Crònica triatló campionat de Balears

El dissabte passat a sa Colonia de Sant Jordi se va celebrar el campionat de Balears de triatló. Era una prova estranya perquè en primer lloc era dissabte al matí i en segon lloc feina molt de temps que no corria una distància tan curta, distància olímpica.

Quan em vaig aixecar del llit na Xisca em va fer un comentari que feia temps que no ho escoltava: avui te veig en poques ganes de competir!!! Si vos dic la veritat no va dir cap mentida. A les 7:00 del matí ja feia una ventada i allò feia preveure que el tram de bici seria bastant dur.

Partim direcció Sa Colonia i en arribar allà recollida de dorsal i preparar la bici per entrar a boxes. No varem tenir molt de temps així que varem haver d'afanyar-nos i anar tot duna cap a la platja per començar el triatló.

Com sempre que s'organitza alguna cosa a l'illa hi enmig de l'organització hi ha la federació balear de triatló, sempre hi ha problemes. Així que varem sortir amb una mica de retràs.

Donen la sortida i ens tirem a l'aigua. Els primers metres foren una autèntica lluita amb altres companys de cursa, fins que arribarem a la primera boia. Primera volta de nedar, miro el temps i veig que per fer 750 metres ho faig amb un temps de 9:30 aprox. Això no pot ser, aquí no hi ha la distància que toca, vaja vaja, segueixo i acabo el tram de natació amb un temps de 20:50.

Agafo la bici i a mesura que passen els quilòmetres anam agafant gent i més gent. Com sempre i no és per tirar-me medalles tirava del grup en dos altres competidors més, i la resta no feia ni menció de passar davant. El circuit no era molt dur però el vent que bufava en molta força i sobretot encontra, ho va fer realment dur. Passaven els quilòmetres i ningú se posava a tirar del grup, així que decidirem fer relleus, però tampoc no entrava molta gent. De sobte bota un “guiri” del grup i ens posam a roda tot el grup. Com que abans no havia donat ni un sol relleu, el varem deixar que tires bastant estona. Arribem al punt de gir del cap Blanc i allà el grup se va estirar, però al cap de poc temps ens tornam a agrupar. A mesura que els quilòmetres corrien jo em trobava millor, em trobava en forces així que vaig decidir intentar deixar el grup. La carretera tenia molts de “repechos” i allà la gent perdia les forces, així que vaig decidir pegar una bona estira, m'aixeco de la bici i gassssss!!! agafo uns 300 metres al grup però quan me giro a darrera veig que no me segueix ningú. Em deixo caure i enllaço amb el grup. Al cap de poc temps ho torno a intentar, però al cap de poc temps veig que l'esforç que he de fer de lluitar sol contra el vent, no val la pena. Així que arribam a la Colonia amb un grup reduït de 10 participants ja que per el camí algú no ha pogut seguir el ritme. Aturo el rellotge amb un temps de 1:02:22 a una mitja de 36,6 km/h. Em calço les sabatilles de córrer i em poso a trotar.

Els primers quilòmetres com sempre no me trobo en condicions però a mesura que passen els metres agafo forces i puc posar un molt bon ritme. Passo a molta gent i a la segona volta veig que a davant no tinc a ningú i em giro a darrera i a uns quants metres em segueix en Manuel. No ho entenc, no entenc aquella situació de cursa, no se si m'he equivocat, no se a quina posició vaig, però he de seguir. Però el més important és que corrent em trobo em moltes forces i puc pitjar una mica més. Una vegada començada la segona volta agafo en Felix i li dic que se posi a darrera. Em segueix però al cap de poc temps veig que va perdent metres i no em pot seguir. Arribo a boxes i començo la tercera volta i allà és quan vaig començar a veure participants que començaven a córrer. Darrera volta i acabo la cursa. Veig que les forces m'han respectat i m'he trobat amb moltes ganes de córrer. Arribo a meta i aturo el rellotge amb un temps de 35,19 a 3,35 el quilòmetre.

Al final vaig de la general vaig fer el 24, de la categoria absolut vaig fer el 10 i de la meva categoria vaig quedar el 3. Cal dir que els quilòmetres de córrer no eren els qui tocaven ja que només hi havia 9 quilòmetres i el de nedar no hi havia la distància que tocava.

Aquest cap de setmana tinc la segona cursa important de l'any, el mig Ironman d'Alcudia 70,3. Si em trobo amb les mateixes forces que ho vaig fer dissabte passat, segur que serà impressionant.

Vull donar les gràcies molt especialment a na Xisca per tenir tanta paciència i a tota la meva família i amics per animar-me.

Dissabte mig ironman 70,3 d'Alcudia, ja vos contaré.