viernes, 29 de octubre de 2010

Transformació

L’altre dia cercant per l’ordinador vaig trobar unes fotos de quan començava a fer triatló i vaig veure una gran diferència, el meu cos s’ha transformat!!! Tot això és degut a que posem el cos a límits que mai ens pensàvem poder arribar-hi. Una cosa que he après es que cada persona és un mon distint i que els cossos de les persones aguanten extrems inimaginables. Basta veure el cos d’una persona quan està embarassada la transformació que sofreix o quan acabem una cursa de llarga distància el desgast que ha tingut. Doncs per això vos vull mostrar la meva transformació des de el meu principi fins a dia d’avui.

Any 2006 primera participació a un triatló,
triatló esprint (750 metres, 20 km,5 km).
Triatló Ciutat de Palma


Any 2010, darrera participació d'enguany
distància mig ironman (1900 metres, 90 km, 21 km).
I CAN triatlhon

lunes, 25 de octubre de 2010

Primera setmana

Primera setmana d’entreno i la veritat és que duc un bon cansament. A lo millor per haver descansat tants de dies fora fer res això suposo que a l’hora de començar ens costi més agafar un bon ritme.

Aquesta setmana he trotat 3 dies, nedat uns 4500 metres i 60 quilòmetres amb bici. El que si em va agradar fou el recorregut de bici del dissabte. Vaig sortir de Felanitx, Porreres (pujada al puig de Montision), Montuïri (aturada obligatòria), Sant Joan, Vilafranca i Felanitx. El fet d’anar per carreteres distintes a les de sempre em va fer disfrutar de la sortida de dissabte.

Referent a la preparació per la marató de Castelló diumenge em tocava tirada llarga de córrer, exactament 2h, però dissabte varem tenir despedida de solter i diumenge només vaig poder trotar 1h20. Això de compaginar esport amb sortides nocturnes no és el més indicat ja que avui som dilluns i encara em dura la ressaca. Però bé, també em de fer un poc de tot no només tot ha d’esser esport.

lunes, 18 de octubre de 2010

Nova temporada

Després d’un mes de descans comença una nova temporada de competicions, entrenos i altres coses. Una novetat que tindré enguany és que ara per ara no sortiré de l’illa per anar a fer un triatló de llarga distància. Amb la possibilitat de poder-ho fer aquí el mes de setembre crec que al final després de pensar-ho molt és més còmode fer el d’aquí. La data no m’agrada massa, ja que entrenar durant tot l’estiu es pot fer bastant dur, però les ganes i la intenció d’acabar hi seran.

La preparació d’enguany serà totalment distinta que els altres anys, ja que per arribar el mes de setembre amb bones condicions no podré començar la preparació fins l’any que ve. Per això m’he marcat un parell de proves abans d’arribar a l’Ironman de Palma:

- Desembre del 2010 marató de Castelló.

- “Març del 2011 marató de Barcelona” ho poso entre comilles

perquè encara està per decidir

- Maig del 2011 mig ironman 70.3 Thomas Cook

- Triatló Porto Colom 2011

- Setembre 2011 Ironman I CAN Palma

Segur que correré alguna cursa com a mitjes maratons i altres que se facin per aquí. Esper que tot això em serveixi per arribar en bones condicions.

viernes, 24 de septiembre de 2010

Yes, I CAN


Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat un triatló distància mig ironman. El recorregut consistia amb nedar 1900 metres, 90 quilòmetres de bici i 21 quilòmetres corrent. El dies previs eren un poc estranys per les sensacions que tenia, ja que sempre que anem a córrer una cursa d’aquest tipus ho fem fora de l’illa. Per una vegada que se fa aquí no hi havia millor oportunitat per poder participar.

La cursa començava amb el dia anterior fent l’entrada de bicis i bosses de bike i rum a boxes. A les set del mati estava a boxes preparant el material per poder tenir-ho tot en ordre per quan donessin la sortida. A les vuit ens tiràvem a l’aigua. Els primers moments fórem d’autèntic caos, colçades, cops de peu, i durant tot el temps moltes ones, però a mesura que passaven els metres ens col·locàvem al nostre lloc i podíem nedar tranquil·lament. Vaig sortir de l’aigua amb un temps de 33:53.

Correguda cap a boxes i agafo la bici. El circuit de bici ho podem dividir en dues parts l’anada, fenomenal per les meves qualitats, ja que tot el temps era pujada i la tornada, com si fos un fals pla i el meu gran enemic, vent en contra. Durant l’anada de la primera volta si em vaig posar dintre els vint primers de la classificació no faria molt enfora ja que a les primeres rampes em trobava a molts de triatletes “atrancats”, però la tornada tots aquets em passaven com a motos i no els podia seguir. Vaig aturar el cronòmetre amb un temps de 2:40:39.

