ja havien berenat i ens esperaven amb les bosses per sortir de l’hotel. El matí quan vaig veure en Pep el vaig trobar un poc nervios, però allò feia preveure una bona cursa per la seva part, i així va ser. Pujam a l’habitació, recollim tot i ens dirigim cap a boxes.

Una vegada arribats allà, preparem la bici i ens anam preparant per dirigir-nos a l’infern. Dic l’infern perquè el mar estava que picava, les ones ja eren considerables i allò feia que ens agüéssim d’exprimir al màxim. M’acomiado de la resta de companys i sona la botzina. Els primer metres vaig seguir els consells del gran mestre n’Ivan Muñoz (entrar saltando las olas hasta que podáis). Arribam a la primera boia i el grup anava ben estirat. Feia mal nedar, les ones, no deixavem veure bé les boies ni tampoc la resta de participants. Arribam a la meitat de la cursa i surto de l’aigua juntament amb na Marga Burguera i en Xim. Veig que no vaig tan malament. I un altre cop a sortejar el temporal, segona volta i aturo el rellotge amb un temps de 48:09. Agafo la bossa de bike, em canvio dintre la carpa. Tardo molt ja que decideixo posar-me el “traje” de ciclisme. Mentres em canviava anaven arribant companys, Ignasi Colom, en Pep Lliteres i més gent. En Pep em comenta que ha perdut un botó que aguanta el seu dorsal. Li dic que s’oblidi que allò no és res i que doni GASSSSSSSS!!!!!.

Agafo la bici i comença el sector de bike. 80 quilòmetres amb constants pujades i baixades amb un petit coll, el coll d’es vidrier. El primers quilòmetres agafo gent, em poso a l’altura de n’Ignasi Colom i xerram una mica (una bona cursa la que va fer n’Ignasi). Segueixo cap envant i al quilòmetre 15 aprox. aturada oficial de 5 minuts per amollar tota l’aigua que he begut durant la natació. Torn a pujar a la bici i segueixo cap el primer punt de gir. Allà gir i miro la gent que em ve darrera. Per sorpresa veig en Pep Vidal. Vaig pensar que li havia passat alguna cosa, sabia que prest o tard m’agafaria. El ritme no és dolent, tinc ganes de pitjar una mica més però penso que després hi ha el darrer sector que a mi sempre em passa factura. Arribo a la primera volta i allà passo a n’en Toni Morey (Toni te dec un cercessa, gran cursa). Ell m’havia dit que l’agafaria amb bici i jo no ho creia. Punt de gir i més envant agafo a n’en Tomeu Mulet un altre gran nadador, el passo i GASSSS (com diria en Pep Lliteres). Darrera volta i ja està. Arribo a boxes i faig un temps de 2:20:48, una mitja de 34,1 km/h. Agafo la bossa de run, em poso les sabatilles, visera i a córrer s’ha dit. Les sensacions son bones i el ritme no és dolent. Vaig agafant gent. M’havien comentat que el circuit era bastan dur però no m’imaginava que ho fos tant. Eren 3 voltes a un circuit a on hi havia tram d’asfalt i trams d’arena amb unes pujades molt pronunciades. Podem dir que era un circuit exigent. Hi havia una pujada de 1’5 quilòmetres. Comença la segona volta i les sensacions eren molt bones, bon ritme. Arribo a un punt de gir i em veig a gent darrera que me tocaria anar al davant. M’han retallat metres, però no em fa perdre el cap. Arribo al punt més alt del circuit i com vos deia abans em va passar en Pep Vidal. Si vos dic la veritat casi em va tirar a terra amb la velocitat que ho va fer. Les sabatilles aixecaven la pols... uffff!!! tot un espectacle i jo era un espectador de luxe. Enhorabona Pep!!!

Acabo la segona volta i les forces encara hi son, tinc ganes i m’agrada. Comença la tercera volta i veig que les cames responen a la primera part del circuit, però una vegada que arribo a la zona de costes les cames van a menys. Arribo a dalt de la cima i n’Ivan (moltes gràcies per els ànims) és posa al meu costat amb la bici i m’anima una bona estona. Ara ja esta, falten molt pocs metres. Un més a la butxaca. Darrera recta, cerco na Xisca i no la veig. Miro al front i la veig darrera la meta que m’espera. Al final aturo el cronòmetre amb un temps de 4:49:45. Els 20 quilòmetres de còrrer ho he fet amb un temps de 1:37:00.

