Llegint un llibre sobre la ment humana, que per cert és molt interessant, ahir vaig poder assaborir un tema molt important: no fer suposicions.
Les persones tenim la tendència de fer suposicions de tot. El problema és que en fer-ho creiem que el que suposem és cert. Fem suposicions sobre que fan els altres o que pensen, ens ho prenem personalment i després, els culpem i reaccionem enviant un verí emocional amb les nostres paraules.
Moltes vegades suposem que l’altre persona sap el que volem, que farà el que nosaltres volem perquè ens coneix molt be. Si no ho fa, si no fa el que creiem que hauria de fer, ens sentim ferits i pensem: com por fer això?. Suposen que l’altre persona sap el que nosaltres volem i després creem un drama perquè fem aquesta suposició i després afegim un altre a sobre.
El funcionament de la ment humana és bastant interessant. Necessitem justificar i comprendre tot per poder sentir-nos segurs. Tenim milions de preguntes que necessiten una resposta. No importa si la resposta és correcta o no, però bastarà per sentir-nos segurs. Es per la qual ens fem suposicions.
Al final un llibre molt interessant que val la pena llegir...
Les persones tenim la tendència de fer suposicions de tot. El problema és que en fer-ho creiem que el que suposem és cert. Fem suposicions sobre que fan els altres o que pensen, ens ho prenem personalment i després, els culpem i reaccionem enviant un verí emocional amb les nostres paraules.
Moltes vegades suposem que l’altre persona sap el que volem, que farà el que nosaltres volem perquè ens coneix molt be. Si no ho fa, si no fa el que creiem que hauria de fer, ens sentim ferits i pensem: com por fer això?. Suposen que l’altre persona sap el que nosaltres volem i després creem un drama perquè fem aquesta suposició i després afegim un altre a sobre.
El funcionament de la ment humana és bastant interessant. Necessitem justificar i comprendre tot per poder sentir-nos segurs. Tenim milions de preguntes que necessiten una resposta. No importa si la resposta és correcta o no, però bastarà per sentir-nos segurs. Es per la qual ens fem suposicions.
Al final un llibre molt interessant que val la pena llegir...
2 comentarios:
Ei Llorenç..no ser com acab d'arribar en es teu blog (enhorabona) som sa cunyada den Gaspar Sastre i de Na Bel , na MAria..(també som bloguera encara que he deixat un poc de banda això d'escriure)
M'agradat molt aquest post teu sobre les suposicions, ahir vaig pasar per aquest sentiment de suposar....i vaig acabar plorant de ràbia, avui ja és un altre dia i esper afrontar.lo amb la ment plana.
un beso rei (estas fantàstic)
Hola Maria, quina sorpresa més bonica... Estic molt content de que t'agradi aquest post, vaig trobar oportú xerrar d'aquest tema. Se que és molt difícil aplicar-ho a la vida quotidiana però em de fer un esforç. Ja em diràs l'adreça del teu blog, així podrem compartir experiències. Una abraçada i espero que t'hagi servit.
Publicar un comentario