Ara la tinc a prova però crec que no hi haurà molt que provar je je je... així que vos presento la possible nova incorporació. Espero que vos agradi.
Era un cap de setmana especial, perquè recordava els temps que viatjàvem per córrer l’Ironman d’alguna ciutat. Decidirem passar el cap de setmana per Alcudia i la veritat que l’any que ve ho tornarem a repetir.
Divendres a la tarda el primer que férem en arribar fou anar a cercar el dorsal. Tot duna partirem cap a l’hotel per preparar tot el material i les bosses per entrar a boxes. Agafam la bici i tot el material i ens dirigim cap a boxes. Allà els nervis és començaven a palpar, triatletes, material, jutges... Deixo la bici, les bosses i ens dirigim al bike park per veure les tendes.
Allà ens trobam la majoria de coneguts, en Pep Lliteres (una cursa impressionant), en Miniño, n’Ivan, en Tomeu, na Cati, n’Ari etc... i comentam una mica tot el tema de la cursa i unes quantes rialles que no anàrem gens malament.
Dissabte al mati ens aixecarem ben prest per anar a berenar i preparar-nos per anar cap a boxes per acabar de tancar els darrers detalls i tenir-ho tot llest a l’hora de fer la cursa. Una vegada sortit de boxes ens dirigim al mar per preparar-nos per la sortida. Allà ens retrobarem amb molta gent. Com que la sortida era per grups d’edat a mi em tocava a les 8:40, així que tenia temps de preparar-me i escalfar una mica.
A mesura que arribava l’hora els nervis anaven pujant. Em poso el neopré, m’acomiado de na Xisca i em dirigeixo cap a la sortida. Allà ens deistjam sort amb la resta de companys i a les 8:40 exactes donen la sortida del meu grup d’edat.
Els primers metres son una mica estressants, molta gent, colzades, potades però a mesura que passen els metres el grup se va estirant. Me trobo bé, bones sensacions, amb moltes ganes. Passen els metres i giram la darrera boia. Allà vaig agafar gent del grup d’edat que havia sortit abans i dones que havien sortit 20 minuts abans. Surto de l’aigua i sento l’espiquer que diu: comencen a sortir els primers triatletes del grup d’edat... aquí vaig pensar que no anava tan malament. El temps que vaig emprar per fer els 1900 metres d’aigua fou de 30:35.
Em dirigeixo cap a boxes i allà em trobo molta gent coneguda, en Joan Toni Fullana, en Lluis Biel... donant-me ànims.
Agafo la bici i just sortir de boxes sento que em criden, és en Joan Albert (Finisher Ironman 2011) animant-me com sempre.
El primer tram de bici fou totalment pla. Em poso acoplat i intentar passar els quilòmetres de la millor manera. Arribo a Pollença i allà la carretera comença amb una pendent molt poc pronunciada. Passen els quilòmetres i comença la pujada fins a Lluc. Primer ve el coll d’en Femenia i una vegada superat, tot el temps és pujada i baixada. En tot aquest tram de pujada vaig avençar a moltíssima gent. Pujava a un ritme molt còmoda, sense forçar ni una mica, vaig seguir instruccions de n’Ivan “en la subida no forzar”, i passava i passava només passava a gent. Arribat a Lluc comença la baixada i allà ja no podia anar tranquil, allà vaig amollar tot el que hi havia. Una vegada arribat a Inca tocava el pitjor que duc, el pla. Al cap de poc em passa un guiri i se gira cap a mi i em diu: you are contador, very well ascended... jo em vaig posar a riure.
Passen els quilòmetres i sobre el 70 em va pegar una mica de “pajara” que vaig haver d’afluixar una mica el ritme, però ja faltava poc i arribava a meta. Arribo a Alcudia amb un temps de 2:38:43 amb una mitja de 34km/h.
Amollo la bici i al lloc on l’havia de deixar sento que em criden. És na Xisca que me dona ànims: vamos Llorenç!!! Em poso les sabatilles i a córrer. Els primers metres molt bé, vaig en molt bones sensacions, estic molt bé. Al quilòmetre 3 de la meva primera volta em trobo una sorpresa molt gran, en Pep Lliteres!!! En Pep era la seva segona volta i quan arribo a la seva altura li demano: com vas Pep? Malament!!! ufff... Veig que puc fer més via que ell (cosa inusual) però decideixo quedar al seu costat. Vaig anar amb ell uns quan quilòmetres que foren els millors. Una estona estirava en Pep i l’altre estirava jo fins que en el quilòmetre 12 em va pegar el mal de panxa... Ufff!! ja hi tornam esser vaig pensar. Allà vaig haver d’afluixar el ritme i en Pep a poc a poc m’agafava metres fins que em va amollar, no el podia seguir i el mal era més intens. Em queden dues voltes i el mal no afluixa, passo per boxes i com sempre la gent cridant i animant, en Toni, sa Nena, els meus pares, na Lourdes, en Xurxo (gran), n’Ivan, en Fullana, en Roman i així podria estar escrivint noms que no acabaria la llista, gràcies a tots.