El pròxim repte el full ican del setembre. Hi ha molta feina a fer, però almenys ho intentarem.

Vull donar les gràcies a na Xisca com sempre per acompanyar-me i fer-me costat dia a dia. A tota la gent que me va animar durant la carrera, Tina, Sergio Brusi, Lluis Biel, Miniño, Nati, en Toni de na Rosa... ufff i molta més gent. A tots els participants per el comportament que tingueren durant la cursa que ningú va deixar d’animar, Pep Lliteres, Pep Vidal, Tomeu Mulet, Toni Morey, Ignasi Colom, Manuel... i també donar l’enhorabona a un bon amic com en Biel “Parreta” que fou el seu primer triatló per relleus i la veritat que ho va fer genial.

Bon entreno de bici

Després d’una setmana una mica carregada d’entrenos i el que em va passar dimecres tot just acabat l’entreno, el cap de setmana se presentava amb fatiga, però el resultat no ha estat el mateix que em pensava. Dissabte en Pep m’havia dit que aniria amb la “grupeta” per fer una d’aquelles etapes que pinyol vermell. En un principi m’ho vaig pensar però després vaig decidir anar-hi. Arribaria allà a on arribes seria un bon entreno.

Al final ens sortiren 140 quilòmetres amb una mitja de 32km/h. La ruta, doncs Campos-ctra Sa Ràpita, ctra. Pressos, crta Cap Blanc, Cas Busso (reagrupament), Llucmajor, Algaida, Biniali, Consell, Alaró, Orient, Bunyola, Festival Park, Son Ferriol, Arenal, Llucmajor, Campos.

Tot just començar les cames no anaven i les sensacions eren dolentes. La primera intenció era arribar a Orient i tornar cap a Campos, però a mesura que el cos assimilava els quilòmetres m’anava trobant a gust. Així que vaig decidir fer tota la volta. La pujada a Orient vaig intentar ficar-me amb el grup capdavanter fins que .... i vaig arribar quart a dalt del port darrera en Pep Lliteres peplliteres.blogspot.com, si voleu podeu llegir la crònica al blog d’en Pep, aiiiiggg no!!! que aquesta vegada no la escrita je je je... per un pic que arribo per davant del grup i no l’escriu... m’aca...n. Però una cosa si he de dir que el ritme que pujaven tots els altres no era el de sempre, ja que si ves estat així ves arribar el quart dels darrers.

Encara que no hagi escrit la crònica, bromes a part, tinc que donar les gràcies a n’en Pep perquè a la tornada sempre és ell que em fa arribar a Campos i m’ensenya a sofrir damunt la bici. Gràcies Pep.

Diumenge en un principi la intenció era rodar una mica i després trotar, però al final només vaig rodar uns 70 quilòmetres aprox. i foren suficients.

En resum bon cap de setmana de bici per posar-me les piles de cara als pròxims reptes.

Sensasions de Frankfurt

Aquets dies passats els volum de còrrer fou molt elevat i això fa que les cames vagin acumulant cansament. Com molts de dimecres anàrem a nedar al mar i llavors vam còrrer per el carnatge fent sèries de costes i després de 1500m. Una vegada acabats l’entreno ens dirigim cap els cotxes i quan ens posem a estirar un poc allà em vaig començar a trobar malament. Tenia les mateixes sensacions que vaig tenir a l’Ironman de Frankfurt, mareig, vòmits, fatiga i sobretot molta son. Quan xerrava amb la gent tenia la sensació que xerrava amb els ulls tancats. No se qui fou que va proposar anar a fer una cervesa al xiringuito i vaig acceptar. Crec que fou el millor encert de tots, ja que després de dues cerveses tornava a estar molt millor. Ara ja se que si a una cursa de llarga distància em torna a passar el mateix, doncs aturadeta al primer bar i cervesa.

Irontrimallorca

La setmana que ve serà el meu tercer triatló de llarga distància d’aquesta temporada. Enguany com vaig comentar al principi de temporada, era un any a on l’Illa de Mallorca s’està transformant a un lloc de curses de llarga distància. Diumenge dia 19 se celebra el primer triatló de Cala Millor amb les distàncies de 3000 metres nedant, 80 en bici i 20 de córrer.

