Crònica triatló campionat de Balears

El dissabte passat a sa Colonia de Sant Jordi se va celebrar el campionat de Balears de triatló. Era una prova estranya perquè en primer lloc era dissabte al matí i en segon lloc feina molt de temps que no corria una distància tan curta, distància olímpica.

Quan em vaig aixecar del llit na Xisca em va fer un comentari que feia temps que no ho escoltava: avui te veig en poques ganes de competir!!! Si vos dic la veritat no va dir cap mentida. A les 7:00 del matí ja feia una ventada i allò feia preveure que el tram de bici seria bastant dur.

Partim direcció Sa Colonia i en arribar allà recollida de dorsal i preparar la bici per entrar a boxes. No varem tenir molt de temps així que varem haver d'afanyar-nos i anar tot duna cap a la platja per començar el triatló.

Com sempre que s'organitza alguna cosa a l'illa hi enmig de l'organització hi ha la federació balear de triatló, sempre hi ha problemes. Així que varem sortir amb una mica de retràs.

Donen la sortida i ens tirem a l'aigua. Els primers metres foren una autèntica lluita amb altres companys de cursa, fins que arribarem a la primera boia. Primera volta de nedar, miro el temps i veig que per fer 750 metres ho faig amb un temps de 9:30 aprox. Això no pot ser, aquí no hi ha la distància que toca, vaja vaja, segueixo i acabo el tram de natació amb un temps de 20:50.

Agafo la bici i a mesura que passen els quilòmetres anam agafant gent i més gent. Com sempre i no és per tirar-me medalles tirava del grup en dos altres competidors més, i la resta no feia ni menció de passar davant. El circuit no era molt dur però el vent que bufava en molta força i sobretot encontra, ho va fer realment dur. Passaven els quilòmetres i ningú se posava a tirar del grup, així que decidirem fer relleus, però tampoc no entrava molta gent. De sobte bota un “guiri” del grup i ens posam a roda tot el grup. Com que abans no havia donat ni un sol relleu, el varem deixar que tires bastant estona. Arribem al punt de gir del cap Blanc i allà el grup se va estirar, però al cap de poc temps ens tornam a agrupar. A mesura que els quilòmetres corrien jo em trobava millor, em trobava en forces així que vaig decidir intentar deixar el grup. La carretera tenia molts de “repechos” i allà la gent perdia les forces, així que vaig decidir pegar una bona estira, m'aixeco de la bici i gassssss!!! agafo uns 300 metres al grup però quan me giro a darrera veig que no me segueix ningú. Em deixo caure i enllaço amb el grup. Al cap de poc temps ho torno a intentar, però al cap de poc temps veig que l'esforç que he de fer de lluitar sol contra el vent, no val la pena. Així que arribam a la Colonia amb un grup reduït de 10 participants ja que per el camí algú no ha pogut seguir el ritme. Aturo el rellotge amb un temps de 1:02:22 a una mitja de 36,6 km/h. Em calço les sabatilles de córrer i em poso a trotar.

Els primers quilòmetres com sempre no me trobo en condicions però a mesura que passen els metres agafo forces i puc posar un molt bon ritme. Passo a molta gent i a la segona volta veig que a davant no tinc a ningú i em giro a darrera i a uns quants metres em segueix en Manuel. No ho entenc, no entenc aquella situació de cursa, no se si m'he equivocat, no se a quina posició vaig, però he de seguir. Però el més important és que corrent em trobo em moltes forces i puc pitjar una mica més. Una vegada començada la segona volta agafo en Felix i li dic que se posi a darrera. Em segueix però al cap de poc temps veig que va perdent metres i no em pot seguir. Arribo a boxes i començo la tercera volta i allà és quan vaig començar a veure participants que començaven a córrer. Darrera volta i acabo la cursa. Veig que les forces m'han respectat i m'he trobat amb moltes ganes de córrer. Arribo a meta i aturo el rellotge amb un temps de 35,19 a 3,35 el quilòmetre.

Al final vaig de la general vaig fer el 24, de la categoria absolut vaig fer el 10 i de la meva categoria vaig quedar el 3. Cal dir que els quilòmetres de córrer no eren els qui tocaven ja que només hi havia 9 quilòmetres i el de nedar no hi havia la distància que tocava.

Aquest cap de setmana tinc la segona cursa important de l'any, el mig Ironman d'Alcudia 70,3. Si em trobo amb les mateixes forces que ho vaig fer dissabte passat, segur que serà impressionant.

Vull donar les gràcies molt especialment a na Xisca per tenir tanta paciència i a tota la meva família i amics per animar-me.

Dissabte mig ironman 70,3 d'Alcudia, ja vos contaré.

Bon cap de setmana

Aquest cap de setmana he tingut bones sensacions. Dissabte començava anant cap el Port d’Alcudia amb el cotxe per encarar una etapa d’autèntica muntanya. La intenció era trobar-me el grup de mallorcatraining i tornar amb ells fins a l’hotel.

