jueves, 31 de marzo de 2011

Errada al post anterior!!!

Al post anterior vaig comentar que quan érem a Bunyola portàvem una mitja de 37 km/h. La veritat és que em vaig sobrar, si ves estat així, com diu en Pep, ni en Cris Maccormak ni n’Eneko Llanos ens agafen.

Dúiem aquesta mitja abans de pujar Orient, així que varem encara el port amb una mitja de 37 km/h, ara veig perquè em va pegar la “pajara” je je je...

miércoles, 30 de marzo de 2011

"Pajara"

Doncs si, quan ens pensem que avancem cap endavant fem unes quantes pases endarrere. Dissabte se presentava una etapa llarga de bici, concretament 140 quilòmetres amb dos ports de montanya, Orient i el Coll de s’Honor.

Partirem de Campos direcció al cap Blanc on ens ajuntarem amb la grupeta de s’Arenal. Una vegada agrupats el ritme ja tornava ser de carrera. Si vos dic la veritat no se per quan de pobles travessarem per encarar la pujada d’Orient. Allà les meves cames digueren “basta” i vaig decidir pujar al meu ritme. Abans m’acordo que quan pujava sempre era dels primers, però ara sempre som el darrer o el segon dels darrers. Quan em vaig adonar el grup, que ja n’hi havia de destacats, em va fugir uns quans metres i ja no hi va haver manera d’enllçar. Allà va començar el meu calvari. Pujant Orient, sol, no veia ni el grup ni el de davant meu, el cansament de cada vegada era més present.

Una vegada coronat Orient em faltava el coll de s’Honor, un coll curt però que per mi se va fer etern. Una vegada coronat el grup ja m’esperava, bé a mi i a un altre company je je je... Una vegada arribats a Bunyola en Pep me va comentar que allà portàvem una mitja de 37 km/h, segur que la meva era més baixa

De Bunyola partirem direcció s’Arenal. Em pensava que la feina estava feta però en Toni Bon va alegrar el grup i va començar a animar la cosa. Arribat a s’Arenal ens quedava la tornada fins a Campos.

En Cerdà, en Pep, els dos Bernats, en Xema, en Sampol i jo partirem direcció a Campos a on arriba la primera aturada a la benzinera per carregar piles. Allà decideixo seguir perquè les meves forces ja eren les mínimes. Vaig tenir les mateixes sensacions de l’Ironman de Frankfurt a on em vaig marejar i les forces no anaven. Si vos dic la veritat no se com vaig arribar ja que em vaig aturar un parell de vegades. Al final sortiren 140km amb un temps de 4:30.

No se si és molt o poc però la desfeta fou “bestial”, com diuen els ciclistes una bona “pajara”

jueves, 24 de marzo de 2011

Mitja marató Ciutat de Palma


Diumenge passat vaig córrer la meva segona mijta marató de la temporada. En un principi i segons els meu “trainer” tenia un marge de temps per fer els 21km. En el primer cas si volia anar a un ritme més tranquil és a dir a un ritme òptim, el temps màxim que podia fer era de 1:29:48 a 4:15 el quilòmetre i si volia anar al límit havia de fer un temps de 1:26:12 a 4:05 el quilòmetre aprox.

El cap de setmana començava amb 100 quilòmetres de bici el dissabte a un ritme per no adormir-se i després trotar uns 10 minuts. A la tarde les cames se varen ressentir i això em feia pensar que la mitja marató no podria agafar el ritme adequat. A tot això el dissabte anàrem amb uns amics a sopar al restaurant Santitaura. No tot ha d’esser fer esport, també ens em de divertir. Com sempre que anem allà acabem fent un parell de gintònics i passa el temps molt aviat. Al final arribarem a casa sobre les 3:30 del matí.

Tot això i el cansament que duia a sobre em va fer pensar que no faria la mitja a un ritme elevat i ja me podia llevar del cap els ritmes marcats d’un principi.

A la sortida em vaig col·locar per davant, cosa molt important si vols intentar anar a un bon ritme. A mesura que passaven els quilòmetres em trobava molt millor i feia que no superes un temps de 4:05 el quilòmetre. Passaven el quilòmetres i em trobava amb més força. Al final vaig aturar el cronòmetre amb un temps de 1:26:03 el mateix temps que tenia a Pollença de l’any passat, és a dir la meva millor marca.