Passen el quilòmetres i arriba la darrera volta. Allà vaig sofrir un canvi. El mal havia fuit i les sensacions tornaven esser molt bones. Torno a trotar amb un bon ritme, n’Ivan em diu que no m’aturi que me veu bé i que arribi fins al final.
Agafo la darrera polsera i em dirigeixo cap a meta. Allà m’aturo a veure la meva mare, el meu pare i això com arribo em trobo na Xisca. M’aturo l’agafo i li dono les gràcies per estar amb mi, per estar al meu costat. Li donc un peto i una persona del públic em diu: ara as perdut dos minuts!!! Em giro i li contesto que val la pena perdre aquets dos minuts. Arribo a meta amb un temps total de 5:03:15.
En total no ha estat un mal temps, el 289 de la general i el 63 de la meva categoria, però em ves agradat que la mitja marató em ves anat millor. Vaig fer un temps de 1:45:55 i la meva intenció era baixar aquest temps. Com sempre mai estam contents amb el resultat, així tenim una excusa per tornar-hi l’any que ve.
Vull donar les gràcies a na Xisca per estar al meu costat i ajudar-me en tot, sense tu no seria el mateix, als meus pares i familiars per animar, i a tots els qui vareu venir ho vareu estar a casa per animar com sempre ho feu. Gràcies a tots.
El dissabte passat a sa Colonia de Sant Jordi se va celebrar el campionat de Balears de triatló. Era una prova estranya perquè en primer lloc era dissabte al matí i en segon lloc feina molt de temps que no corria una distància tan curta, distància olímpica.
Quan em vaig aixecar del llit na Xisca em va fer un comentari que feia temps que no ho escoltava: avui te veig en poques ganes de competir!!! Si vos dic la veritat no va dir cap mentida. A les 7:00 del matí ja feia una ventada i allò feia preveure que el tram de bici seria bastant dur.
Partim direcció Sa Colonia i en arribar allà recollida de dorsal i preparar la bici per entrar a boxes. No varem tenir molt de temps així que varem haver d'afanyar-nos i anar tot duna cap a la platja per començar el triatló.
Com sempre que s'organitza alguna cosa a l'illa hi enmig de l'organització hi ha la federació balear de triatló, sempre hi ha problemes. Així que varem sortir amb una mica de retràs.
Donen la sortida i ens tirem a l'aigua. Els primers metres foren una autèntica lluita amb altres companys de cursa, fins que arribarem a la primera boia. Primera volta de nedar, miro el temps i veig que per fer 750 metres ho faig amb un temps de 9:30 aprox. Això no pot ser, aquí no hi ha la distància que toca, vaja vaja, segueixo i acabo el tram de natació amb un temps de 20:50.
Agafo la bici i a mesura que passen els quilòmetres anam agafant gent i més gent. Com sempre i no és per tirar-me medalles tirava del grup en dos altres competidors més, i la resta no feia ni menció de passar davant. El circuit no era molt dur però el vent que bufava en molta força i sobretot encontra, ho va fer realment dur. Passaven els quilòmetres i ningú se posava a tirar del grup, així que decidirem fer relleus, però tampoc no entrava molta gent. De sobte bota un “guiri” del grup i ens posam a roda tot el grup. Com que abans no havia donat ni un sol relleu, el varem deixar que tires bastant estona. Arribem al punt de gir del cap Blanc i allà el grup se va estirar, però al cap de poc temps ens tornam a agrupar. A mesura que els quilòmetres corrien jo em trobava millor, em trobava en forces així que vaig decidir intentar deixar el grup. La carretera tenia molts de “repechos” i allà la gent perdia les forces, així que vaig decidir pegar una bona estira, m'aixeco de la bici i gassssss!!! agafo uns 300 metres al grup però quan me giro a darrera veig que no me segueix ningú. Em deixo caure i enllaço amb el grup. Al cap de poc temps ho torno a intentar, però al cap de poc temps veig que l'esforç que he de fer de lluitar sol contra el vent, no val la pena. Així que arribam a la Colonia amb un grup reduït de 10 participants ja que per el camí algú no ha pogut seguir el ritme. Aturo el rellotge amb un temps de 1:02:22 a una mitja de 36,6 km/h. Em calço les sabatilles de córrer i em poso a trotar.
