Vos tinc que demanar perdó per si algú ahir a la nit va llegir un post al blog i avui ja no hi és. M’he sentint obligat a llevar-ho perquè he considerat que era oportú fer-ho. L’article anava sobre els sentiments i l’estat d’ànim. Se que això no és pot fer, publicar una cosa i llevar-ho el dia següent. De totes maneres mantindré guardat el post a l’ordinador i un dia quan el meu estat d’ànim estigui per els núvols el publicaré com un simple article del blog.
Vos deixo la vinyeta que hi havia perquè vos ho prengueu en rialles.
3 comentarios:
No pateixis, tots tenim dies que no surten com voldriem, o sigui que tranquil i ànims en la recta final dels entrenaments cap a Niça!!!
hola Llorenç, veig que has fet es "deberes" i ja m'has possat al teu blog. Estas perdonat i aixo que no se perque tee de perdonar, pero si se trate de animar-te, clique a n'aquesta direcció i veuras lo que es sufrir. Res una abraçada i sort amb els teus reptes.-
http://sudbike.blogspot.com/2009/05/lo-que-un-padre-puede-llegar-hacer-por.html
Jordi: Tens tota la raó del món quan dius que tots tenim dies que no surten, però ara ja far un parell de dies i això em deixa que estigui d'aquesta manera. Suposo que ara tot s'acumula, nervis, esport, coses de la vida, coses que ens plantejem etc... i ara em surt tot. Gràcis Jordi.
Andreu: Això és la millor feina que he fet, posar-vos al meu blog. Gràcies per enviar-me l'adreça, sempre que estic un poc decaigut ho miro. Vos vaig seguint i estic content de vorer-vos, almenys amb fotos. Seguiu igual. Salut
Publicar un comentario