En un principi estic afrontant aquesta competició com un entreno per la preparació del Ican del setembre. La veritat, així com els dos anteriors, el de Porto Colom i el d’Alcudia hi anava amb nervis en aquest hi vaig fora cap pressió ni una i havent entrenat ben poc.

Aquest cap de setmana era un bon moment per aprofitar de fer bici, però dissabte hi va haver sortida de nit amb el amics i diumenge no estava ni per posar-me les sabates de bici. Però com sempre dic, no sols em de fer esport. No em de descuidar totes aquelles coses que formen part de la nostra vida.

El resultat no importa. Ja vos contaré el desenllaç de la cursa, però ja voreu com anirà molt bé. Ara toca disfrutar que ve l’estiu!!!

Hores de sol...

La veritat és que ara és un luxe poder entrenar. Al no poder sortir en bici per el mal temps ahir vaig haver de canviar de plans. Tocava rodar unes 2h i després trotar uns 8 quilòmetres, però veient el temps vaig decidir anar a nedar. Doncs a les 19:30 estava davant la porta de la piscina municipal de Felanitx per fer l’entreno. Al final sortiren uns 3000 metres més 15 minuts de sauna. Però la alegria més grossa que em vaig endur que en sortir de la piscina sobre les 21:00 encara feia claror, uffff!!! això si que puja la moral.

Molta gent em diu que estic “loco” perquè m’encanta la calor i sobretot entrenar amb calor. Però si som sincer a més de dos els hi agrada. No digueu que ara “encara que faci fred” no sigui un autèntic plaer sortir en aquesta hora de la piscina i encara faci claror. L’únic que falta és la calor.

Possible nova incorporació.

Fa temps que vaig darrera d’una bici de triatló, ho millor dit una bici de contrarellotge. He estat mirant si la comprava nova ho usada ja que el mercat comença anar amb alça en quan a bicicletes de triatló. Després d’un parell de mesos em vaig posar en contacte amb un amic i em va comentar que volia desfer-se de la seva bici.

Ara la tinc a prova però crec que no hi haurà molt que provar je je je... així que vos presento la possible nova incorporació. Espero que vos agradi.

Mig Ironman d'Alcudia

Dissabte passat afrontava el meu segon repte marcat per aquesta temporada, el mig Ironman d’Alcudia. Després del que havia vist la setmana anterior al tri de Sa Colonia i el bon resultat obtingut em feia afrontar aquesta cursa amb moltes ganes.

Era un cap de setmana especial, perquè recordava els temps que viatjàvem per córrer l’Ironman d’alguna ciutat. Decidirem passar el cap de setmana per Alcudia i la veritat que l’any que ve ho tornarem a repetir.

Divendres a la tarda el primer que férem en arribar fou anar a cercar el dorsal. Tot duna partirem cap a l’hotel per preparar tot el material i les bosses per entrar a boxes. Agafam la bici i tot el material i ens dirigim cap a boxes. Allà els nervis és començaven a palpar, triatletes, material, jutges... Deixo la bici, les bosses i ens dirigim al bike park per veure les tendes.

Allà ens trobam la majoria de coneguts, en Pep Lliteres (una cursa impressionant), en Miniño, n’Ivan, en Tomeu, na Cati, n’Ari etc... i comentam una mica tot el tema de la cursa i unes quantes rialles que no anàrem gens malament.

Dissabte al mati ens aixecarem ben prest per anar a berenar i preparar-nos per anar cap a boxes per acabar de tancar els darrers detalls i tenir-ho tot llest a l’hora de fer la cursa. Una vegada sortit de boxes ens dirigim al mar per preparar-nos per la sortida. Allà ens retrobarem amb molta gent. Com que la sortida era per grups d’edat a mi em tocava a les 8:40, així que tenia temps de preparar-me i escalfar una mica.

A mesura que arribava l’hora els nervis anaven pujant. Em poso el neopré, m’acomiado de na Xisca i em dirigeixo cap a la sortida. Allà ens deistjam sort amb la resta de companys i a les 8:40 exactes donen la sortida del meu grup d’edat.