No se si son els entrenos o no ho sé, però ara me trobo en forces, a lo millor foren els gintònics del dissabte.

viernes, 18 de marzo de 2011

Tinc un nou aliat


Enguany he trobat un nou company d’entrenament. M’acompanya a tots els entrenos que faig durant la setmana i també els cap de setmana. Intento no pensar mai amb ell i quan vull començar a entrenar no li dic res, però ell sempre apareix en el mateix moment, a l’hora de començar.

Moltes vegades a mitjan mati comença a aparèixer i ja no fuig fins que al final he decidit entrenar, i a vegades fins i tot duc 20 minuts entrenant i encara em segueix.

Aquest nou amic que he conegut enguany s’anomena peresa.

Doncs si, aquest any tot em fa peresa, anar a córrer, bici i el pitjor que duc és el nedar. Quan vaig a la piscina haver de canviar-me i fer els entrenos és el pitjor que duc.

No se si és el mal temps, la bona vida o les coses que m’enrevolten però també disfruto de fer moltes altres coses.

No obstant al final sempre acabo fent la programació que tinc planejada durant tota la setmana, almenys intento fer el 80%

lunes, 14 de marzo de 2011

Bona sortida de bici

El cap de setmana se presentava dolent en quan a la meteorologia ja que dissabte va ploure casi tot el dia, però diumenge varem poder fer una sortida d’aquestes que deixen un bon cansament.

Dissabte en un principi volia sortir a córrer però la peresa, que darrerament m’acompanya molt sovint, va fer que canviés de plans i anés a nedar. Al final vaig fer uns 3000 metres.

En quan al diumenge per explicar millor la sortida podeu consular el blog d’en Pep Lliteres així sabreu el que varem fer. Jo només vos posaré la ruta: Campos – Porreres – Montuiri – Sineu – Inca - Selva – Lluc – Sóller – Bunyola - Santa Maria - Santa Eugenia – Algaida - Llucmajor i per acabar Campos. Un total de 160 quilòmetres on hi va haver moments que les cames me digueren basta.

Vull donar les gràcies a n’en Pep Lliteres per convidar-me en aquesta ruta i sobretot agrair de tot cor a n’en Rafel Cerdà per ajudar-me durant gran part de les pujades que férem pitjant-me per tal de no perdre el ritme.


Video realitzat per en Pep Lliteres. Pujada direcció sa Calobra.

sábado, 5 de marzo de 2011

Avui hi ha hagut carreres!!!


No se com comentar la sortida d’avui, no perquè no la vulgui contar sinó perquè el sofriment d’avui ha estat d’aquets que deixen petjada. Avui han sortit uns 115 quilòmetres dels quals 80 han estat estil cursa. Pareixia una carrera del Tour de França on si deixaves un metre de distància al ciclista de davant ja no enllaçaves i perdies el grup. La mitja d'aquets 80 quilòmetres crec que ha estat d'uns 37km/h, no me voldria equivocar.

També per rematar avui ha vingut el campió d'Europa de scrach i america del 2010 a on ens ha demostrat que quan algú pegava un “palo” ell sortia al darrera però a velocitats inassolibles per el meu conta-quilòmetres. No sols això que la resta de nosaltres anàvem al darrera.

La veritat és que m'ho he passat molt bé i he disfrutat molt. Hi ha hagut un moment que en Toni Bon, en Cerdà i en Pep Lliteres s'han d'estacat uns quan metres i la resta ens em quedat. Després el noi que ha vingut s'ha posat dret damunt la bici i ha sortit d'arrera d'aquells tres. N'hi ha hagut un parell que l'han pogut seguir i els altres anàvem com podíem. El grup s'ha tallat i jo he intentat agafar al grup més proper. He tirat i em quedat dos sols enmig de res i gràcies a déu que existeix, n'hi ha hagut un que ha foradat i ens em aturat perquè sinó hi fem la pell per allà. Jo crec que ha estat en Migue que li ha tirat una xinxeta en aquell al·lot per aturar el ritme del grup. De tot això que vos cont la velocitat del meu marcador oscil·lava entre 39 i 44, no vos cont més.

Com sempre donar les gràcies al meu “trainer” de bici i els consells que me dona.