Deixo la bici i em poso a córrrer. Circuit molt dur ja que els primers tres quilòmetres eren plans i els dos següents eren de pujada i baixada. La primera volta em vaig trobar que les cames no anaven, tenia males sensacions i el ritme era molt baix. No me recuperava i a les primeres rampes feren eternes. Passa el temps i començo la segona volta, les sensacions no son les mateixes i em trobo molt millor, puc pujar el ritme i em trobo molt còmode. Punt de gir i només em falten cinc quilòmetres, això ja està arribo a meta saludo a tots els meus i aturo el temps de córrer amb 1:45:20. Al final he fet un temps de 5:04:18 per fer la distància de mig ironman.

La veritat és que no estic molt content del resultat. Se que em tinc que conformar amb el que vaig fer, a lo millor és que no puc fer millor i això son els meus temps, però trobo que per la preparació que duia, el resultat de la mitja marató no és el que més m’ha agradat. Se que puc millorar, almenys ho intentaré al pròxim.

Vull donar les gràcies a tota la meva família especialment a la meva germana, en Rafel i en Tomeu “Cunyat” per esta tres dies amb mi i no deixar-me en cap moment. Això és per vosaltres. Donar les gràcies a tots els meus amics que em vingueren a veure, fou un moment molt emotiu tenir-vos al meu costat, esper que l’any que ve torneu però més prest. També donar les gràcies a tots els de la meva feina per venir i animar, a tots els qui ho heu fet durant tots aquest dies i sobretot donar les gràcies a na Xisca i na Barbara per venir a veure la prova “encara que fos al final” je je je... I no deixar de banda a n’Ivan Muñoz el meu entrenador un gran entrenador en Joaquin i en Jose Antonio per ajudar-me a preparar aquesta prova.


Gràcies a tots...

viernes, 10 de septiembre de 2010

Nova adquisició

Una persona experimentada amb aquest aspecte sempre m’ha dit que havia de provar altres marques de sabatilles. Amb aquest aspecte era un poc reticent perquè sempre havia corregut amb la marca Asics i m’anaven molt bé. A la fi he fet cas del consell que me van donar i aquesta setmana he adquirit unes sabatilles per córrer de la marca Adidas. El model s’anomena Glide 2 i el resultat ha estat immillorable. Dimarts vaig anar a rodar uns 60km i després varem anar a córrer de casa fins el castell de Bellver. Dic varem perquè hi anàrem en Toni Suradi, n’Ignasi Colom i jo. Era el primer dia que les duia i la veritat és que m’agradaren molt. Les sensacions han estat molt positives. S’ajusta molt bé al peu i la seva amortiguació fa que la sabatilla sigui molt còmoda.

No em de tenir por al canvi i sempre em de provar nous materials, a vegades ens podem dur grates sorpreses.

viernes, 3 de septiembre de 2010

Jamiroquai

A la fi aviat tindrem nou single d'en Jay Kay. El nou disc surt dia 1 de Novembre, així que aquest dia aniré a la tenda de discs que tingui més a prop, per poder aquirir-ho. Vos deixo amb el video promocional. Espero que sigui del vostre grat...


martes, 31 de agosto de 2010

Sobreentrenament o ressaca

Aquesta darrera setmana he notat un cansament físic que no és usual amb mi. No se si és per els entrenos intensius que vaig fer ho han estat les festes que m’he pegat durant tota la setmana passada. Jo crec que no és compatible l’entrenament amb sortir de marxa.

La setmana passada com molts sabeu eren les festes de Montuirï i quan arriben aquestes dates no hi ha entreno que valgui. Des de un principi la intenció era no entrenar gaire però al mateix temps no perdre-ho tot. Així mateix vaig intentar fer alguna cosa, trotar un poc, nedar i poca cosa més. Però aquesta setmana encara me noto cansat, amb poques ganes de fer coses i suposo que tot això és per els dies anteriors.

Si vos he d’esser sincer perdre la forma ha valgut la pena. Aquest cansament que duc i les poques ganes que tinc de fer esport no pas pena de res, ja que la forma física la tornaré a recuperar molt aviat, però el que si mai perdré seran tots els moments viscuts durant tots aquest dies.

El que si tornaré a fer l’any que ve és anar a les festes de Sant Agustí de Felanitx, ja que val la pena anar-hi almenys un any per saber el que és.

Fa un parell de dies vaig escriure un post a on deia que no disfrutava de l’estiu, però he de dir que he tingut un mes d’agost realment impressionant. La veritat que a vegades ens duem una sorpresa quan no solem esperar cap resultat. Visca l’estiu!!!