Finisher
Cada nou amic que guanyem en la carrera ens perfecciona i enriqueix, més que pel que ell mateix ens dóna, pel que de nosaltres mateixos ens descobreix
miércoles, 27 de febrero de 2013
martes, 27 de marzo de 2012
Crònica marató Barcelona
La veritat és que arribava molt bé, amb moltes ganes i molta il·lusió. Havia entrenat fenomenal, arribava amb els deures fets i sobretot amb els deures ben apresos. La meva intenció era de 3:10 i sabia que estava capacitat per fer-ho i si m'apures una mica més pensava que estaria més a prop del 3:05 que el 3:10.
La cosa anava bé, molt bé. Vaig passar uns quants quilòmetres difícils. En el quilòmetre 1 em volia retirar (je je je) les sensacions eren molt dolentes, però ja se sap que això és una carrera de llarga distància.
A mesura que passaven els quilòmetres anava trobant el meu ritme. En el k5 em vaig parar a pixar perquè no podia mes, un dolor que et cagues, em paro, i torno a seguir. A cada avituallament bec aigua i a vegades isotònic. Vaig bé i les sensacions comencen a millorar.
El ritme es molt bo, 4:25, 4:20, 4:30 i segueixo així, a vegades em despisto i em vaig a ritmes més alts però els intent baixar. Miro el garmin i veig que no em marca els mateixos quilòmetres que marca la marató, el meu garmin marca el quilòmetre 23 i el de la marató no, (en el garmin em van sortir 42,55, no són excuses però em desmonta). Quilòmetre 24 i em pega un mal de genoll que ni puc caminar, el mal em repercuteix en a cuixa dreta. Aquí penso que tot s’ha acabat, si acabo la marató serà una gran sort.
Em paro al k25 perquè tinc ganes de pixar i miro si el dolor de genoll se passa una mica. Segueixo una altra vegada i el dolor persisteix, però encara així, intento no baixar el ritme... Passen els quilòmetres i em trobo bé, arriben els temibles k30 i k32 però segueixo bé, les sensacions son bones, començo a prendre un gel I COM SEMPRE MALLLLLL DE PANXA!!!, com si fos un “flato”... tiro el gel tot emprenyat i segueixo, la fatiga comença a passar factura però jo segueixo amb el ritme, tir de cap.
K35 agafo una ampolla d'aigua i faig mala via, he de caminar uns metres, k38 la cosa es complica, k39 ufffffffff, k40 la cames em diuen, AQUÍ HEM ARRIBAT!!!!! Camino uns 50 metres si arriben, miro rellotge i estic en 3:01:00 intent córrer el mes ràpid possible els dos últims quilòmetres però la força no m’acompanya, estic fos i arribo com puc. Al final 3:12:40 descontentament amb mi mateix...
No ha estat possible la marca que tenia planejat. Crec que ho puc fer estic molt a prop, però les setmanes d’entreno i la cursa ha estat molt dur. La intenció és un altre dia tornar-ho a intentar ja que si volem aconseguir una cosa s’ha d’esser persistent. Gràcies a tots per els ànims que meu donat. Com diu un gran amic: gasssssssssssssss!!!!!
jueves, 16 de febrero de 2012
Malalt un altre cop
Enguany no anam!!! Dansà que he començat la temporada només faig que posar-me malalt. Del que duc d’any he estat dos pics al llit i dos pics constipat. Ahir per exemple vaig anar a córrer i quan vaig acabar tornava tenir el cos amb molt males sensacions, mal de cames, mal d’esquena. Ahir a la nit quan era al curs trobava que les sensacions eren dolentes, em vaig beure tres llaunes de cocacola i estava amb la jaqueta posada i això era mal preludi del que me venia. No vaig aconseguir acabar i vaig partir a casa. Una vegada arribat em poso la prova i surt 38,2, ja hi tornem esser!!!
