viernes, 12 de diciembre de 2008

Per resumir l'any

Arribat aquest moment suposo que ens serveix per fer un petit balanç de tot l’any tant a nivell personal com esportiu.


Enguany, com molts sabeu, ha estat un any difícil pel que fa a la meva vida personal. He tingut molts canvis durant tot aquest any i sobretot un que em va canviar molt la meva vida. Arrel d’això vaig haver de començar a espavilar-me. En el seu moment vaig trobar un pis que satisfeia les meves necessitats a més, quan un ha marxat de casa és mal de fer tornar-hi per molt que ens estimin els nostres pares, sabeu que és molt difícil. Doncs com us deia, vaig trobar un pis però necessitava un rentat de cara ja que els mobles que em varen deixar pareixien els de la família “Alcantara”, només faltava n’Antonio i na Merche dintre de la casa.

En un començament vaig intentar viure-hi així com podia, un poc incòmode per la situació en què es trobava el pis, però m’hi vaig adaptar. Ara, després d’un parell de mesos, us puc assegurar que ja no pareix el mateix. Aquesta setmana he rebut el sofà i ahir vaig poder sopar damunt l’estora amb la tauleta i mirant la tele. A més, també us puc dir que viure sol et fa que t’espavilis, i això et dóna un altre punt de vista de la vida. Valorem moltes coses a les quals abans no donàvem importància.

Hi ha temporades que pareix que tot et surt malament, que les coses no van be, que tot el que fas ho fas malament, que pareix que tot et va en contra; però si ho mires amb lupa saps que és un període de temps que has de passar i ja està.

Un consell de viure sol que us puc donar, és que quan poseu la rentadora no cregueu això que diuen de separar els colors. Podeu posar roba blanca, negre i de color... tot junt i tot amb el mateix sabó. Jo ho he experimentat i va bé (je je je...).

Durant tot aquest temps he conegut gent que per circumstàncies diverses ens hem creuat pel camí. Mai no saps on pots trobar una grata amistat o una persona que et faci sentir molt bé. Ells i elles saben qui són i, per això, els vull donar les gràcies.


Esportivament xerrant, ha estat un any molt important per mi, ja que gràcies a l’esport he pogut alliberar molta adrenalina. Suposo que també per això i per les ganes que hi vaig posar vaig complir un dels objectius més esperat de la meva vida: l’Ironman de France. També vaig aconseguir fer la resta de curses que em vaig proposar en el seu moment i per tot això, esportivament xerrant, ha estat un any fantàstic...


Què espero per l’any que ve? Doncs, esportivament que em vagi com aquest i, personalment, segur que m’anirà molt millor. No cal dir que a finals d’aquest any la cosa ja va molt millor. Però el que no puc fer es dir-vos on seré l’any següent, potser estic casat o tinc fills, o tal vegada estic igual que ara... no ho sé, si ho sabés tampoc no ho diria. Enguany sé que puc escriure el que m’ha passat i també sé que el que escrius a una carta o allò futur que tens pensat, pot variar en un segon.

Així que l’any que ve veurem allà on serem. Una cosa estic segur ara per ara: estaré encantat de contar-vos resumidament el que m’ha passat.


Ara sí que aprofito i ho dic a tots el qui sereu i sou al meu costat: gràcies pels moments que m’heu donat, gràcies per animar-me, gràcies per sentir el que va ésser un Ironman, gràcies amics i, sobretot, a la meva família, pares, germans, cunyat i cunyades.


Molts d’anys a tots i que els millors desitjos es facin realitat.

9 comentarios:

Tomeu Miralles dijo...

Bones crack: al principi dius, “per molt que ens estimin els nostres pares”: Saps que hi ha molta més gent que t’estima, tants que no cabriem el blog (o sí).
El que més m’ha agradat és “a finals d’aquest any la cosa ja va molt millor”. Si aquest any, amb la crisi, ja va bé, com anirà el 2009… beníssim. Siempre positivo.
Venga fenómeno, a seguir entrenant, que a Nice has de baixar de les 10 hores.
Una abraçada, i ja saps on trobar-me.

Llorenç Gacias dijo...

Gràcies Cunyao je je je... Baixar de les 10 hores, ufff!!!! un poc difícil, però intentaré almenys fer el mateix temps de l'any passat je je je. Una abraçada...

daniel leiva posadas dijo...

que hay champi-on que he visto por hay una de champis je je!! como que no vas ha bajar de 10 ? bueno por lo menos si hay que bajar el registro del año pasado hee, bajar el mio sera muy facil ,pues con 13:12 de mi primer IM je je haber que tal nos va esta temporada!! SALUDOS MAQUINA!!

Anónimo dijo...

Crec que me preparé per córrer s'Ironman aquest. Quan és l'any que ve ? Supòs que en 15 dies ho tendré preparat. Xiri , t'apuntes?

Tomeu Miralles dijo...

Si, m'apunt, però necessitaré més de 15 dies. 20 com a mínim.

Tomeu Miralles dijo...

Mirant les estadístiques d'internete he vist que el blog de'n Llorenç té més visites que la pàgina de na Paris Hilton i na Pamela Anderson juntes.
Tens molts d'admiradors, i la majoria HOMES.
Viva el orgullo.

Llorenç Gacias dijo...

Que tal Daniel ¿como te va?. Mirando tu blog veo que ya te as recuperado de la hazaña, uffff!!! Me canso de pensar con lo que hicisteis... Creo que lo tendré muy difícil bajar el tiempo del Ironman pero lo intentaré je je je... Sobretodo llegar a la meta... Seguro que te irá de put.. madr… y bajaras el tiempo. Para mi el tiempo que hiciste es un tiempazo. Crack, MOLTS D'ANYS

Llorenç Gacias dijo...

Roca si enguany vens et prepares un poc segur podràs corre un Ironman, estic ben segur... Pensa que estàs avesat a les llargues distàncies, passa que tu només ho fas de nit ja que de dia sols descansar je je je... Pensa que el Moro es prepara per la llarga distància... Tindràs un altre contrincant

Llorenç Gacias dijo...

Cunyaooo!!! les estadístiques pujen perquè tu ets l’impulsor de mirar el blog... Per cert també hi ets a temps a preparar un Ironman. Si feu uns entrenos amb en Roca arribareu bé de forces... Pensa a enviar-me l'article de la festa... Salut