(El que em de fer per aconseguir un viatge a la neuen Polin mascota oficial, gran cercador de conills)
Com bé diu el títol de l’article aquest cap de setmana ha estat un caos. Per una part que fou el millor del cap de setmana que ara vos explicaré i per l’altre a nivell d’entrenos i a nivell personal fou un desastre.
(Imatge de Dissabte al passeig marítim)
Dissabte tenia planejat sortir en bici i a la 13:00 havíem quedat amb el meu cosí per anar a cercar esclatasangs. Quan em vaig aixecar al matí feia un dia de mal temps que no podíem ni sortir de casa. Vaig decidir no anar en bici fer un parell de coses “manualitats” per casa i esperar a que sortís el sol. Doncs el sol va sortir a partir de les 14:00 de la tarda i a les 15:00 ens decidirem sortir a cercar esclatasangs. Aproximadament damunt les 16:00 passades ens posarem a cercar i sobre les 17:00 de la tarda dúiem el paner ple. Fou espectacular i tot gràcies a que no varem escoltar el meu cosí Miquel, ja que si l’arribem a escoltar no en trobem ni un.
(imatge del primer esclatasang de la tarda)
Dels qui érem, el meu pare, na Viky, en Miquel, un amic del meu cosí i jo, tots en vam agafar “cal dir uns mes que els altres”, però el qui només en va agafar un, fou en Miquel. Una cosa que he de dir a favor seu és que no sabia que era un esclatasang je je je.
(na Vicky i un servidor amb el gran tresor)
(El meu pare colocant els torfeus)Diumenge varem decidir sortir en bici. Havíem quedat a les 9:30 per sortir del forn de campos. Decidirem sortir i quan pujàvem el coll de sa creu, és posar a ploure. Quan arribarem a Puigpunynent decidirem tornar a Palma. Tots teníem les mans i els peus de color blau. Pel que fa a mi personalment no podia ni posar els peus a terra de fred que tenia. En poques paraules un desastre pel que fa a l’entrenament de bici.
En quan a nivell personal hi ha coses que ens afecten i ens fan raonar i pensar molt. Aquest cap de setmana m’ha passat una cosa d’aquestes que et fan pensar i valorar moltes coses. Ho duc com puc i ara per ara molt millor. Coses de la vida.
8 comentarios:
Està mols bé comentar les teves experiències al blog, però el que no pots fer és MENTIR. El teu pare (el meu sogre)em va dir que tots els esclatasangs, bolets i xampinyons els havia trobat ell, i que al final els va repartir entre tots, perquè no en teniu ni idea.
Vaja quins cercadors... ¡¡¡¡DOMINGUEROS!!!!
Ets un puta guiri. Lo millor que pots fer és sortir es vespres i així no t'hauràs de preocupar si plou o no plou , i si vols esclatasangs ves a Es Mercat de l'Olivar. Per cert a jo lo que m'interressa d'aquest rosari que has escrit és es darrer paràgraf: VULL EXPLICACIONS !!!!!!!!!!!! Per cert t'inform que dissabte es sa fira (si , una fira dedicada a sa perdiu que se fa a es teu poble. Poble o ex-poble?)Noltros anirem a sopar tots junts dissabte vespre , amb una galeta de tarde al futbol. Si vols venir m'ho has de dir perque reservam taula. Salut
Ostia , per cert som en Joan Jaume Roca Noguera DNI 18221954C. Ses respostes al facebook please
Escolteu els dos... El primer el meu "kunyaaaao" en part tens raó je je je, però en el meu cas en vaig trobar aproximadament uns 10 esclatasangs... el qui no en va trobar cap és el nostre cosí je je je som un crack... i al segon el senyor que s'ha enganxat al Facebook dir-li que vindré a veure'l aquest cap de setmana... i que d'una vegada compri la "fragoneta" per dur tota la família... per la resta tot està superat... Molts d'anys i bones festes... Ahhh si!! i encara i per tota la vida serà el meu poble, els nostre poble, el poble de tots, abans un poble de pas ara una passada de poble, montuiri fem festa...
quin desastre diumenge!!!!! Quina fretada de fred!!!! No em sentia les mans ni els peus. La pròxima vegada no compteu amb mi. Tan de bo que en Fèlix i tu no vau perdre el bon humor però jo crec que va ploure tant a causa de les vostres cantades... jejeje
Si si, tu as de venir t'han si fa fred, neva, plogui, faci vent, faci sol. Saps que sense tu el grup no seria el mateix... A la pròxima també cantaràs amb nosaltres, amb una veu femenina a lo millor arreglem el temps... je je je...
Cullons quina enveja amb els bolets!!
Aquest any per aquí la Costa Brava ni els hem flairat, i això que el meu pare i el seu mestre boletaire són dos megacraks!!!
El que si tenim per aquí també és molt de fred, i pluja, i vent!!!! Però que, som triatletes, no? Doncs això, que res podrà amb nosaltres!! (bé, algun esquinç que altre, de moment, si...sniff).
Respecte a lo personal, desconec de que es tracta, però el millor en aquests casos és emmagatzemar-ho al disc dur, i pensar en demà com el millor dia de la nostra vida, ho dic per experiències vàries.
Ànims, salut, entrenus i sempre,sempre, FORÇA i HONOR!!
Hola Jordi, que tal el turmell? espero que et vagis recuperant i segur que aviat podràs tornar als entrenaments. Gràcies per els teus ànims, tot ja està superat...
En quan als bolets feia molt de temps que anava endarrer d’agafar-ne i sopar d’esclatasangs torrats, umm!!! Un menjar exquisit...
Jordi ànim amb al recuperació....
Publicar un comentario