Reflexions de final de temporada

Fa dues setmanes que ja hem acabat la temporada 2007 – 2008 i ara ens toca descansar, descansar i descansar. Enguany la temporada ha estat llarga, plegada de bons records, emocions, bones sensacions i més que alguna tristesa...

L’objectiu que em vaig marcar a principi de temporada el vaig aconseguir amb l’Ironman de França amb un temps de 13:33:35, per recórrer les distàncies de 3,8km nedant, 180km amb bici i 42km corrent. El temps poc importa, però si importen les emocions viscudes.

Durant la temporada per anar preparant el meu objectiu he anat fent diferents curses com la mitja marató de sa Pobla i el triatló de Porto Colom. Després han vingut més proves, com el triatló de Sóller i l’Home de Ferro.

A final de l’any passat i a principis d’aquest vaig passar una època de la meva vida en què ho vaig passar malament . Aquests mals moments em varen fer plantejar si anava a la cursa de França i si també abandonar la temporada. Però si una cosa te l’esport és que et pot ajudar amb molts d’aspectes i un d’ells és alliberar les emocions. Llevat d’això, que no fou poc, he d’estar agraït a moltes persones, i sobretot, tenir en compte el fet que una part important no m’ha fallat: les lesions. Les petites coses que he tingut durant tota la temporada les hem pogut solucionar.

La temporada és molt llarga i ens trobem que durant tot aquest temps ens passen coses increïbles. Enguany hem fet un grup d’entrenament amb el qual ens ho hem passat molt divertit ja que hem rigut, hem fet sopars, hem fet dinars... i tot això ha fet que els entrenaments i els dies hagin estat més entretinguts.

Durant tot aquest temps he conegut noves persones, persones que m’han sorprès, persones especials, agradables i que han passat a ser molt bons amics meus. Però també he perdut alguns amics, bé millor dit coneguts, alguns d’ells fins i tot m’han decebut. Els bons amics sempre els tens, i els que tinc m’han ajudat molt i m’han donat suport fins al final.

La il·lusió de tornar a fer un altre Ironman hi torna a ser. Crec que serà distint perquè m’ho prendré d’una altra manera . A més, serà diferent perquè ja serà el meu segon. A partir d’ara comença una nova temporada, uns nous reptes, unes noves metes. Us aniré informant de quins són però el que sí vull fer és descansar, descansar i descansar.

Gràcies a tots els qui heu estat al meu costat durant tot aquest any.

Crònica Home de Ferro 2008

(Integrants de l'equip de Drac i acompanyants)

Aquest cap de setmana hem disputat la darrera cursa de la temporada. La prova com tots sabeu era l’Home de Ferro (4km nedant, 120Km amb bici i 30km de córrer a peu). Enguany estava molt tranquil ja que l’experiència que vaig agafar l’any passat amb la mateixa cursa i també amb l’Ironman, m’ha servit per estar més tranquil. Dissabte al matí sortírem cap a Eivissa amb el vaixell. Enguany sabia que seria distint per molts motius, però no per això no ens ho havíem de passar bé. Arribàrem i anàrem a fer uns quants quilòmetres amb bici. Després, a dinar i a la tarda vàrem entrar les bicis a boxes. Diumenge dia de la cursa, ens aixecàrem a les 5:45, vàrem berenar i a les 8:00 donaven la sortida. La disciplina de la natació em va anar molt malament, vaig nedar en molt males sensacions, vaig fer els 4km amb un temps de 1:15:45, un mal temps si em comparo amb l’any passat.

Enguany l’assistència fou molt baixa, crec que érem uns 200, però els participants que ens trobàrem a l’aigua (grumers) foren més. El circuit de bici era molt pla, sabíem que ens havíem de reservar per el circuit de córrer. Quan vaig sortir de l’aigua em va pegar el mal de panxa i ho vaig arrossegar els primers 60km. Vaig demanar un protector per la panxa i em va minvar el mal. Els següents 60km foren més bons de dur, però com he dit abans no vàrem forçar gens la màquina perquè sabíem que al final ens passaria factura. El temps per realitzar els 120km fou de 3:48:25 a una mitja de 31:52km/h. Arribo a boxes, deixo la bici, em poso les sabates i començo a córrer. El circuit que s’havia escollit aquest any era molt dur, tenia moltes pujades i baixades, pareixia un circuit de muntanya. Durant tota la cursa em vaig trobar amb ganes i molta força. El meu objectiu era poder córrer els 30km fora aturar-me (quan diem fora aturar-nos, caminem durant els avituallaments), i aquest objectiu el vaig complir, vaig córrer els 30km amb un temps de 2:35:20. Per mi un temps excepcional. Al final vaig aturar el cronómetre amb un temps de 7:47:05. Em vaig quedar amb les ganes de poder agafar a un participant que al final em va donar una demostració de com córrer una cursa a peu.

Aquest cap de setmana ha estat molt divertit, hem rigut i ens ho hem passat molt bé. Esper que hi hagi molts de cap de setmana com aquest, ja que l’esport és una excusa més per poder-nos reunir tots junts.

Video del Ironman Nice 2008

Cercant per la xarxa he trobat molta informació sobre l'Ironman de France que varem fer el dia 22 de Juny del 2008. He trobat un video a on es pot veure la sortida de la prova. Si teniu un moment he trobat que val la pena compartir amb tots vosaltres aquest video., només té una durada de 1:18. Si algú em troba al video el pròxim Ironman el convido que vingui a veure'l.

Si!!! Podem recuperar les coses impossibles

Fa un parell de mesos vaig escriure un article referent per si podíem recuperar les coses impossibles, ja siguin materials i no materials. Vaig fer referència a molts d’aspectes del passat en quan a molts d’errors que haguem pogut cometre durant la nostra vida. Però aquest errors la gran majoria de vegades per no dir sempre tenen solució i amb el pas del temps veus que és poden recuperar coses del passat.

Fa casi un any em va caure l’ordinador portàtil i la informació que hi havia a dintre era irrecuperable en aquell moment. Em va venir el mon a sobre ja que tots els nostres records, tota la informació que hi havia al disc dur, era molt valuosa per els meus sentiments. En un principi vaig dur l’odinador a un centre de reparació (no diré el nom) i em digueren que no podíem fer res. Una possibilitat era enviar-ho a Madrid a on hi ha una empresa especialitzada en recuperar dades però el cost era molt elevat.

Així que han anat passant el mesos però no deixava de pensar amb recuperar les dades. L’altre dia va venir a l’oficina un tècnic en reparació d’ordinadors hi l’hi vaig comentar. Em va dir que es podria fer alguna cosa per mirar-ho de recuperar. Així que ens posarem en marxa i quina fou la sorpresa que al cap d’un dia em truca per dir-me que havia pogut recuperar casi tota la informació. La meva alegria fou extrema ja que hem recuperat el 90% de les dades, fotos, documents, records...

Com molts sabeu el meu lema diu: “mai deixis de lluitar pel que realment vulguis aconseguir”; he lluitat durant molts de mesos, però al final ho he aconseguit.

Motius

"Una persona sempre té dos motius per fer una cosa:
un bon motiu i el motiu vertader..."