No són bon temps

No són bon temps per la tendresa, però no obstant somriure amb les paraules o acariciar la mirada està a l’abast de tots, cosa que a mi m’ha costat uns quants dies poder-ho aplicar. A la fi acabem el mes de febrer, mes per no recordar, mes per deixar en l’oblit i definitivament tancar pàgina. Obsessions, paraules inadequades, mals pensaments, creure en falses suposicions, comportament inusual...

Són interminables les formes de demostrar que les coses t’importen i que tenen molt de valor per tu. El món seria un lloc molt més acollidor i agradable si tractar d’ésser i de fer feliç fora una de les nostres prioritats. Sé que és difícil aconseguir-lo però ja ho estic fent.

Esquiar

Aquest cap de setmana em estat esquiant per Andorra a l’estació de Vallnord. Vull donar les gràcies a n’en David i a na Ana Mora per la paciència que han tingut i els bon professors que han segut. Gràcies a ells al final he pogut disfrutar de fer Snowboard. Vull compartir un parell de fotos amb vosaltres. A l'apartat de fotografies aniré punjant més fotos sobre el cap de setmana. Per cert un dia que pugui penjaré un video que férem quan estàvem davallant una pista vermella, acollonant!!!

El tercer acord: no fer suposicions

Llegint un llibre sobre la ment humana, que per cert és molt interessant, ahir vaig poder assaborir un tema molt important: no fer suposicions.

Les persones tenim la tendència de fer suposicions de tot. El problema és que en fer-ho creiem que el que suposem és cert. Fem suposicions sobre que fan els altres o que pensen, ens ho prenem personalment i després, els culpem i reaccionem enviant un verí emocional amb les nostres paraules.

Moltes vegades suposem que l’altre persona sap el que volem, que farà el que nosaltres volem perquè ens coneix molt be. Si no ho fa, si no fa el que creiem que hauria de fer, ens sentim ferits i pensem: com por fer això?. Suposen que l’altre persona sap el que nosaltres volem i després creem un drama perquè fem aquesta suposició i després afegim un altre a sobre.

El funcionament de la ment humana és bastant interessant. Necessitem justificar i comprendre tot per poder sentir-nos segurs. Tenim milions de preguntes que necessiten una resposta. No importa si la resposta és correcta o no, però bastarà per sentir-nos segurs. Es per la qual ens fem suposicions.

Al final un llibre molt interessant que val la pena llegir...

Regla nº5

Una amiga em va enviar el troç d'un post escrit per per un amic seu. Aquest noi te un blog a on conta les seves vivències i explica les seves experiències. El relat no te desperdici i diu moltes coses. Ho vull compartir amb vosaltres perquè trobo que val la pena:

"Regla Nº 5: No pienses como un triatleta profesional, al menos que lo seas. Si este deporte es tu profesión, entonces tu programa de entrenamiento es quien te traerá a casa el pan y los garbanzos, y podrás justificar una semana de entrenamiento de 25-35 horas. Pero no te engañes. Si estás en el mundo del triatlón por pasión, para mantenerte en forma, o para probarte a ti mismo que se puede completar el desafío, entonces todo triatlón es... un hobby.

Y no importa lo bueno o exitoso que seas en tu hobby, en el esquema final de las cosas, cuando estés en tu lecho de muerte, o incluso cuando tengas setenta años de edad con las rodillas hechas polvo, ¿realmente te va a importar ser un Ironman de 11 horas o de 11 horas y cuarenta y cinco minutos? Especialmente si tus mejores amigos y amante siguen a tu lado, sosteniéndote la mano? Cierra los ojos y mira a ver si puedes imaginar eso..."

El seu blog:Talin

Inici i fi

"Cada inici és una conseqüència
però cada inici és també el fi d'alguna cosa."

Bones sensacions

Des de fa un parell de dies estic entrenant amb normalitat i el més important de tot que no tinc molèsties al tendó d’aquiles. Les setmanes es fan dures i la càrrega de volum augmenta a mesura que passen els dies.

Per no carregar massa el tendó només estic corrent de dos a tres dies a la setmana, fent tirades llargues i a vegades fent series de 3000 metres a ritme de 4:30 el quilòmetre.

De dissabte passat a dia d’avui la càrrega a estat la següent:

• Dissabte: 80 quilòmetres amb bici amb tres ports de montanya.

• Diumenge: Mitja marató de sa Pobla amb un temps de 1:37. Molt content ja que és la primera de la temporada i les sensacions foren molt bones.

• Dilluns: 4000 metres de nadar

• Dimarts: 20 minuts de trotar, 10 minuts de tècnica i dues series de 3000 a 4:30
  

Molt bones sensacions.