Els primers metres son una mica estressants, molta gent, colzades, potades però a mesura que passen els metres el grup se va estirant. Me trobo bé, bones sensacions, amb moltes ganes. Passen els metres i giram la darrera boia. Allà vaig agafar gent del grup d’edat que havia sortit abans i dones que havien sortit 20 minuts abans. Surto de l’aigua i sento l’espiquer que diu: comencen a sortir els primers triatletes del grup d’edat... aquí vaig pensar que no anava tan malament. El temps que vaig emprar per fer els 1900 metres d’aigua fou de 30:35.

Em dirigeixo cap a boxes i allà em trobo molta gent coneguda, en Joan Toni Fullana, en Lluis Biel... donant-me ànims.

Agafo la bici i just sortir de boxes sento que em criden, és en Joan Albert (Finisher Ironman 2011) animant-me com sempre.

El primer tram de bici fou totalment pla. Em poso acoplat i intentar passar els quilòmetres de la millor manera. Arribo a Pollença i allà la carretera comença amb una pendent molt poc pronunciada. Passen els quilòmetres i comença la pujada fins a Lluc. Primer ve el coll d’en Femenia i una vegada superat, tot el temps és pujada i baixada. En tot aquest tram de pujada vaig avençar a moltíssima gent. Pujava a un ritme molt còmoda, sense forçar ni una mica, vaig seguir instruccions de n’Ivan “en la subida no forzar”, i passava i passava només passava a gent. Arribat a Lluc comença la baixada i allà ja no podia anar tranquil, allà vaig amollar tot el que hi havia. Una vegada arribat a Inca tocava el pitjor que duc, el pla. Al cap de poc em passa un guiri i se gira cap a mi i em diu: you are contador, very well ascended... jo em vaig posar a riure.

Passen els quilòmetres i sobre el 70 em va pegar una mica de “pajara” que vaig haver d’afluixar una mica el ritme, però ja faltava poc i arribava a meta. Arribo a Alcudia amb un temps de 2:38:43 amb una mitja de 34km/h.

Amollo la bici i al lloc on l’havia de deixar sento que em criden. És na Xisca que me dona ànims: vamos Llorenç!!! Em poso les sabatilles i a córrer. Els primers metres molt bé, vaig en molt bones sensacions, estic molt bé. Al quilòmetre 3 de la meva primera volta em trobo una sorpresa molt gran, en Pep Lliteres!!! En Pep era la seva segona volta i quan arribo a la seva altura li demano: com vas Pep? Malament!!! ufff... Veig que puc fer més via que ell (cosa inusual) però decideixo quedar al seu costat. Vaig anar amb ell uns quan quilòmetres que foren els millors. Una estona estirava en Pep i l’altre estirava jo fins que en el quilòmetre 12 em va pegar el mal de panxa... Ufff!! ja hi tornam esser vaig pensar. Allà vaig haver d’afluixar el ritme i en Pep a poc a poc m’agafava metres fins que em va amollar, no el podia seguir i el mal era més intens. Em queden dues voltes i el mal no afluixa, passo per boxes i com sempre la gent cridant i animant, en Toni, sa Nena, els meus pares, na Lourdes, en Xurxo (gran), n’Ivan, en Fullana, en Roman i així podria estar escrivint noms que no acabaria la llista, gràcies a tots.

Passen el quilòmetres i arriba la darrera volta. Allà vaig sofrir un canvi. El mal havia fuit i les sensacions tornaven esser molt bones. Torno a trotar amb un bon ritme, n’Ivan em diu que no m’aturi que me veu bé i que arribi fins al final.

Agafo la darrera polsera i em dirigeixo cap a meta. Allà m’aturo a veure la meva mare, el meu pare i això com arribo em trobo na Xisca. M’aturo l’agafo i li dono les gràcies per estar amb mi, per estar al meu costat. Li donc un peto i una persona del públic em diu: ara as perdut dos minuts!!! Em giro i li contesto que val la pena perdre aquets dos minuts. Arribo a meta amb un temps total de 5:03:15.

En total no ha estat un mal temps, el 289 de la general i el 63 de la meva categoria, però em ves agradat que la mitja marató em ves anat millor. Vaig fer un temps de 1:45:55 i la meva intenció era baixar aquest temps. Com sempre mai estam contents amb el resultat, així tenim una excusa per tornar-hi l’any que ve.

Vull donar les gràcies a na Xisca per estar al meu costat i ajudar-me en tot, sense tu no seria el mateix, als meus pares i familiars per animar, i a tots els qui vareu venir ho vareu estar a casa per animar com sempre ho feu. Gràcies a tots.