Crònica marató Barcelona

La veritat és que arribava molt bé, amb moltes ganes i molta il·lusió. Havia entrenat fenomenal, arribava amb els deures fets i sobretot amb els deures ben apresos. La meva intenció era de 3:10 i sabia que estava capacitat per fer-ho i si m'apures una mica més pensava que estaria més a prop del 3:05 que el 3:10.

La cosa anava bé, molt bé. Vaig passar uns quants quilòmetres difícils. En el quilòmetre 1 em volia retirar (je je je) les sensacions eren molt dolentes, però ja se sap que això és una carrera de llarga distància.

A mesura que passaven els quilòmetres anava trobant el meu ritme. En el k5 em vaig parar a pixar perquè no podia mes, un dolor que et cagues, em paro, i torno a seguir. A cada avituallament bec aigua i a vegades isotònic. Vaig bé i les sensacions comencen a millorar.

El ritme es molt bo, 4:25, 4:20, 4:30 i segueixo així, a vegades em despisto i em vaig a ritmes més alts però els intent baixar. Miro el garmin i veig que no em marca els mateixos quilòmetres que marca la marató, el meu garmin marca el quilòmetre 23 i el de la marató no, (en el garmin em van sortir 42,55, no són excuses però em desmonta). Quilòmetre 24 i em pega un mal de genoll que ni puc caminar, el mal em repercuteix en a cuixa dreta. Aquí penso que tot s’ha acabat, si acabo la marató serà una gran sort.

Em paro al k25 perquè tinc ganes de pixar i miro si el dolor de genoll se passa una mica. Segueixo una altra vegada i el dolor persisteix, però encara així, intento no baixar el ritme... Passen els quilòmetres i em trobo bé, arriben els temibles k30 i k32 però segueixo bé, les sensacions son bones, començo a prendre un gel I COM SEMPRE MALLLLLL DE PANXA!!!, com si fos un “flato”... tiro el gel tot emprenyat i segueixo, la fatiga comença a passar factura però jo segueixo amb el ritme, tir de cap.

K35 agafo una ampolla d'aigua i faig mala via, he de caminar uns metres, k38 la cosa es complica, k39 ufffffffff, k40 la cames em diuen, AQUÍ HEM ARRIBAT!!!!! Camino uns 50 metres si arriben, miro rellotge i estic en 3:01:00 intent córrer el mes ràpid possible els dos últims quilòmetres però la força no m’acompanya, estic fos i arribo com puc. Al final 3:12:40 descontentament amb mi mateix...

No ha estat possible la marca que tenia planejat. Crec que ho puc fer estic molt a prop, però les setmanes d’entreno i la cursa ha estat molt dur. La intenció és un altre dia tornar-ho a intentar ja que si volem aconseguir una cosa s’ha d’esser persistent. Gràcies a tots per els ànims que meu donat. Com diu un gran amic: gasssssssssssssss!!!!!