Els primers quilòmetres com sempre no me trobo en condicions però a mesura que passen els metres agafo forces i puc posar un molt bon ritme. Passo a molta gent i a la segona volta veig que a davant no tinc a ningú i em giro a darrera i a uns quants metres em segueix en Manuel. No ho entenc, no entenc aquella situació de cursa, no se si m'he equivocat, no se a quina posició vaig, però he de seguir. Però el més important és que corrent em trobo em moltes forces i puc pitjar una mica més. Una vegada començada la segona volta agafo en Felix i li dic que se posi a darrera. Em segueix però al cap de poc temps veig que va perdent metres i no em pot seguir. Arribo a boxes i començo la tercera volta i allà és quan vaig començar a veure participants que començaven a córrer. Darrera volta i acabo la cursa. Veig que les forces m'han respectat i m'he trobat amb moltes ganes de córrer. Arribo a meta i aturo el rellotge amb un temps de 35,19 a 3,35 el quilòmetre.
Al final vaig de la general vaig fer el 24, de la categoria absolut vaig fer el 10 i de la meva categoria vaig quedar el 3. Cal dir que els quilòmetres de córrer no eren els qui tocaven ja que només hi havia 9 quilòmetres i el de nedar no hi havia la distància que tocava.
Aquest cap de setmana tinc la segona cursa important de l'any, el mig Ironman d'Alcudia 70,3. Si em trobo amb les mateixes forces que ho vaig fer dissabte passat, segur que serà impressionant.
Vull donar les gràcies molt especialment a na Xisca per tenir tanta paciència i a tota la meva família i amics per animar-me.
Dissabte mig ironman 70,3 d'Alcudia, ja vos contaré.
Aquest cap de setmana he tingut bones sensacions. Dissabte començava anant cap el Port d’Alcudia amb el cotxe per encarar una etapa d’autèntica muntanya. La intenció era trobar-me el grup de mallorcatraining i tornar amb ells fins a l’hotel.
A les 8:00 en Migue, en Joan Morey i jo partirem cap a Polleça i allà encararem muntanya per arribar a Lluc. El vent era fortíssim a la sortida d’Alcudia, això feia preveure un dia bastant dur. Sortida de Pollença i comencem a pujar el coll den Femenia direcció Lluc. Una vegada arribats a Lluc en Joan decideix baixar cap a Inca i tornar al cotxe. Al ritme que anàvem vaig preveure que enllaçaríem amb el grup baixant el puig Major. Encarem el coll de sa batalla, Gorg Blau i passat el túnel del puig Major decidim fer una aturada. Ens posem abriguem i baixem cap a Sóller. Li vaig comentar a n’en Migue que no fes molta via durant la baixada perquè després havíem de tornar a pujar.
Doncs així va passar, una vegada arribats a Sóller agafem aigua i tornem arrere per pujar el Puig Major i tornar cap a l’hotel. En haver arribats al túnel de Monnaber decidim esperar una mica per veure si venen els altres i al cap d’una estona apareix en Miguel Miniño uns metres més arrere n’Ivan i en Pep Lliteres. Ens ajuntem al grup i decidim tornar amb ells, ja que la resta estava molt enfora.
Del túnel de Monnaber fins arribar a Alcúdia el ritme fou bastant alt, ja que seguir els tres “animals” ja sigui pujant, baixant o per pla, és una feina difícil de fer.
Al final sortiren 135 quilòmetres de muntanya. Tenia les cames bastant pesades per anar córrer, així que vaig decidir anar-hi el Diumenge.
Diumenge al matí tenia previst rodar uns 80 quilòmetres i després trotar uns 40 minuts. A la sortida em vaig enganxar amb un grup de Felanitx i la veritat és que me va anar molt bé ja que anàrem a un ritme bastant alegra i amb menys de 2:30 havíem fet els quilòmetres. Arribo a casa, em poso les sabatilles i a córrer. A mesura que passava el temps em trobava millor i al final em va sortir 1h de trot.
Les sensacions del cap de setmana han estat molt bones i el més important ha estat que m’he trobat en ganes de fer les coses.
Amb dues setmanes tendre el meu segon objectiu, el mig Ironman d’Alcúdia. Esper arribar-hi en condicions. Abans tinc el triatló olímpic de la Coloni de Sant Jordi.