Ara per ara les lesions em respecten però el meu estat de salut em costa una mica, no se si és un tema de cansament, cansament psicològic o un problema del temps. Com molts de vosaltres que em coneixeu sabeu que entrenar amb fred no em va gens bé i quan el meu cos funciona és quan arriben els mesos de juliol i agost que fa tanta calor. Espero que aquets problemes de salut siguin per un tema del temps ja que per lo altre seria un problema més greu.
lunes, 13 de febrero de 2012
Molt de córrer i poc nedar i bici
Quan planificava la temporada vaig decidir fer una marató a principis d’any per incloure amb la preparació de l’Ironman d’Austria. No se si m’hauré equivocat o no, però veig que vaig deixant de banda les altres disciplines. Enguany duc molt malament la natació ja que hi vaig molt poc i la veritat és que em fa molt poques ganes ficar-me dintre l’aigua, però també no duc la bici com m’agradaria.
Els dissabtes com molts de vosaltres sabeu hi ha sortida amb la grupeta de s’Arenal. Un grup a on la paraula descans existeix en molts poc moments, a on convé sortir berenats de casa perquè a vegades no tens temps ni de beure.
Quan vaig amb el grup només aguanto una mitja de 70km amb ells, no en puc fer més, després les cames em diuen basta i les forces s’acaben. Fins ara feia dos dies de bici durant la setmana però ara que només falta un mes per la marató només puc fer un dia. Crec que així no milloraré ja que amb un dia de bici no és suficient.
Aquesta setmana passada he fet un grapat de quilòmetres corrent:
- Dilluns 10km de trot
- Dimarts series 30’ de rodatge + 3 (2*400 a3-V02+ 1*200 a3-V02+ 1*1000 a2-a1) + 10’ per acabar
- Dimecres rodatge de 14 km a ritme
- Dijous descans
- Divendres series 25’ rodatge + 6*1500 a2+ + 10’ suaus
- Dissabte 115km bici
- Diumenge 2h de run
Al final m’han sortit 83km de córrer per 115km de bici i 0 metres de nedar. Espero que arribi el bon temps per posar-me les piles amb les altres disciplines.
miércoles, 1 de febrero de 2012
Entreno de qualitat
Ahir amb en Jose Antonio férem un entreno d’aquets de qualitat. En un principi sempre solem fer els entrenos de series a la cinta, això fa que arribem a cansar-nos i al final poques vegades acabem com toca. Ahir decidirem sortir a fora i el resultat fou excepcional. L’entreno consistia en fer 25’ de tror + 8*1000 a 3:48 + 10’ de trot. Les series ens sortiren totes entre 3:45 i 3:50 fora sofrir tan com ho haguéssim fet a la cinta i per acabar i com sempre anem juts de temps els 10’ de trot ho férem com dues series més ja que arribàvem tard.
Així que entreno de qualitat per preparar la marató de Barcelona.
martes, 31 de enero de 2012
Un poc de tot
Durant aquets mesos han passat moltes coses. Esportivament xerrant, curses, entrenos, caigudes en bici, lesions, fallides en bici (moltes), etc... pel que fa a la part de la meva vida doncs la veritat que hi ha hagut canvis, viatges i moltes coses més que segur que es fan molt avorrides.
Una cosa molt important que he aprés a estat sofrir damunt la bici. Gràcies a n’en Pep Lliteres, bé no si donar-l’hi les gràcies o donar-l’hi garrot, he aprés a sofrir damunt la bici i aguantar ritmes infernals, a morir fins que el cos diu basta i a pesar-m’ho bé amb un grup excepcional.
També he experimentat una marca nova de sabatilles de run, una marca molt coneguda per tots “adidas” molt lleugeres i amb molta amortiguació en concret el model adidas boston 3. Una sabatilla especialment per competir a un bon nivell.
Per ara res més, preparant la marató de Barcelona, el Tristar111 de Porto Colom i l’Ironman d’Austria, després ja vorem.
Espero no estar tan de temps fora escriure però quan un no està motivat doncs com molts ja sabeu no fa ganes fer res.
Salut!!!