A les 8:00 en Migue, en Joan Morey i jo partirem cap a Polleça i allà encararem muntanya per arribar a Lluc. El vent era fortíssim a la sortida d’Alcudia, això feia preveure un dia bastant dur. Sortida de Pollença i comencem a pujar el coll den Femenia direcció Lluc. Una vegada arribats a Lluc en Joan decideix baixar cap a Inca i tornar al cotxe. Al ritme que anàvem vaig preveure que enllaçaríem amb el grup baixant el puig Major. Encarem el coll de sa batalla, Gorg Blau i passat el túnel del puig Major decidim fer una aturada. Ens posem abriguem i baixem cap a Sóller. Li vaig comentar a n’en Migue que no fes molta via durant la baixada perquè després havíem de tornar a pujar.

Doncs així va passar, una vegada arribats a Sóller agafem aigua i tornem arrere per pujar el Puig Major i tornar cap a l’hotel. En haver arribats al túnel de Monnaber decidim esperar una mica per veure si venen els altres i al cap d’una estona apareix en Miguel Miniño uns metres més arrere n’Ivan i en Pep Lliteres. Ens ajuntem al grup i decidim tornar amb ells, ja que la resta estava molt enfora.

Del túnel de Monnaber fins arribar a Alcúdia el ritme fou bastant alt, ja que seguir els tres “animals” ja sigui pujant, baixant o per pla, és una feina difícil de fer.

Al final sortiren 135 quilòmetres de muntanya. Tenia les cames bastant pesades per anar córrer, així que vaig decidir anar-hi el Diumenge.

Diumenge al matí tenia previst rodar uns 80 quilòmetres i després trotar uns 40 minuts. A la sortida em vaig enganxar amb un grup de Felanitx i la veritat és que me va anar molt bé ja que anàrem a un ritme bastant alegra i amb menys de 2:30 havíem fet els quilòmetres. Arribo a casa, em poso les sabatilles i a córrer. A mesura que passava el temps em trobava millor i al final em va sortir 1h de trot.

Les sensacions del cap de setmana han estat molt bones i el més important ha estat que m’he trobat en ganes de fer les coses.

Amb dues setmanes tendre el meu segon objectiu, el mig Ironman d’Alcúdia. Esper arribar-hi en condicions. Abans tinc el triatló olímpic de la Coloni de Sant Jordi.

Fotos Tristar Porto Colom

Crònica Tristar111 Porto Colom

Començaré escrivint dient que som bo per donar consells a l’altre gent però a l’hora d’aplicar-me a mi les explicacions no ho faig.

Diumenge ens varem aixecar prest ja que a les 7:00 obrien boxes per acabar d’arreglar la bici i la resta de material. Una vegada preparat tot el material ens posam el traje de neoprè, m’acomiado de na Xisca i ens dirigim a la sortida. En un principi se va dir que havíem de sortir tots de dintre de l’aigua, primer els pros i després la resta. Quan se tiraren els pros a l’aigua s’avançaren uns quans metres i és posaren en línea per la sortida. Una vegada alineats donaren la sortida i tot duna ens deixaren tirar a l’aigua. Quina és la meva sorpresa, que quan me tiro a l’aigua i em col·loco les ulleres veig braçades a tot arreu, allà decideixo fer el mateix.

L’aigua molt bé, no vaig tenir cap problema, ni colzades, ni potades, res de res només el temps que vaig tardar 17:40. Surto de l’aigua i quan vaig agafar la meva bossa de bici m’anadono que m’he equivocat de numero, vaig agafar la bossa del dorsal 74. Error!!! el meu és el 75, rectifico entro a la carpa i em canvio.

Surto de boxes al mateix temps que en Pep Lliteres i en Joan Toni Fullana, passa que només els vaig veure a boxes. Comença la bici i el ritme és bo, em trobo molt bé. Bec aigua, m’alimento i així passen els quilòmetres. No tinc cap referència, no veig a ningú conegut i començo l’ascensió a Sant Salvador. El ritme és bo, passo a gent, penso: el pros ja deuen començar la segona volta!!! i per la meva sorprès quan anava per el quilòmetre 2 de la pujada veig el primer classificat i el segon, el tercer i així successivament. En aquell moment em va pujar la moral ja que vaig veure que no anava tan ressegat com em pensava. Arribo a dalt amb forces i la baixada a recuperar. Quan vaig encarar la carretera de Porto Colom allà començava el vent a fer un poc de les seves. Arribo a Porto Colom per començar la segona volta i em vaig sorprendre la quantitat de gent que hi havia cridant… ànim Llorenç, força Llorenç tot tipus d’ànims que pujen la moral a qualsevol, fins i tot vaig veure la meva mare amb una campana que duia quan la va comprar a l’Ironman de Frankfurt. Aiiii!!! aquestes mares je je je…

