Al llarg de la nostra vida cometem errades que a la llarga ens passen factura, algunes son reparables, d’altres irreparables, algunes perdonables i d’altres imperdonables. Al moment que ho fem suposo que allò que estem fent és el correcte per la situació que vius, però no ens adonem compta del mal que podem fer. Si ens adonem compta de l’errada i podem canviar és una passa molt important que podem fer ja sigui prest o tard, però hi ha vegades que no hi som a temps, que quan era l’hora de donar la passa no ho fem i després ja és massa tard. Si pugéssim viatjar en el temps hi canviar aquelles coses que ara ens han dut a un estat que no ens agrada ho faríem, però no ho podem fer i tenim que viure amb les coses del passat. Jo si pogués triar, no dubtaria ni un sol segon.
Tinc una dita que quan desitjo una cosa amb totes les meves forces me la repeteixo unes quantes vegades “mai deixis de lluitar pel que realment vulguis aconseguir”.
A la nostra vida sempre tenim esperances d’aconseguir els nostres objectius de lluitar per aquells valors que trobem que son importants per nosaltres. Si sabem que hi ha un petit llum ho una petita esperança doncs lluitem per allò, si ens fa ganes. Però hi ha un dia que aquell petit llum es tanca de sobte i no saps si és tornarà a obrir. És aquí quan t’adónes compta de si pots recuperar una cosa impossible.
Jo vull creure que si, ja que mentre HI HAGI VIDA HI HA ESPERANÇA. Desitjo que aquesta petita finestra que s’ha tancat es pugui a tornar obrir. El temps ens ho dirà, serà per bé o per malament però ens dirà si la finestra s’obri o es tanca de per vida. Vull creure que les coses impossibles també son possibles. Lluitem per allò.
Se que és tard, però perdó a les persones que hagi fet mal.
Tinc una dita que quan desitjo una cosa amb totes les meves forces me la repeteixo unes quantes vegades “mai deixis de lluitar pel que realment vulguis aconseguir”.
A la nostra vida sempre tenim esperances d’aconseguir els nostres objectius de lluitar per aquells valors que trobem que son importants per nosaltres. Si sabem que hi ha un petit llum ho una petita esperança doncs lluitem per allò, si ens fa ganes. Però hi ha un dia que aquell petit llum es tanca de sobte i no saps si és tornarà a obrir. És aquí quan t’adónes compta de si pots recuperar una cosa impossible.
Jo vull creure que si, ja que mentre HI HAGI VIDA HI HA ESPERANÇA. Desitjo que aquesta petita finestra que s’ha tancat es pugui a tornar obrir. El temps ens ho dirà, serà per bé o per malament però ens dirà si la finestra s’obri o es tanca de per vida. Vull creure que les coses impossibles també son possibles. Lluitem per allò.
Se que és tard, però perdó a les persones que hagi fet mal.
2 comentarios:
sé que te feia il·lusió que t'escrivissin qualque comentari al teu bloc, i jo ho he fet, a l'espai on me sentit més identificada.
Sé que anava per jo, i perdonar és molt fàcil, però olvidar no (en el meu cas).
Crec que els mal sons no me deixerien descansar si no t'hagués perdonat, i saps per ben segur que estàs perdonat, però com bé dius les coses es fan perquè ens te fa ganes i moltes vegades... bé varem quedar que no en parlariem més.
una abreçada
Massin tens raó quan dius que el comentari anava per tu. Però hi ha una cosa que no estic d'acord amab el que dius. No vull entrar amb aquest tema perquè trobo que ja està tancat. De sobra saps com em sento i les coses que han canviat, així que no tenc res mes a dir. Son coses del passat.
Gracies per el teu comentari.
Publicar un comentario