martes, 23 de diciembre de 2008

Molts d'anys i bones festes

Estimats amics vos desitjo que passeu unes bones festes i un feliç any nou. Que l'any que ve tingueu salut i que els vostres somnis es facin realitat per tot vosaltres. Em vaig de vacances fins dia 7 de gener, ja vos contaré com hauran anat les festes de nadal. Ara vos puc assegurar que la cosa pinta bé. Molts d'anys a tots

viernes, 12 de diciembre de 2008

Per resumir l'any

Arribat aquest moment suposo que ens serveix per fer un petit balanç de tot l’any tant a nivell personal com esportiu.


Enguany, com molts sabeu, ha estat un any difícil pel que fa a la meva vida personal. He tingut molts canvis durant tot aquest any i sobretot un que em va canviar molt la meva vida. Arrel d’això vaig haver de començar a espavilar-me. En el seu moment vaig trobar un pis que satisfeia les meves necessitats a més, quan un ha marxat de casa és mal de fer tornar-hi per molt que ens estimin els nostres pares, sabeu que és molt difícil. Doncs com us deia, vaig trobar un pis però necessitava un rentat de cara ja que els mobles que em varen deixar pareixien els de la família “Alcantara”, només faltava n’Antonio i na Merche dintre de la casa.

En un començament vaig intentar viure-hi així com podia, un poc incòmode per la situació en què es trobava el pis, però m’hi vaig adaptar. Ara, després d’un parell de mesos, us puc assegurar que ja no pareix el mateix. Aquesta setmana he rebut el sofà i ahir vaig poder sopar damunt l’estora amb la tauleta i mirant la tele. A més, també us puc dir que viure sol et fa que t’espavilis, i això et dóna un altre punt de vista de la vida. Valorem moltes coses a les quals abans no donàvem importància.

Hi ha temporades que pareix que tot et surt malament, que les coses no van be, que tot el que fas ho fas malament, que pareix que tot et va en contra; però si ho mires amb lupa saps que és un període de temps que has de passar i ja està.

Un consell de viure sol que us puc donar, és que quan poseu la rentadora no cregueu això que diuen de separar els colors. Podeu posar roba blanca, negre i de color... tot junt i tot amb el mateix sabó. Jo ho he experimentat i va bé (je je je...).

Durant tot aquest temps he conegut gent que per circumstàncies diverses ens hem creuat pel camí. Mai no saps on pots trobar una grata amistat o una persona que et faci sentir molt bé. Ells i elles saben qui són i, per això, els vull donar les gràcies.


Esportivament xerrant, ha estat un any molt important per mi, ja que gràcies a l’esport he pogut alliberar molta adrenalina. Suposo que també per això i per les ganes que hi vaig posar vaig complir un dels objectius més esperat de la meva vida: l’Ironman de France. També vaig aconseguir fer la resta de curses que em vaig proposar en el seu moment i per tot això, esportivament xerrant, ha estat un any fantàstic...


Què espero per l’any que ve? Doncs, esportivament que em vagi com aquest i, personalment, segur que m’anirà molt millor. No cal dir que a finals d’aquest any la cosa ja va molt millor. Però el que no puc fer es dir-vos on seré l’any següent, potser estic casat o tinc fills, o tal vegada estic igual que ara... no ho sé, si ho sabés tampoc no ho diria. Enguany sé que puc escriure el que m’ha passat i també sé que el que escrius a una carta o allò futur que tens pensat, pot variar en un segon.

Així que l’any que ve veurem allà on serem. Una cosa estic segur ara per ara: estaré encantat de contar-vos resumidament el que m’ha passat.


Ara sí que aprofito i ho dic a tots el qui sereu i sou al meu costat: gràcies pels moments que m’heu donat, gràcies per animar-me, gràcies per sentir el que va ésser un Ironman, gràcies amics i, sobretot, a la meva família, pares, germans, cunyat i cunyades.


Molts d’anys a tots i que els millors desitjos es facin realitat.

martes, 9 de diciembre de 2008

Benvinguda Paula...

(Paula Verger Serra)

Ja som un mes a la família. Dimecres dia 18 va néixer na Paula Verger Serra a l’hospital de son dureta sobre les 15:30 de la tarda. Enhorabona als pares. Això s’ha de celebrar amb un bon soparet, papa Matxo!!! crec que amb una "gala de tarde" ho tenim tot arreglat...


(Paula Verger Serra)


martes, 2 de diciembre de 2008

Quin cap de setmana!!

(El que em de fer per aconseguir un viatge a la neu
en Polin mascota oficial, gran cercador de conills)


Com bé diu el títol de l’article aquest cap de setmana ha estat un caos. Per una part que fou el millor del cap de setmana que ara vos explicaré i per l’altre a nivell d’entrenos i a nivell personal fou un desastre.


(Imatge de Dissabte al passeig marítim)


Dissabte tenia planejat sortir en bici i a la 13:00 havíem quedat amb el meu cosí per anar a cercar esclatasangs. Quan em vaig aixecar al matí feia un dia de mal temps que no podíem ni sortir de casa. Vaig decidir no anar en bici fer un parell de coses “manualitats” per casa i esperar a que sortís el sol. Doncs el sol va sortir a partir de les 14:00 de la tarda i a les 15:00 ens decidirem sortir a cercar esclatasangs. Aproximadament damunt les 16:00 passades ens posarem a cercar i sobre les 17:00 de la tarda dúiem el paner ple. Fou espectacular i tot gràcies a que no varem escoltar el meu cosí Miquel, ja que si l’arribem a escoltar no en trobem ni un.


(imatge del primer esclatasang de la tarda)


Dels qui érem, el meu pare, na Viky, en Miquel, un amic del meu cosí i jo, tots en vam agafar “cal dir uns mes que els altres”, però el qui només en va agafar un, fou en Miquel. Una cosa que he de dir a favor seu és que no sabia que era un esclatasang je je je.


(na Vicky i un servidor amb el gran tresor)


(El meu pare colocant els torfeus)


Diumenge varem decidir sortir en bici. Havíem quedat a les 9:30 per sortir del forn de campos. Decidirem sortir i quan pujàvem el coll de sa creu, és posar a ploure. Quan arribarem a Puigpunynent decidirem tornar a Palma. Tots teníem les mans i els peus de color blau. Pel que fa a mi personalment no podia ni posar els peus a terra de fred que tenia. En poques paraules un desastre pel que fa a l’entrenament de bici.


En quan a nivell personal hi ha coses que ens afecten i ens fan raonar i pensar molt. Aquest cap de setmana m’ha passat una cosa d’aquestes que et fan pensar i valorar moltes coses. Ho duc com puc i ara per ara molt millor. Coses de la vida.