Començo la segona volta i quan duia un parell de quilòmetres vaig haver de fer la primera aturada obligatòria, no se quin temps vaig està buidant tota l’aigua que m’havia begut. Agafo la bici i segueixo, veig que les forces no son les mateixes i les cames comencen a fer-me mal. Segueixo i encarant una costa bastant pronunciada que hi ha vaig a posar el plat petit i em surt la cadena, que per mala sort no me va tornar a entrar. Segona aturada, aquí varen pujar tots els sants que hi ha al infern je je je… Em poso a sobre i segueixo, carretera a munt carretera a vall, el circuit era molt dur. Arriba l’ascensió de Sant Salvador i allà començà el calvari. Els primers quilòmetres bé, pujant en el meu ritme però a mesura que anaven passant els quilòmetres les cames no anaven. Tota la gent que havia passat me va passar en dos quilòmetres, no podia ni en jo mateix. I ara aquí ve l’explicació del principi. A tota la gent aconsellava arribar fresc la segona pujada a Sant Salvador i jo no ho vaig fer. Els consells abans de donar-los primer han d’esser per mi. Arribo a dalt i em deixo amollar per relaxar cames.

La meva sorpresa fou que quan davallava em vaig creuar amb en Miniño i n’Ivan. Els dos m’animaren i allò va fer que agafés més forces.

Arribo a la transició i el crider de la gent és impressionant, casi me duien sol. Em calço les sabatilles i començo a córrer. Just a la sortida en Toni Mesquida m’anima de darrera la barrera, ànim Llorenç vas molt bé. Uns quan metres més endavant veig tota la meva família, ànim Llorenç, venga que ja està això… Els primes quilòmetres no me trobava còmoda, corria una mica forçat. Arribo al far i punt de gir. Al cap de pot temps em creuo amb en Joan Albert (una bona carrera), en animem, així passen els quilòmetres i començo la segona i darrera volta. Allà em torno a creuar amb la meva família, criden, toquen la campana, aplaudeixen allò fa que em posi la pell de gallina.

La segona volta vaig començar a recuperar sensacions i vaig poder posar un bon ritme. Avanço a molta gent i em sento en forces. Veig el cartell de 1km i penso que ja està. Encarant a meta veig a na Xisca amb les seves amigues (gracies a totes per els ànims), se mereix tot lo món, m’aturo i li dono un petó, s’ho mereix. Segueixo i veig la resta de la meva família a la recta de meta. Agafo en Rafel i entram junts a meta. Finisher Tristar111 amb un temps de 4:37:07.

En conclusió: no estic content amb el parcial de bici ni de córrer. Em pensava que en bici aniria millor i no em pegaria la “pajara” que vaig tenir durant l’ascensió al puig de Sant Salvador. Ho havia entrenat moltes vegades. Després la carrera a peu vaig trobar que el ritme fou bastan baix ja que una setmana abans fent casi el mateix vaig córrer el 10km amb un temps de 44:00.

Vull donar les gràcies molt especialment a na Xisca, per estar sempre al meu costat i compartir amb mi les curses de la manera que ho fa. Donar les gràcies a la meva família, pare, mare, germans i els seus fills per venir a cada cursa i animar com ho fan. A tots els amics i a tota la gent que hi havia durant tota la cursa. A n’en Pep Lliteres i a n’en Migue per donar-me branca quan entrenam, i per si em deixo a algú que sou molts, gràcies.

Bones sensacions

Ahir vaig anar a rodar uns quants quilòmetres, per ser més exactes uns 55 quilòmetres. Vaig decidir anar a Porto Colom per veure si ja hi havia res montat i també per si veia cap triatleta professional. Quan vaig arribar em vaig trobar amb un bon desplegament que montava boxes, però la caça d’algun professional no va ser factible.

En resum bona sortida en bici perquè les sensacions foren bones, les cames responien i el cos també. Esperem que diumenge tingui les mateixes.

Primer dorsal de la temporada

L’altre dia vaig rebre un mail de l’organització que deia: Your Start Number! Here it is 75. Doncs ja tinc el número que duré en el meu primer objectiu de l’any, el triatló de Porto Colom.

Per mi, aquest triatló és el primer de la temporada i un dels més atractius de tot l’any. Enguany te una varietat respecte als altres anys, la distància. Sempre havia estat la mateixa distància, distància olímpica, però enguany ho han classificat en llarga distància perquè han canviat el recorregut de bici. Enguany son 100km de bici per un circuit realment bastant dur i en dues pujades al puig de Sant Salvador.

El cartell de professionals inscrits a la cursa és impressionant. Crec que hi ha triatlons que pagarien per poder tenir aquest cartell de luxe, Marcel Zamora (5 pics campió de l’Ironman de Niza), Chris MacCormak (Campió del món del 2010), Norman Stadler (2 pics campió de l’Ironman de Hawai), Oliver Marceu, Ain-Alar Juhanson, Lothar Leder... Veure aquets triatletes serà més que impressionant.

Serà un triatló dur ja que el recorregut de bici és molt exigent, però val la pena participar-hi i disfrutar d’aquest autèntic esport.

Si algú Diumenge no sap a on anar, doncs veniu a Porto Colom i disfrutareu.

Definició!!!

Espavilar: Fer que augmentin la inteligència a una persona, la agilitat mental i la capacitat de relació amb els altres. Llevar-se la beneitura...

Crec que alguns els hi fa falta aplicar-se aquest concepte.

Salut...