martes, 15 de septiembre de 2009

Depressió o tristesa passatgera

T’aixeques el mati, et vesteixes, vas a fer feina, després al gimnàs “poques vegades” tornes a casa, no fas res del que as de fer, sopes i vas a dormir... això és part de la rutina que a partir d’ara comencem  a posar en marxa. L’estiu a arribat al seu final.

La gran majoria de persones hauran gaudit de les vacances. Ara ve quan solem tenir la depressió postvacacional. Aquesta condició es caracteritza per un cavi en el teu estat d’ànim, pèrdua d’interès, pèrdua de les ganes de menjar “això passa segons a quines persones”, pèrdua de concentració. Aquests sintomes solen durar un parell de setmanes. Jo crec que utilitzar la paraula depressió pot esser una mica exagerat, crec que val més anomenar-ho tristesa passatgera

Els primers que pateixen aquets canvis del teu estat d’ànim son les persones que t’envolten el dia a dia, que et coneixen i saben així com ets. A vegades una situació o unes paraules et fan obrir el ulls i fins que algú del teu entorn no et fa veure que allò és una “tristesa passatgera” que te els dies contats i que as de canviar la situació, estem immersos en una situació desfavorable.  

Crec que em d’esser madurs i saber que de tan en tan solem tenir aquest canvis. Si algú ja els té previst els pot afrontar d’un altre manera però els qui ve inesperadament els ha de saber afrontar-ho i passar-ho el més aviat possible. Cal dir que les bones amistats sempre ens poden ajudar. 

Pensem que això és passatger i així com ha vingut doncs em de fer l’esforç perquè torni a partir... 

 

3 comentarios:

sina dijo...

Molt ànims, que aixó no et desanimi!! A entrenaaaar i així passa tot!! jajaja! Road to Frankfurt!!! woooowwwww!!! jajajaja
Per cert, ara he vist la foto que ens vam fer al acabar l'Iron! Que bonaaaaa, jajaja, te la robo!!

Anónimo dijo...

A cada instant apareixen coses noves, emocionants i sorprenents, però si quedam anclats a temps passats aquestes coses passen de llis, es fan inexistents.
Aprofita i assaboreix aquest nou temps, pots agafar la rutina de sempre i entrar dins tristor passagera o bé, fer que els dies siguin diferents i gaudir cada dia com si fos l'ultim. Tot està a les teves mans

THE SECRET.

Llorenç Gacias dijo...

Sina: Ja se i tens tota la raó del món quan dius que amb els entrenos fuig tot, però passa que estic lesionat i això no em deixa entrenar. De totes maneres toca descansar i ara ja duc dos mesos... Gràcies per els ànims.

Anònim: això si que és ben cert, que cada instant hi apareixen coses noves, però hi ha moments que pareix que tot està a la teva contra i no ho veus. He llegit The secret i em va ajudar en el seu moment. Ara quan em passa una cosa d'aquestes intento aplicar-ho però sempre et surt un pensament inadequat. Gràcies per el teu comentari, molt interessant. GRACIES